Letònia
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Tēvzemei un Brīvībai (Per la Pàtria i la llibertat) | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Letó | ||||
| Capital | Riga 56° 58' N, 24° 8' E |
||||
| Ciutat més gran | Riga | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
República parlamentària Valdis Zatlers Aigars Kalvītis |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
64.589 km² (121è) 1,5% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens - Densitat |
2.302.700 (137è) - 35 hab/km² (137è) |
||||
| Moneda | Lats (LVL) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
EET (UTC+2) EEST (UTC+3) |
||||
| Independència - Declarada - Reconeguda - Perduda Independència - Declarada - Reconeguda |
de la Rússia Impreial 18 de novembre del 1918 11 d'agost del 1920 17 de juny del 1940 de la Unió Soviètica 4 de maig del 1990 21 d'agost del 1991 |
||||
| Himne nacional | Dievs, svētī Latviju! | ||||
| Domini internet | .lv | ||||
| Codi telefònic | +371 |
||||
| Gentilici | Letó, letona | ||||
La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa. Llindant amb la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Bielorússia.
Taula de continguts |
[edita] Història
Coneguda principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rússia va aconseguir el control de Letònia i de les regions veïnes. Amb Rússia devastada per la revolució i la Primera guerra mundial, Letònia va declarar la seva independència el novembre de 1918. Aquest període de la independència va durar només breument, quan la Unió Soviètica es va annexar el país el 17 de juny de 1940 en el pacte Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el període soviètic, Letònia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Letònia.
Excepte un breu període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letònia va deixar el territori soviètic fins que les reformes en el comunisme soviètic com la glasnost varen estimular el moviment d'independència letó, i Letònia va recobrar la seva independència el 21 d'agost de 1991. Això ha seguit des de llavors un curs per reforçar les seves values amb l'oest i és criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Unió Europea el 2004.
El 20 de setembre del 2003 s'aprovà per referèndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesió del seu país a la Unió Europea com ja havien realitzat Lituània i Estònia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.
[edita] Política
El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials són sostingudes separadament, també cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern.
[edita] Partis polítics
[edita] Subdivisió administrativa
Letònia se subdivideix en 26 comtats anomenats rajons. Set ciutats tenen un estatus separat.
|
|
[edita] Economia
- Article principal: Economia de Letònia.
Letònia té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l'ingrés a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb el peix i la seva indústria.
[edita] Enllaços externs
- Vietas, guia de Letònia (en letó, rus i anglès)
|
|
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|---|---|
_transparent_background.png/90px-State_Coat_of_Arms_of_the_USSR_(1958-1991_version)_transparent_background.png){kind=spacer} |
|
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Croàcia |  Turquia |
||
 República de Macedònia (FYROM) |
||
 Albània |  Bòsnia i Hercegovina |  Kosovo |  Montenegro | .svg/20px-Flag_of_Serbia_(bordered).svg.png){kind=small} Sèrbia |
||
|
|
 |
|---|---|
Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 | .svg/20px-Flag_of_Belgium_(civil).svg.png){kind=small} Bèlgica |  Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | .svg/20px-Flag_of_Bulgaria_(bordered).svg.png){kind=small} Bulgària |  Ciutat del Vaticà | Croàcia |  Dinamarca | .svg/20px-Flag_of_Slovakia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovàquia | .svg/20px-Flag_of_Slovenia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovènia |  Espanya | .svg/20px-Flag_of_Estonia_(bordered).svg.png){kind=small} Estònia | .svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small} Finlàndia |  França | .svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small} Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 | Kosovo |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg | .svg/20px-Flag_of_Malta_(bordered).svg.png){kind=small} Malta |  Moldàvia | .svg/20px-Flag_of_Monaco_(bordered).svg.png){kind=small} Mònaco | Montenegro |  Noruega |  Països Baixos | .svg/20px-Flag_of_Poland_(bordered).svg.png){kind=small} Polònia |  Portugal | .svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png){kind=small} Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | .svg/20px-Flag_of_the_Czech_Republic_(bordered).svg.png){kind=small} República Txeca |  Romania | .svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small} Rússia1 |  San Marino | Sèrbia |  Suècia |  Suïssa | Turquia1 |  Ucraïna | .svg/20px-Flag_of_Cyprus_(bordered).svg.png){kind=small} Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
