Finlàndia

De Viquipèdia

Suomen tasavalta
Republiken Finland

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Finès i suec
Capital	Hèlsinki 60º 10' N, 24º 56' E
Ciutat més gran	Hèlsinki
Govern President Primer Ministre	República democràtica Tarja Halonen Matti Vanhanen
Superfície  - Total  - Aigua (%)	338.144 km² (61è) 9,4%
Població  - Estimació 2003  - Cens  - Densitat	5.211.311 (109è) - 17,1 hab/km² (162è)
Moneda	Euro1 (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+2) - (UTC+3)
Independència  - Reconeguda	de Rússia 4 de gener de 1918
Himne nacional	Maamme/Vårt land
Domini internet	.fi
Codi telefònic	+358
Gentilici	Finlandès, finlandesa
1 Fins el 2002 el marc finlandès.

La República de Finlàndia (en finès Suomi; en suec Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rússia a l'est. Les illes Åland, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i ser poblades per suecoparlants, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per suecoparlants de certes àrees costaneres.

Taula de continguts 1 Història 2 Política 3 Subdivisió administrativa 4 Geografia 5 Economia 6 Demografia 7 Vegeu també 8 Enllaços externs

[edita] Història

Article principal: Història de Finlàndia

La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Suècia, des del segle XII fins al 1808, en què fou conquerida pels exèrcits de l'emperador rus Alexandre I, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle XVIII.

Amb l'ocupació russa Finlàndia passa a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella època prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el 1835 es publica el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...).

El 6 de desembre de 1917, poc després de la revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declara la independència, que és reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920.

Durant la Segona Guerra Mundial, però, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la Guerra de Continuació de 1941–1944. En aquesta darrera ocasió, comptà amb el suport de l'Alemanya nazi i fou seguida per la Guerra de Lapònia de 1944–1945, quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país.

Després de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.

[edita] Política

Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidenta de la República disposa de bastants poders, però actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (valtioneuvosto en finès) està dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia.

El Parlament de Finlàndia (Eduskunta en finès o Riksdag en suec) és unicameral, està compost per 200 diputats i posseeix constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel·lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel·lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües.

El parlament, des de que el sufragi universal fou instaurat el 1906 tot donant vot a les dones, ha estat dominat pels partits agraris (partit centrista Keskusta), socialdemòcrates (SDP) i comunistes ( aliança d'esquerres Vasemmistoliitto). S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per l'influència de corrents antisocialistes (en el sentit sovètic) que en d'altres països similars tinguent almenys un contacte amb l'URSS.

La constitució i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervenir en una llei amb el sol pretext que sigui anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depèn d'un simple vot parlamentari. Els altres països europeus que no disposen d'un òrgan suprem constitucional són els Països Baixos i el Regne Unit ( aquest últim no té constitució).

El sistema judicial està dividit en dues branques: tribunals amb jurisdicció criminal o civil i tribunals especials amb la responsabilitat del plet entre allò públic i els òrgans administratius de l'estat. La llei finlandesa està jerarquitzada: els tribunals locals per sota dels tribunals d'apel·lació regionals, i aquests per sota de la Cort Suprema.

D'acord amb Transparency International, Finlàndia té el nivell més baix de corrupció política de tots els països analitzats en aquest estudi.

[edita] Subdivisió administrativa

Finlàndia es divideix en 6 províncies (lääni, en plural läänit), que al seu torn es divideixen en 20 regions, que al seu torn es divideixen en 74 subregions i que a la vegada es divideixen en 432 municipis:

1. Finlàndia del Sud (Hämeenlinna)
2. Finlàndia Occidental (Turku)
3. Finlàndia Oriental (Mikkeli)
4. Oulu (Oulu)
5. Lapònia (Rovaniemi)
6. Åland (Mariehamn)

[edita] Geografia

Finlàndia és coneguda com el país dels cent mil llacs, i en realitat en té, exactament 187.888, i 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el Saimaa, és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als Alps Escandinaus, a l'extrem nord de Lapònia, a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys conreables. La majoria de les illes es troba al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'ajustament isostàtic que s'esdevé des de la darrera glaciació, que fa que la superfície del país creixi uns 7 km² l'any.

El clima a la zona meridional és un clima nòrdic temperat. A la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima subàrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats.

Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt del Cercle Polar Àrtic, i com a conseqüència d'això s'hi pot experimentar el sol de mitjanit durant unes setmanes, éssent més acusat el fenomen en les zones més septentrionals del país. En el punt més al nord de Finlàndia, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.

[edita] Economia

Finlàndia té una alta industralització i en gran part una economía de lliure mercat, amb una producció per càpita similar a la del Regne Unit, França, o Itàlia. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és la manufactura - principalment la fusta, enginyeria, metalls, telecomunicacions (especialment Nokia), i indústries electròniques. El comerç és important, amb exportacions equivalent a gairebé un terç del Producte Interior Brut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn d'importacions, com ara matèries primes, i alguns components per béns manufacturats.

A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La silvicultura, una important exportació beneficiosa, proporciona una segona ocupació per la població rural. Una ràpida i creixent integració amb l'Europa occidental - Finlàndia va ser un dels 11 països que va adoptar l'euro - dominarà el panorama econòmic en els propers set anys. El creixement era anèmic al 2002, però va disminuïr en el 2003 a causa de la depressió global.

[edita] Demografia

La capital és Hèlsinki, amb mig milió d'habitants, i un milió a l'aglomeració urbana que inclou ciutats com Espoo i Vantaa, totes dues pels volts dels dos-cents mil habitants. Fora d'aquesta àrea, les ciutats principals, amb més de cent mil habitants cadascuna, són Tampere, Turku i Oulu.

Hi ha dos idiomes oficials a Finlàndia: el suomi o finès, parlat majoritàriament (pel 91,9% de la població com llengua materna) i el suec, parlat per la minoria més important del país, els suecs de Finlàndia (5,5% de parlants). Paral·lelament, existeixen a Lapònia al voltant de 7.000 parlants de tres llengües distintes de lapó o saami.

El grup racial dominant és el caucàsic europeu del nord. Hi ha petites minories nacionals que inclouen a russos, jueus, gitanos i tàrtars.

Segons dades del 2004, la major part de finlandesos (83,8%) són membres de l'Església Luterana de Finlàndia, amb una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'Església Ortodoxa. Les dues són esglésies oficials de l'estat. La resta consisteix en grups relativament petits (1,1% en total) de protestants (no luterans), catòlics romans, musulmans, jueus, i un 14,0% no religiós; encara que ha devallat notablement el nombre de persones que van a l'església amb regularitat.

Després dels successius conflictes armats que van afectar a Finlàndia en la dècada dels 40, un 12% de la població de Finlàndia va haver de ser reubicada. El cost de les reconstruccions, l'atur i la incertesa quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la Unió Soviètica van conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acullen refugiats i immigrants a una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric sigui a Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'aquests immigrants procedeix de l'antiga Unió Soviètica, al·legant compartir amb els finlandesos un parentiu ètnic (finès).

[edita] Vegeu també

• Llista de les banderes de Finlàndia

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Finlàndia

• (català) Mercator Informació de Finlàndia

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Consell Nòrdic
Dinamarca | Finlàndia | Islàndia | Noruega | Suècia
Membres Associats: Illes Åland | Illes Fèroe | | Grenlàndia

Pobles de parla ugrofinesa
Pobles fino-pèrmics: Estònia - Finlàndia - Carèlia - Lapònia - Marí El - Mordòvia - Udmúrtia - República de Komi - Vèpsia - Livònia - Vòtia - Ingrians - Võros Pòbles úgrics Hongria - Khàntia-Mànsia