Ucraïna
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Ucraïnès | ||||
| Capital | Kíev 50° 27' N, 30° 30' E |
||||
| Ciutat més gran | Kíev | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
Democràcia parlamentària Víktor Iúixtxenko |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
603.700 km² (43è) 0% |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens - Densitat |
47.732.079 (25è) - 78 hab/km² (92è) |
||||
| Moneda | Hrívnia (UAH) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
EET (UTC+2) EEST (UTC+3) |
||||
| Independència de la Unió Soviètica |
24 d'agost del 1991 |
||||
| Himne nacional | Ще не вмерла Україна (La glòria d'Ucraïna no ha mort) | ||||
| Domini internet | .ua | ||||
| Codi telefònic | +380 |
||||
| Gentilici | Ucraïnès, ucraïnesa | ||||
Ucraïna (en ucraïnès Україна, transcrit Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'est. Limita amb Rússia al nord-est, amb Bielorússia al nord, amb Polònia, Eslovàquia i Hongria a l'oest, amb Romania i Moldàvia al sud-oest i amb la mar Negra al sud.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'actual territori que forma Ucraïna va ser la part meridional del primer estat eslau oriental: el Principat de Kíev (o Rus de Kíev). La seva capital era Kíev. Aquest estat va ser fundat pels varegs, un poble víking procedent de Suècia. Els varegs van arribar conduïts per Rurik, que, segons la tradició "normandista", va ser el fundador de Kíev. Posteriorment els varegs van ser assimilats per la població eslava local, composta per rutens i protoucraïnesos. Durant els segles X i XI el territori ucraïnès es va convertir en l'estat més important d'Europa i es va forjar la identitat ucraïnesa que ha perdurat fins a l'actualitat.
Originàriament, el terme rus feia referència a tots els principats eslaus, però degut a les disputes internes i a les intrusions dels mongols i els tàrtars començaren a definir-se les tres grans branques dels eslaus orientals: russos amb el centre a Vladímir (posteriorment Moscou), ucraïnesos als principats de Galítsia i Volínia (unificats el 1199 en un estat que durà fins el 1340 i després ocupats per Polònia) i posteriorment amb centre a Kíev, i bielorussos als principats de Polèsia-Minsk, Smolensk i Pinsk.
A mitjan segle XIV els lituans aprofitaren la debilitat dels tàrtars i van començar a ocupar el principat. Posteriorment Polònia i Lituània s'uniren en un estat, i els territoris ucraïnesos van quedar subjectes a la dominació polonesa.
Ja a mitjan segle XVII, els serfs ucraïnesos que van fugir de Polònia crearen un estat independent al centre del país, donant origen als cosacs. Després de les particions de Polònia de finals del segle XVIII entre Prússia, Àustria i Rússia, la Ucraïna occidental va quedar sota la dominació austríaca mentre que l'oriental va romandre sota la russa.
Durant aquest període comença a revifar la consciència nacional. Després de la Revolució Russa del 1917, Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats, units el 1920. El 1922 el país torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
El 1939 l'Ucraïna polonesa fou ocupada per la Unió Soviètica. La invasió alemanya del 1941 va provocar l'assetjament de Kíev. Durant els anys d'ocupació i guerra la comunitat jueva va ser exterminada i la política de terra cremada duta a terme pels dos bàndols va deixar el país en ruïnes.
El 1954 la regió de Crimea va ser transferida a Ucraïna por decisió personal de Khruixtxov.
Després de molts segles de dominació estrangera, el 25 d'agost del 1991 –poc després del cop d'estat fracassat de l'URSS– el parlament ucraïnès va declarar la independència, decisió que va ser ratificada l'1 de desembre mitjançant un referèndum popular. Unes setmanes després va passar a formar part de la CEI, una institució amb poca efectivitat que vol mantenir els lligams econòmics amb Rússia.
Ucraïna fou considerada inicialment com una república amb condicions econòmiques més favorables que la resta de regions de l'antiga URSS. Tot i així, el país va experimentar una recessió econòmica més profunda que la resta de repúbliques. Durant la recessió, Ucraïna va perdre el 60% del seu PIB entre 1991 i 1999, i va patir taxes d'inflació superiors al 1000%. Insatisfets amb les condicions econòmiques, així com el crim i la corrupció, els ucraïnesos van protestar i organitzaren vagues. L'any 1994, el president Kravtxuk va acordar avançar les eleccions presidencials, en les quals va perdre el càrrec enfront l'anterior primer ministre del país Leonid Kutxma.
Durant les dues legislatures de Kutxma, l'economia ucraïnesa es va estabilitzar i des de 2000 ha gaudit d'un creixement econòmic constant, amb un promig anual aproximat del 7%, una de les majors taxes de creixement tant a Europa com arreu del món. L'any 1996 fou aprovada una nova Constitució, que va establir un règim semipresidencial i va dotar Ucraïna d'un sistema polític estable. Malgrat això, Kutxma fou criticat per excès de poder, corrupció, transferència de propietats públiques a mans d'oligarques afins, atacs a la llibertat d'expressió i frau electoral.
L'any 2004, Víktor Ianukóvitx, aleshores primer ministre, fou declarat guanyador de les eleccions presidencials, manipulades segons els observadors internacionals que hi havia presents. L'escrutini va causar un clam popular en suport del candidat de l'oposició, Víktor Iúixtxenko, que va encapçalar la pacífica Revolució Taronja contra els resultats. Aquesta revolta impulsà Víktor Iúixtxenko i Iulia Tymoshenko al poder, deixant Ianukóvitx a l'oposició.
El març de 2006 van tenir lloc les eleccions al Parlament ("Verkhovna Rada") i tres mesos més tard es va constituir un govern de "Coalició anticrisi" format pel "Partit de les Regions", el "Partit Comunista d'Ucraïna" i el "Partit Socialista d'Ucraïna". El darrer partit s'havia separat de la "Coalició Taronja" amb "Nostra Ucraïna" i el bloc de Iulia Tymoshenko. La nova coalició va nomenar Víktor Ianukóvitx per al càrrec de primer ministre, que va tornar així al càrrec, mentre el líder del "Partit Socialista" esdevenia president del Parlament. Unes noves eleccions van tenir lloc el setembre de 2007, amb victòria de la "Coalició Taronja" de Iúixtxenko i Tymoshenko.
[edita] Subdivisió administrativa
Ucraïna se subdivideix en 24 províncies (o óblasti) i una república autònoma: Crimea. A més les ciutats de Kíev i Sebastòpol tenen un estatus especial.
[edita] Geografia
El paisatge ucraïnès està format, majoritàriament, per fèrtils planes o estepes i altiplans, creuades per importants rius com el Dnièper, el Dnièster i el Bug Meridional que desemboquen a la mar Negra i la mar d'Azov. Al sud-oest, el delta del Danubi forma la frontera amb Romania. Les muntanyes només es troben a l'oest i s'anomenen Càrpats. El punt més alt és el Hora Hoverla de 2.061 m. A Crimea hi ha una petita serralada a la zona costanera del sud. En realitat el país forma part de la gran plana europea que va des d'Alemanya fins als Urals.
Ucraïna té un clima temperat continental, encara que el clima mediterrani és predominant a la costa sud de Crimea. Les precipitacions són majors al nord i a l'oest. L'hivern és fred i a l'interior, a causa de la seva continentalitat, s'arriben a les temperatures més extremes. Els estius són calorosos, sobretot al sud.
[edita] Enllaços externs
- Lloc del president d'Ucraïna (ucraïnès) (rus) (anglès)
- Govern d'Ucraïna (ucraïnès) (rus) (anglès)
- L'ànima dividida d'Ucraïna(català)(anglès)
|
|
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|---|---|
_transparent_background.png/90px-State_Coat_of_Arms_of_the_USSR_(1958-1991_version)_transparent_background.png){kind=spacer} |
|
|
|||
| Províncies o óblasti | |||
|
|
|||
| República autònoma | |||
| Ciutats amb status especial | |||
|
|
 |
|---|---|
 Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 | .svg/20px-Flag_of_Belgium_(civil).svg.png){kind=small} Bèlgica |  Bielorússia |  Bòsnia i Hercegovina | .svg/20px-Flag_of_Bulgaria_(bordered).svg.png){kind=small} Bulgària |  Ciutat del Vaticà |  Croàcia |  Dinamarca | .svg/20px-Flag_of_Slovakia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovàquia | .svg/20px-Flag_of_Slovenia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovènia |  Espanya | .svg/20px-Flag_of_Estonia_(bordered).svg.png){kind=small} Estònia | .svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small} Finlàndia |  França | .svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small} Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 |  Kosovo |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg | .svg/20px-Flag_of_Malta_(bordered).svg.png){kind=small} Malta |  Moldàvia | .svg/20px-Flag_of_Monaco_(bordered).svg.png){kind=small} Mònaco |  Montenegro |  Noruega |  Països Baixos | .svg/20px-Flag_of_Poland_(bordered).svg.png){kind=small} Polònia |  Portugal | .svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png){kind=small} Regne Unit |  República de Macedònia (FYROM) | .svg/20px-Flag_of_the_Czech_Republic_(bordered).svg.png){kind=small} República Txeca |  Romania | .svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small} Rússia1 |  San Marino | .svg/20px-Flag_of_Serbia_(bordered).svg.png){kind=small} Sèrbia |  Suècia |  Suïssa |  Turquia1 |  Ucraïna | .svg/20px-Flag_of_Cyprus_(bordered).svg.png){kind=small} Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|
 |
|---|---|
|
|
|
