Estònia

De Viquipèdia

Eesti Vabariik

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Estonià
Capital	Tallinn
Ciutat més gran	Tallinn
Govern President Primer Ministre	Democràcia parlamentària Toomas Hendrik Ilves Andrus Ansip
Superfície  - Total  - Aigua (%)	45.226 km² (129è) 4.56%
Població  - Estimació 2004  - Cens —  - Densitat	1.401.945 (149è) — 31 hab/km² (144è)
Moneda	Corona estoniana (EEK)
Fus horari  - Estiu (DST)	EET (UTC+2) Si, EET* (UTC+3)
Independència  -Reconeguda	de l'URSS 20 d'agost de 1991
Himne nacional	Mu isamaa, mu õnn ja rõõm
Domini internet	.ee
Codi telefònic	+372
Gentilici	Estonià, estoniana

La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord,constituït per una porció continental i un gran arxipèlag en el mar Bàltic. Costaner amb el mar Bàltic a l'oest i amb el golf de Finlàndia al nord, que comparteix frontera amb el seu estat bàltic germà Letònia pel sud, i amb Rússia per l'est. Posseeix poc més d'un milió i tres-cents mil habitants, distribuïts en 45 mil quilòmetres quadrats. Estònia és membre de la Unió Europea des de l’1 de maig de 2004 i de l’OTAN des del 29 de març de 2004.

Els estonians són un poble finés íntima i ètnicament connectat als finès i als lapons. El país té connexions culturals i històriques amb els països nòrdics^[1], particularment amb la Finlàndia, Suècia i Dinamarca.

La llengua estoniana forma part del grup ugrofinès i és pròxima del finès i distintament connectada al hongarès i a les altres dues llengües pertanyents al grup fi-úgric. Juntament amb el finès, el hongarès i el maltès, l'estonià forma el grup de llengües oficials de la Unió Europea que no és d'origen indoeuropea.

El nom actual de Estònia probablement prové de l’historiador romà Tàcit, que en el seu llibre Germania (ca. 98 AD) va descriure el poble que vivia en la regió de l'actual Estònia com els Aestii, un poble bàrbar que era distingit dels altres pobles de la regió. Igualment, hi havia en les antigues sagues escandinaves relats sobre la regió d'Estònia com Eistland. En llatí arcaic i en altres fonts de l’Antiguitat, el nom de vegades apareix com Estia i Hestia. Però la primera vegada que els propis estonians es van cridar així va ser durant el període d’enfortiment de la cultura estoniana enmig del segle XIX.

Durant segles els estonians van tenir la seva terra ocupada per altres pobles, el que caracteritza una mica la influència de Rússia, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Alemanya en la cultura estonià. La noció de país va venir molt més tard, només a la meitat del segle XIX, amb un fort creixement cultural sumat al creixement de la població urbana, en el transcurs de la industrialització i de l'elevació del nivell cultural de la població, el que va afavorir la unió de pobles de mateix origen, resultant en un Estat autònom, establert amb la promulgació de la Constitució de 1917.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Domini suec 1.2 Imperi rus 1.3 Estònia independent 2 Política 3 Divisió administrativa 3.1 Comtats 3.2 Municipis 4 Geografia 4.1 Clima 4.2 Relleu 5 Economia 6 Demografia 6.1 Etnicidade 6.2 Religió 6.3 Idiomes 7 Cultura 7.1 Arquitetura 7.2 Teatre 7.3 Literatura 7.4 Deporti 7.5 Cultura popular 7.6 Gastronomia 8 Referències

[edita] Història

Se suposa que els primers pobles que van habitar el territori actual d'Estònia van ser els Aestii, nòmades d'origen fínès que vivien en tribus semi-organitzades, però sense unitat entre elles. En el segle XIII, a Església Catòlica va organitzar per mitjà del Rei Valdemar II de Dinamarca, una croada per a cristianitzar les tribus paganes del mar Bàltic La lluita va durar gairebé 20 anys, delimitant el territori estonià al nord amb Dinamarca i al sud, dividit entre diversos bisbats i l’Orde dels Livonians, una poderosa ordre cristiana que va aconseguir derrotar tots les tribus locals i dominar la major part del territori.

Al 1248, Tallinn (Reval) va adoptar un govern autònom basat en la llei de Lübeck i anys després va tenir la seva entrada a la lliga Hanseàtica, fent la regió important comercialment i assenyalant la pèrdua del domini danès en la regió. Encara després de diversos tractats amb els lituans i els russos, Dinamarca no va aconseguir contenir l'augment del poder militar dels vassalls, influenciats pels Westfàlia i uns altres pels Livònia, fins que, al 1343, els estonians, fins a llavors subjugats i tinguts només com serfs dels nobles, van organitzar a Revolta de la Nit de Sant Jordi, en la qual van renunciar al cristianisme i van lluitar contra a servitud. L’Orde Teutònica, que controlava la Livònia, va acabar amb la revolta dos anys després i va comprar el territori de Dinamarca. Així, s'iniciava el període del domini teutònic sobre Estònia.

[edita] Domini suec

Dos segles després el territori d'Estònia va fer a tenir importància. El recién-format imperi rus, en la seva seu de imperialisme i afavorit per l'enfraquecimento de l'Orde Teutònica, a causa del litígio amb a Unió Lituà-Polonesa en el sud, va envair la Livônia, considerant-la terra de les seves ancestrais. Mentre això, Dinamarca, Suècia i Polònia, que no aprovaven l'avanç rus sobre terres tan pròximes dels seus dominis, contituiram una aliança militar per a contenir l'avanç rus en la regió. Va tenir inici llavors, en 1559, a Guerra de la Livònia, en la qual van lluitar danesos, suecs i poloneses, per a obtenir el territori de la Livònia i contenir l'avanç rus, que ja havia conquistat el bispado de Dorpat. Quan els suecs van dominar la regió nord, els poloneses la regió sud, i els danesos les illes del bispado de Ösel-Wiek, va tenir inici una altra guerra, a Guerra Nòrdica dels Set Anys(1563-1570). Aquí es va consolidar l'avanç i el subseqüente domini suec en la regió, derrotats els russos en Narva, i conquistades en 1629 les terres de la Livònia, fins a llavors controlades pels poloneses.

Llavors, en 1645, després de la nova derrocada de Dinamarca, els suecs van ser a tercer nació a dominar el territori d'Estònia, però al fet que més va portar beneficis al poble estonià, antigament només tinguda com siervo dels nobles que dominaven la regió. Va ser en aquesta època, que van sorgir les primeres escoles en les vilas estonianas, que eren capaces d'ensenyar el poble a llegir alguns ensinamentos religiosos. Va ser oberta també, pel Rei Gustavus II Adolphus, en Tartu, la primera universitat a Estònia. Anys després, després de Guerra dels Trenta Anys, mestres alemanys van venir a l'acadèmia de Tallinn, ministrar aules com en les acadèmies alemanyes, augmentant la influència que els alemanys sempre van tenir a Estònia.

[edita] Imperi rus

Després d'una guerra amb el príncep de Brandenburg, Suècia va fer una reforma^[2] en les terres dels nobles a Estònia, generant un descontent i propiciant ho retorno d'altres nacions al territori estonià. Es va generar llavors, al febrer de 1700, a gran Guerra del Nord, amb més una vegada participant Dinamarca, Polònia, Rússia i a Saxònia, contra els suecs. Després de moltes batalles i reviravoltas, com a batalla de Poltava, els russos van aconseguir derrotar les tropes personals del Rei Carlos XII i conquistar Tallinn, dominant finalment Estònia i a Livònia, fet requerit des de l'època del czar Ivan IV.

Durant el segle XVIII, la creació de les universitats a Estònia van propiciar un fort creixement cultural de la població, amb la major utilització del idioma propi i de valorizació de la cultura estonià. Va ser la primera vegada que els estonians es bolquen com un poble i els intel•lectuals buscaven la creació d'una nació. Aprofitant la inevitable caiguda del Imperi Rus, i ja descontente amb algunes mesures de l'imperi, si revoltaram en conjunt amb a Revolució de 1905 i van anar fortament reprimits per l'exèrcit rus. Però aquest va ser el primer pas real per a la independència que seria aconseguida després de Revolució de 1917, que donaria per primera vegada una terra independent als estonians, la República d'Estònia, amb a bandera que significava el blau dels llacs i del cel, el negre de la sòl de la terra natal i el blanc la felicitat del poble^[3].

[edita] Estònia independent

Durant els primers 22 anys d'independència(1918-1940), Estònia va passar per una conturbada vida política amb dissolució de partits i el primer president sent triat només en 1938. Però en l'aspecte cultural, va anar un període molt fort, amb la creació de moltes escoles que lecionavam en estonià i la garantia de l'autonomia cultural de les minories^[4], única en tot la Europa de l'Est. Però a causa d'aquesta política de neutralidad, Estònia va ser blanc de l'ocupació durant a segona guerra mundial. A causa d'una artimanha soviética^[5], Estònia va ser ocupada en 1940 pela URSS. En 1942, els alemanys van envair la Unió Soviètica i van començar per prendre Estònia per a ells. En el moment, el poble estonià va quedar content, a causa de l'antiga aproximació amb els alemanys i també per somiar amb la volta d'Estònia independent, fet que immediatament va ser descartat pel govern de Hitler. Quan a invasió alemanya en la URSS va fracassar i els alemanys van sortir d'Estònia, la nova invasió soviètica es va mostrar inevitable, a causa del desgast del país en la guerra. Així es va establir a República Socialista Soviètica d'Estònia.

Durant els 52 anys d'ocupació soviètica, molts moviments de revolta i fins a de escamot es van formar a Estònia, sent el més conegut el Metsavennad, però tots van ser suprimits pel govern de Moscou. Només en 1989, amb la caiguda de la Unió Soviètica, que va començar l'estruturação dels països soviètics com Estònia, i la posterior independència guanya en 1992, sent el primer president de la nova era independent Lennart Meri. Després de la sortida del exèrcit rus en 1994, Estònia va augmentar els seus llaços comercials amb la resta del vas llegir Europeu, i va obtenir un alt creixement econòmic ens anys 2000. Va tenir el seu ingrés accepto en la OTAN en 29 de març i en la Unió Europea en 1 de maig de 2004.

[edita] Política

Antiga república soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica d'Estònia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independència (1918-1940). Els primers presidents foren Arnold Ruutel i Lennart Meri.

El règim polític d'Estònia és el parlamentarismo, en el qual un primer-ministre governa el país. El primer-ministre és nomenat pèl Parlament, amb indicació del president de la república. Generalment, és el líder del partit amb major bancada en el Parlament, i és ell qui nomena altres ministres, i nomena directament al summe 3, dels 12 existents. Els més importants són el de Finanzas, el Social i el de Relacions Exteriors. A Estònia, els ministres tenen una espècie de canceller, que aconsella i comanda els ministeris^[6], sense el poder polític insertado en la figura del Ministre. D'acord amb la llei, cap ministre pot ser dimitit o perdre els seus drets polítics, o sigui, ell pot donar les ordres que bé entendre, sense cap cuestionamiento. Si un subordinat rebre una ordre que ell crea que està fora de la llei, pot comunicar-la al superior, però aquesta ha de ser feta en la forma d'u informe escrit.

El Parlament o Riigikogu és format per 101 diputats, triats per vot dret de la població, i que no poden ser reelegidos^[7]. Els parlamentaris vénen de diferents maneres de vida, i per increïble que sembli, molt pocs són economistas o advocats, i segueixen la vida política segons la seva manera de veure, i no el d'un partit polític, malgrat ells siguin ben influents en el país.

El sistema judicial estonià és basat en la constitució; qualsevol persona té el dret de recórrer a la Justícia. Sent així, a Justícia Estoniana té 3 estades: Tribunal de comtat o de la ciutat^[8], Tribunal d'Apel•lació^[9] i a Suprema Cort, aquesta última contenint 19 jutges, que els manté independents i redimes d'influència política del govern^[10].

Per estar en un sector geopoliticamente important, a defensa militar del país és tractada de forma delicada i recolzada sobre tres documents principals:
- “Bases sigui the Security Policy of the Republic of Estònia” (Bases per a la Seguretat de la República d'Estònia) [BSPRE], aprovat en el Riigikogu en 6 de Març de 2001.
- “Guidelines of the National Defence Policy of Estònia” (Guia per a la Defensa Nacional d'Estònia) [GNDPE], aprovada en el Riigikogu en 7 de Maig de 1996.
- “The Military Defence Strategy of Estònia” (L'Estratègia Militar de Defensa d'Estònia) [MDSE], aprovada pèl Governo de la República en 28 de Febrer de 2001.

Elles dicten alguns dels punts principals de la política de defensa del territori i del govern estoniano. Estònia va accedir a la Unió Europea en 1 de Maig de 2004, després de negociacions que venien des de 24 de Novembre de 1995. Va entrar alhora que les altres dues nacions bálticas, Letonia i Lituânia.

El dia 4 de març de 2007 es convertí en el primer estat en fer eleccions generals per Internet, això fou possible gràcies a la reduïda població d'aquest estat i a l'herència que adquireix dels països nòrdics, amb els quals te molt bones relacions comercials. Les tibants relacions entre habitants d'origen estonià i rus han empitjorat per la política anti-russa. Així, el 27 d'abril de 2007, el govern d'Estònia va decidir retirar el monument al Soldat Llibertador a la capital de la república. Els disturbis provocats per aquest fet van provocar una mort, 44 ferits i centenars de detinguts la matinada del mateix dia^[11]. És molt preocupant la situació dels anomenats "no ciutadans", sense gran part de drets bàsics^[12]. De fet, sumant els "no ciutadans" (majoritàriament d'origen rus) i els residents a Estònia amb la ciutadania russa resulta que entre un quart i un terç de la població estoniana no té dret a votar^[13].

[edita] Divisió administrativa

L'Acte de Divisió Administrativa Territorial, adoptat en 1995, va dividir el país en tres divisions: comtats, ciutats i municipis rurals. Cada període de temps és denominat un nou acte d'organització, que eleva els municipis rurals que tenen àrea urbana en districtes.

Avui, Estònia és dividida en 15 comtats, que són dividits en Municipis (Rurals i Urbans). Els municipis són 227, 34 urbans i 193 rurals.

[edita] Comtats

	Comtat de Harju (Harjumaa)		Comtat de Hiiu (Hiiumaa)		Comtat d'Ida-Viru (Ida-Virumaa)		Comtat de Järva (Järvamaa)		Comtat de Jõgeva (Jõgevamaa)
	Comtat de Lääne (Läänemaa)		Comtat de Lääne-Viru (Lääne-Virumaa)		Comtat de Pärnu (Pärnumaa)		Comtat de Põlva (Põlvamaa)		Comtat de Rapla (Raplamaa)
	Comtat de Saare (Saaremaa)		Comtat de Tartu (Tartumaa)		Comtat de Valga (Valgamaa)		Comtat de Viljandi (Viljandimaa)		Comtat de Võru (Võrumaa)

A Estònia és dividit en quinze comtats (en estonià: pl. maakonnad; sg. - maakond), llistats a baix. Un comtat és comandado per un governador, indicat pèl govern nacional i que representa el mateix, localment. El seu mandat és de cinc anys, així com el del president i té com funció bàsica, fer la connexió entre els departaments del seu estat i les ajuntaments del seu comtat amb el govern nacional^[14].

El principal comtat és el de Harju, on està localitzada la capital Tallinn i on resideix 38,8% de la població d'Estonia^[15]. Altres comtats importants són els de Pärnu, Ida-Viru i de Tartu.

[edita] Municipis

Els municipis (en estonià omavalitsus) en la Estònia són dividits en rurals i urbans. Per tota la història d'Estònia, les divisions de municipis van ser sent modificades. Quan a servitud va ser abolida en el segle XIX, les colònies rurals van ser formades i van tenir la seva pròpia organització, que només va anar oficialment adoptada en el Acte d'Organització dels Municipis Rurals (en estonià vald).

A constitució d'Estònia no esmenta gens sobre els consells legislatius (assemblees) i el poder executiu, cabent als Actes d'Organització dictar aquestes regles. Per als municipis urbans (en estoniano linn), existeixen els districtes i les ciutats. En total existeixen només 34 municipis amb drets de ciutat, mentre existeixen 193 colònies rurals (la gran majoria amb menys de tres mil habitants).

Cada municipi estoniano compte amb un consell legislatiu, triat per la població per tres anys. El consell és qui escull els membres de l'òrgan executiu, incloent el cap de l'executiu municipal, també per a un mandat de tres anys.

[edita] Geografia

Estònia és un país molt pla, amb una altura mitjana de només 50 m, i 318 m d'altura màxima, a la muntanya Suur Munamägi, situada a l'extrem sud-oriental. Amb una àrea de 45.000 km², Estònia és major que alguns països europeus com Dinamarca o Suïssa. Les seves dimensions s'estenen 350 km d'est a oest i 240 km de nord a sud. Les illes oceàniques corresponen a 1/10 del territori de i el nombre d'illes i illots és d'unes 1.500, amb dues que són prou grosses per formar els seus propis comtats: Saaremaa/Ösel i Hiiumaa/Dägo, endemés de les Vormsi/Worms i Muhamaa/Moon, mentre els llacs detenen 5%^[16]. S'hi troben uns 1.400 llacs i estanys (alguns de molt petits, tot i que el més gran, el llac Peipsi, a la frontera amb Rússia, té 3.555 km²), nombrosos aiguamolls i 3.794 km de litoral marítim accidentat per un gran nombre de badies, golfs i estrets. També hi ha nombrosos llacs, com el Peips (en rus Čudskoje), Pihkwa (Pskov) i Vortsjärv. Els boscos cobreixen un 47% de la superfície total. Els principals rius del país són els Narva, Virgala, Parnu, Poltsamaa, Halliste, Navesti, Pedja, Emajogi, Kunda, Loksa, Jaggovel, Keghel i Fickel.

En contrapartida, a població és relativament petita. Segons el cens de 2000, només 1.361.242 persones habiten Estònia, el que dóna una densitat de només 30'2 habitants/km².

La major ciutat d'Estònia, i també capital és Tallin, on resideix 1/3 de la població (398.434 persones). Altres grans ciutats són la universitària Tartu (101.140 habitants), la industrial Narva (68.117 persones) i la d'estiueig Pärnu (45.040 persones)^[17]. Pärnu és apreciada a l'estiu, degut al seu vent amè i la temperatura de l'aigua agradable, que acorda bastant amb el litoral mediterrani.

La ciutat gran més propera a Tallinn és Helsinki, capital de Finlàndia, que dista 85 quilòmetres pel Golf de Finlàndia. Altres ciutats properes són Riga, 307 km, Sant Petersburg, 395 km i Estocolm, 405 km^[18].

[edita] Clima

El clima a Estònia es divideix entre el oceânico i el continental. El factor principal que afecta el clima a Estònia és el Oceà Atlântico, principalment a corrent Nord-Atlântica, les activitats del qual cíclicas en la parteix nord de l'oceà, provoquen variacions abruptas de temperatures, així com l'aparició de vents forts i un gran nivell de precipitació (750 mm/any per al clima marítim)^[19].

El principal factor que caracteritza la diferència climàtica entre el litoral i les planes de l'interior és la distància del Mar Bàltic. En l'hivern, les corrents d'aire manté el litoral més calent, mentre l'interior queda a prop de 4°C més fred. En la primavera aquesta situació inverte, les terres de les planes escalfen més ràpid del que les aigües del Mar Bàltic, mantenint a temperatura en l'interior 3,5°C més calenta del que en el litoral, fet que no esdevé en el estiu.

L'hivern a Estònia és rigorós, sent la mitjana en Febrer de -9°C, la primavera és suau i amb poques pluges. L'estiu és relativament calent, la mitjana en Juliol és de 16°C, i la tardor és llarg i amè.

La temperatura mitja al llarg de l'any a Estònia queda entre 4,3°C i 6,5°C^[20]. El dia més calent de la història va esdevenir en Võru, en 11 d'agost de 1992, 36,5°C. El més fred va ser de -43,5°C, en Jõgeva, dia 17 de Gener de 1940.

El clima, en general, a Estònia és humit, amb una mitjana anual de umitat relativa entre 80% i 83%. Aneu, freqüent, ocorre en 75 a 135 dies per any, cobrint durant tot l'hivern les terres altes de l'interior i arribant, ocasionalment a la brodes costeiras i a la illes com Saaremaa.

Mitjanes de Temperatura i Pluges en Tallinn, Estonia^[21]

Clima
Mes	Mitjana de Lluminositat (hores)	Temperatura ( °C)				Umitat relativa (%)		Precipitació (mm)
		Mitjana		Rècord
		Mín.	Máx.	Mín.	Máx.	Dia	Nit
Gener	1	-10	-4	-30	5	87	86	39
Febrer	2	-11	-4	-30	3	87	83	30
Març	4	-7	0	-25	12	89	77	21
Abril	6	0	7	-13	21	84	66	31
Maig	7	5	14	-3	27	79	63	44
Juny	11	10	19	0	31	72	55	40
Juliol	10	12	20	5	29	79	59	68
Agost	8	11	19	2	31	85	64	78
Setembre	5	9	15	-3	28	87	69	71
Octubre	2	4	10	-7	19	89	79	68
Novembre	1	-1	3	-21	11	90	86	56
Desembre	0	-7	-1	-25	7	88	87	39

Gràfic mostrant la variació de temperatura i pluges al llarg de l'any, en la ciutat de Tallinn, amb clima marítim. L'alta umidade relativa de l'aire i la inexistencia d'un període sense pluges són les característiques del clima estoniano.

[edita] Relleu

Estònia està localitzada al nord de la Europa, limitant-se al nord amb el Golf de la Finlàndia, en la Illa de Vaindloo (59° 49′ 17″ N 26° 21′ 31″ ICoordenades: 59° 49′ 17″ N 26° 21′ 31″ I), i al sud amb a Letonia, proïsme a la Mõniste, Võrumaa (57° 30′ 33″ N 26° 37′ 00″ ICoordenades: 57° 30′ 33″ N 26° 37′ 00″ I). A oest ofereix-si amb el Mar Bàltic, a la Illa de Nootamaa (58° 19′ 20″ N 21° 45′ 51″ ICoordenades: 58° 19′ 20″ N 21° 45′ 51″ I) i en el vas llegir el punt extrem és Narva, Anada-Virumaa (59° 22′ 13″ N 28° 12′ 36″ ICoordenades: 59° 22′ 13″ N 28° 12′ 36″ I), en la divisa amb a Rússia.

La majoria del territori es localitza entre 75 i 100 m per sobre del nivell del mar, sent el punt més alt el Munti Munamägi a 317 m. Els planaltos ocupen pràcticament tot el territori del sud, mentre les planes (majoritàries en gairebé meitat del territori) són trobades en l'oest.

Són en les planas que es troben els llacs estonians, en tal quantitat que ocupen 4,7% del territori. El territori estoniano pot ser dividit, llavors, en quatre bacias: Llac Peipsi (38%), Golf de la Finlàndia (21%), Golf de Riga (32%) i les illes de l'Oest d'Estònia (9%). Del llac Peipsi al Golf de la Finlândia corre el major i més important riu d'Estònia, el Narva. Però només el Emajõgi és navegável. Altres rius importants són el Pärnu, Pirita, Ahja i el Võhandu.

En tot el territori es pot trobar a prop d'1 200 llacs, resultants del degelo del Mar Bàltic en la fi de la Era del gel, i gran part es troba en els planaltos del Sud, en Vaaremaa i una mica en Pandivere. Més complexos de llacs poden ser trobats al llarg de tot el territori. En la gran majoria són llacs petits, sent considerats grans només el Peipsi i el Võrtsjärv, i només 42 tenen més del que 1 km². Quant a la profunditat la majoria tampoc passa de 20 m. El més profund és el Rõuge Suurjärv amb 38 m de profunditat.

El sòl fèrtil d'aquesta regió va contribuir per al surgimento de grans florestas, de naturalesa boreal com les florestas russes i finès, importants per a l'economia del país, en part basada en la fusta.

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Estònia.

Més del 67% del PIB estonià deriva del Sector de Serveis, 28% de la Indústria i a prop de 5% del sector primário, incloent a agricultura. El sector de serveis pràcticament no existia en l'Era Soviètica, i va obtenir un increïble i ràpid creixement en l'inici dels anys 1990. Avui, la indústria és qui passa per un bon moment i creix la taxes superiors a la de serveis.

Els sectors més importants de la Economia a Estònia són: Indústria de Processament (18%); Immòbils i Negocis(16,5%);Transport, Armazenamento i Comunicacions(15%); Comerç(14%); Govern, Educació i Saludi (13%), Construcció Civil (7%) i a Agricultura suma només 3% de l'economia.

El PIB d'Estònia, en 2006, va quedar en 26,85 bilións de dòlars, amb un creixement de l'11,4% de 2005. El Poder de Compravenda per cápita és d'US$ 20.300 dòlars i el nivell de atur és de només 4,5%. El nivell de inversió arriba a 32,4% del PIB i a deute públic no passa del 3,6% del PIB^[22].

Els principals productes agrícoles són: batata, vegetais, peixos i llet. Quant als sectors de la indústria estoniana, que va créixer 8% en 2006, els principals són els de enginyeria, electrònica, fusta i derivats, tèxtil, TU i telecomunicacions^[23].

Exportació

Estònia exporta 2/3 de tot el que produeix, sent d'aquests 1/3 només en serveis, principalment Turisme. En 2006, les exportacions d'Estònia van sumar 9,68 bilhõés de dòlars, tenint com principals productes d'exportació i principals companys^[24].

Principals companys comercials d'Estònia^[25]

Exportació
País		Principals productes d'exportació
	Finlàndia	Màquines i Equipaments(47%); Fusta bruta; paper i mòbils(18%); Productes per a la Indústria Elèctrica(11%).
	Suècia	Màquines i equipaments(36%); Fusta bruta, paper i mòbils(21%); Productes per a la indústria elèctrica(13%), Vehicles(11%).
	Alemanya	Màquines i equipaments(38%); Fusta bruta, paper i mòbils(30%); Productes alimentícios(8%).
	Letonia	Vehicles; Químics; Metalls; Màquines i equipaments.
	Lituania	Productes alimentícios; Vehicles; Químics; Metalls; Màquines i equipaments.
	Rússia	Màquines i equipaments; Productes alimentícios, Vehicles.

Importació

Hi ha una gran variedade d'importacions: màquines i equipaments, combustible, metalls, fusta, robes, aliments, aparells electrònics, aquests tres últims gairebé no són produïts a Estònia, llavors són productes forts de importació.

La majoria de les importacions ve de la Unió Europea, especialment de la Finlândia (19,7%), a causa del gran nombre d'empreses finès instal·lades en terres estonians. Com principals companys s'ha també a Alemanya (13,9%) i a Suècia (8,9%). De la Rússia (9,2%) i de la Àsia Cèntrica, importants companys també, vénen suprimentos per a ferrovias, combustible i algodão.

Però els altres dos països bálticos són qui subministren la majoria dels productes importats a Estònia. A Lituânia (6%) subministra combustible, químics i productes alimentícios(inclusivament tabac). De la Letonia (4,7%) ve productes de enginyeria, químics i equipaments per a a indústria alimentícia.

De les importacions que van sumar 12,03 bilións de dòlars en 2006, generant així un dèficit de la balança comercial d'1,9 bilións de dòlars, la majoria és de màquines i equipaments (33%), productes químics (11%), têxteis (10,3%), aliments (9,4%) i suprimentos per a ferrovias (8,9%)^[26].

[edita] Demografia

Els indicadors econòmics i socials d'Estònia vénen fent-se millor els últims anys per a la població estoniana. La taxa de atur va caure del 10,3% de la P.E.A en 2002 per a 5,9% en el primer trimestre de 2007^[27]. A esperança de vida és de 67,3 anys per als homes i de 78,14 anys per a les dones^[28]. El nivell de fertilidade és d'1.55 fills per dona(2006)^[29], a baix de l'indicat pela ONU que és de 2,1 fills per dona, i la taxa de mortalitat infantil és de només 4,4 cada 1000 nascuts vius, considerat extremadament baix en els padróns internacionals^[30]. Les taxes de inflació vénen mantenint-se estables, en un patamar del 4,0%^[31].

Però els últims anys ve observant-se un decréscimo en la població, alguna cosa entorn de només 0,5%, fet que va ser observat també durant molts anys en altres països de la Europa com Alemanya i Hongria. El no creixement poblacional estonià podrà portar alguns malefícios al país com la pèrdua de mà d'obra, i envelleciment de la Població Econòmicament Activa.

[edita] Etnicidade

Els estonians, com un grup ètnic, són un poble fínic. Del total d'1,3 milió de persones que parlen l'estonià, aproximadament 70% és format per la població d'ètnia estonià.

Per circumstàncies polítiques i històriques, la composició ètnica del territori estonià ha variat força, sobretot en els darrers cinquanta anys, ja que els soviètics potenciaren l'emigració de russos i altres eslaus per minvar l'element estonià. Això s’ha capgirat des que és un estat independent.

La primera i la segona generacions d'immigrants de diverses parts de l'exUnió Soviètica (principalment de la Rússia) constitueixen la major part dels 30% restants. D'entre les minories ètniques, es destaca la russa, localitzada predominantemente en la capital, (Tallinn), i en les àrees urbanes industrials del nordeste d'Estònia (condado d'Anada-Viru). Hi ha també un petit grup de descendents de finès, principalment de la Ingermanland (Íngria).

L’element estonià és força predominant al camp (on és el 90 % dels efectius), mentre que a les ciutats el percentatge baixa al 56 %), mentre que el rus (que arriba al 35 % a les ciutats) no arriba al 5 % al camp. Una altra ètnia nadiua del país són els vòtics o chudes, que parla una llengua ugrofinesa, que eren uns 5.148 el 1848, però baixaren a un miler el 1914 i a uns 30 el 1970. Actualment són gairebé integrats entre els estonians. Darrerament han estat reconeguts com a minoria regional els võros, que viuen al Comtat de Võru i que parlen una llengua semblant a la dels estonians.

Una part significativa de natius Germano-bálticos va deixar Estònia durant el començament de la dècada de 1920, després que van esdevenir reformes agràries i fins i tot desapropriacións en el país. Però la majoria dels Germano-bálticos va deixar el país a la fi de 1939, després que a Alemanya Nazista i a Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, per intermédio del Pacte Molotov-Ribbentrop, van concordar a col·locar Estònia dintre de la 'esfera d'influència' soviètica. Històricament, gran part del nord-oest del litoral i illes d'Estònia havia estat poblada per una població étnicamente de suecs natius cridada de rannarootslased ("suecs del litoral"), la majoria del qual va fugir per a Suècia en 1944, escapant de l'avanç de l'Exèrcit Soviètic. Solament alguns centenars van romandre a Estònia.

D'acord amb informacions publicades per l'Institut Estoniano d'Estadística en 2006, la població d'Estònia era constituïda dels següents grups ètnics^[32]:

Composició ètnica d'Estònia

Etnicitat	Població	% do total
Estonians	923.908	68,56
Russos	345.168	25,67
Altres nacionalitats[33]	77.509	5,88

[edita] Religió

D'acord amb de més recent investigació d'opinió pública del Eurostat, en 2005^[34], només 16% dels ciutadans estonians van respondre que "Creuen que existeixi un Déu", mentre que 54% van respondre que "Creuen que existeixi algun tipus d'esperit o força vital" i 26% que "No creuen que existeixi qualsevol tipus d'esperit, Déu, o força vital". Això, segons la investigació, faria dels estonians el poble menys religiós d'entre els llavors 25 membres de la Unió Europea. Històricament, però, Estònia va ser un baluart del Luteranisme a causa de la seva forta connexió amb els països nòrdics. Durant el període de russificació, molts camperols van ser convertits a l'Església Ortodoxa, però pocs van romandre després de caiguda dels czares en 1917 i la llei de llibertat religiosa de 1920.

Pel que fa a la religió del país, els estonians són majoritàriament luterans o evangèlics (el 13,7 % de la població), així com els letons, finlandesos i alemanys. Els eslaus (russos, ucraïnesos i bielorussos) són de religió ortodoxa (el 19,9 % de practicants el 1998), i apart hi ha uns 5.100 catòlics (principalment polonesos i alemanys), 3.000 musulmans (els tàtars) i 2.500 jueus.

[edita] Idiomes

La llengua oficial del país és a estonià, una llengua fi-ugric que és íntimamente connectada al finès. Va ser influenciada pèl alemany i com el finès posseeix moltes paraules sueques. A llengua russa és també molt emprada, com la seva segona llengua, per un grup d'estonianos format per persones entre trenta i setanta anys d'edat, a causa del rus haver estat ensenyat compulsoriamente com la segona llengua del país durant a era soviètica. Molts joves estonians saben parlar el anglès, després de l'hagin après com la seva primera llengua estrangera. Alguns russos residents a Estònia no parlen el estonià, però molts d'aquells que van romandre després de caiguda de la Unió Soviètica van començar a aprendre-ho^[35].

[edita] Cultura

[edita] Arquitetura

En tots els anys de domini dels diversos pobles (germânicos, suecs i russos), a arquitetura estoniana va sofrir diverses influències. La síndrome d'aquestes influències - la ràbia, la por, la humilhação - van donar característiques interessants a l'arquitetura dels seus monuments, fent el Gòtic Estoniano, únic d'entre les arquiteturas gòtiques del nord. I els altres estils són reflectits, d'una forma suau i tranquil•la, entre esglésies medievais, detalls renascentistas, castells barrocs, cases clàssiques i vilas en Art Nouveau.

Com símbols arquitetônicos nacionals s'ha la medieval Tallinn, la barroca Narva, la clàssica ciutat universitària de Tartu i, Pärnu, una ciutat litorânea amb arquitetura de la dècada de 1930.

Hotel en Pärnu. Arquitetura típica de la dècada de 1930.

L'Església de Sant Olavo en Tallinn.

A Universitat de Tartu.

[edita] Teatre

La història del teatre a Estònia és centenária. Va començar, professionalment, en 1906 amb el director Karl Menning en Tartu. Setmanes després, en Tallinn, Theodor Altermann i Paul Pinna començaven el teatre professional en la capital. Després d'això uns altres grans noms del teatre estoniano van sorgir com Voldemar Panso, Evald Hermaküla i Priit Pedajas.

Dintre d'aquesta curta història, el teatre va mobilitzar moltes persones, fet que la va fer bé acessível per a la majoria de la població. Existeixen una Òpera Nacional, vuit Teatres nacionals, tres Teatres municipals i 10 teatres privats, en les cinc grans ciutats estonianas, a més d'incomptables escoles de teatre amador escampades pel país. Dintre de la història del teatre, ha tres grans esdeveniments: El surgimento del teatre professional en 1906; el profissionalismo en 1950, associat a Voldemar Panso; i la innovació en el teatre, a la fi de la dècada de 60, que va donar mitjos expressivos al teatre, les conseqüències del qual són sentides fins a avui.

[edita] Literatura

Des dels primers relats estonianos en el segle XVII, a literatura sempre va prendre una adreça semblant amb el que la resta de la Europa passava. Aquesta orientació occidental va ser afirmada amb la utilització del alfabet llatí, resultat de la cristianizació i després per la reforma. La literatura a Estònia va tenir diverses utilitats, com difondre a llengua estoniana pel país, la divulgación de les idees de la independència del poble estoniano i la literatura pròpiament dita.

Des del creixement del sentiment de nació del poble estoniano en el segle XIX, diversos escriptors nacionalistes van sorgir i van escriure textos memoráveis com el épico Kalevipoeg (El fill de Kalev) per Friedrich Reinhold Kreutzwald, evidentment influenciado pèl Romanticisme alemany. Al costat de Kreutzwald lluitava la poetisa patriótico-romàntica Lydia Koidula. Però els esforços d'aquest incipiente nacionalisme van ser fallits pela russificació d'Estònia, a partir de 1880.

El primer realista va ser Juhan Liiv, autor de Kümme lugu (Deu històries). Però la renovació literària va ser realitzada per Eduard Vilde, que durant la seva llarga vida va canviar diverses vegades d'estil, quedant, no obstant això, fidel al nacionalisme estoniano i al socialisme revolucionari. La seva obra principal és el romanç Mäeküla piimamees (Mäeküla, el leiteiro). Vilde va ser un dels fundadors del moviment Noor-Eesti (Jove Estònia), al com van pertànyer Anton Hansen Tammsaare Tode ja oigus (Veritat i justícia) i Gustav Suits Lapse sünd (Naixement d'un nen), les dues majors figures de la literatura estoniana.

El poema Toomas ja Mai (Toomas i Mai) de Villem Grünthal-Ridala i tres llargs poemes de August Annist també formen part d'aquest període, a més del poeta Friedebert Tuglas, que va evolucionar del Realisme per a un neo-romanticisme fantàstic. Aquesta evolució del moviment renovador va provocar l'oposició de Vilde, que va indicar nous models en l'estranger. La poetisa Marie Under va adherir, en Hääl varjust (Veus de les ombres), al Expressionismo alemany. El romancista August Gailit va crear, seguint models russos, a prosa moderna. Kalju Lepik va practicar el Surrealisme. Finalment, l'establiment del règim soviètic va fer vèncer el Realisme socialista, els representants principals del qual són Karl Ristikivi i August Jakobson^[36].

[edita] Deporti

Durant molts anys, Estònia va cedir els seus atletes a altres països. Primer a la Rússia (1900-1912) i després a la Unió Soviètica (1948-1988), però quan va participar dels Jocs Olímpics sota la seva bandera va portar 8 medalles de or, 7 de plata i 14 de bronze. Ens jocs d'hivern, Estònia va participar de menys edicions (7) però va ser més eficient, portant més medalles d'or, 4 en el total, contra només 1 de plata i 1 de bronze.

El major atleta olímpic d'Estònia és l'esquiador Andrus Veerpalu. Ell té tres medalles, dues d'or i una de plata, en Salt Lake City 2002 i Torí 2006. En el ciclisme, el més notable és Jaan Kirsipuu que va guanyar diverses etapes de la Tour de França. Marko Asmer és el líder actual del campionat de automobilismo britànic de Fórmula 3, i el favorit al títol, sent el primer pilot estoniano a pilotar un Fórmula 1, en proves per a a Williams en 2003.

En el futbol, Estònia no té equip expressivo internacionalment, i seva selecció mai s'ha classificat per a una Copa del Món de Futbol o Eurocopa. La seva millor campanya va ser en les Eliminatòries de la Eurocopa 2000, quan va aconseguir 3 victòries, i va acabar en 3.º en la clau que tenia República Txeca i Escòcia. El més conegut futbolista estonià és Valeri Karpin, que va resoldre tutear pela selecció russa.

[edita] Cultura popular

El folklore popular a Estònia ve de molts segles abans de les primeres ocupacions en el segle XIII. Els primers grans influenciadores van ser els finlandesos, que per la seva proximitat amb el norte^[37] i amb la lengua^[38], van promoure una aproximació cultural^[39]. El primer gran impacte estranger va ocórrer quan els catòlics van arribar a Estònia el segle XIII, i van intentar suprimir a cultura pagã en virtut de la cristiana. El que va ocórrer va ser la barreja d'aquestes cultures, el que va fer al llarg dels anys sorgir la cultura del poble estoniano.

Durant el segle XVIII, amb la popularização de la llengua estoniana pel poble, i en el segle XIX amb el fort sentiment nacionalista que sorgia, a cultura popular es va assentar com predominant pel poble. Moltes cançons antigues van ser ressuscitades i altres creades. Elements de la religió pagã ressurgiram d'entre el poble i s'atrelaram a l'elements de la religió cristiana^[40]. Antigament eren fets sacrificis d'animals i persones per als déus pagãés, per a haver-hi bones cultures d'aliments i una bona vida. Aquest element va quedar en el passat, a causa de la modernització no permetre això entre les persones de la ciutat, però les bruixes, mags i dimonis van tenir una visió diferent en la cultura estoniana, ells eren aliats per a portar el bé, diferent de la predicada pel cristianisme.

[edita] Gastronomia

A cuina d'Estònia va ser influenciada al llarg dels segles pels seus tradicionals i més poderosos veïns. A Dinamarca, Alemanya, Suècia, Polònia i Rússia van arribar a governar tot o part del seu territori, però la característica principal de la gastronomia local és el seu origen camperola.

La major part dels estonians era d'origen rural abans de l'últim segle i quan el menjar es feia escassa, ells necessitaven ser inventivos conservant i aprofitant al màxim la poca carn que disposaven. Més tard, quan a urbanizació va quedar més intensa, a causa de la industrializació del país, els tipus més comuns de carns i batatas fregides es van fer el padrão, com en el restant de la Europa.

És a dir el que probablement serà trobat ens cardápios dels bars locals avui dia, juntament amb una porció de sauerkraut.

Feliçment, no obstant això, les receptes estonianas més exclusives encara són preparades en moltes famílies i servides en diversos restaurants al voltant de Tallinn. Entre els pratos tradicionals estan: Marineeritud angerjas, enguia marinada, servida fregeixi; Keel hernestega, un altre aperitiu servit fred l'ingredient principal del qual és llengua; Sült, carn de porc cozida en geléia. La geléia és feta fervendo la carn de porc desossada, de vegades els peus o el cap. ÉS feta freqüentment en grans quantitats i després emmagatzemada en gerros; Verivorst (morcela), és un omplert (o embotit) sense carn, emplenat principalment amb sang coagulado i arròs, de memòria fosca característica. ÉS un prato estoniano molt típic de hivern i de la nit de Natal. ÉS servit acompanyat d'una geléia vermella de fruits silvestres; Mulgikapsad, chucrute guisat amb carn de porc, servit amb batatas cozidas; Silgusoust, espècie de arenque petit del mar Báltico amb toucinho en el creme de llet; Karask, un bolo semblant al pa de cevada; Kali, una beguda fermentada lleugerament alcoólica i adocicada feta de pa negre o de centeio.

[edita] Referències

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Pobles de parla ugrofinesa
Pobles fino-pèrmics: Estònia - Finlàndia - Carèlia - Lapònia - Marí El - Mordòvia - Udmúrtia - República de Komi - Vèpsia - Livònia - Vòtia - Ingrians - Võros Pòbles úgrics Hongria - Khàntia-Mànsia