Letó
De Viquipèdia
|
'Latviešu' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Letònia |
| Regió: | Riba est del Bàltic |
| Parlants: | 2,2 milions |
| Rànquing: | No es troba entre les 100 més parlades |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Bàltica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Letònia i la Unió Europea. |
| Regulat per: | no compta amb regulació oficial |
|
|
|
| ISO 639-1 | lv |
| ISO 639-2 | lat |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | lav |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El letó és una llengua bàltica parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial. S'escriu amb l'alfabet llatí modificat. El letó i el lituà són les úniques llengües que queden d'aquesta branca indoeuropea.
Taula de continguts |
[edita] Història
Sorgeix com a llengua al segle XVI, segons els primers documents escrits conservats (una col·lecció d'himnes religiosos traduïts de l'alemany feta pel pastor alemany Nicholas Ramn de Riga), si bé s'aprecien particularitats locals des de molt abans (restes de noms comuns als escrits llatins). Al 1638 va aparèixer el primer diccionari letó - alemany.
[edita] Característiques
És una llengua analítica i amb declinacions. Presenta tres dialectes principals i una forta influència del rus i de l'alemany, sobretot pel que fa a la sintaxi. Es sol considerar una de les dues llengües vives més arcaiques entre les de la família indoeuropea, després del lituà (més conservador), per la seva retenció d'elements del proto-indoeuropeu que han esdevingut arcaics i desaparegut de les famílies eslava, germànica, romànica, etc.
La majoria de les paraules porten l'accent prosòdic a la primer síl·laba. No existeix l'article (és a dir, māte pot voler dir "mare", "la mare" o "una mare"). L'ordre dels elements de la frase és subjecte, verb, objecte, malgrat que el seu caràcter declinatiu permet al parlant d'ordenar les oracions amb més llibertat que, per exemple, en català.
[edita] Alfabet
La seva antiga ortografia estava basada en els sons de l'alemany fins que el segle XX, quan se'n va crear una de més convenient a la fonètica de la llengua. Aquest és l'alfabet modern complet, de 33 lletres. El 1914 es va eliminar de l'escriptura oficial el dígraf uo (avui en dia és simplement o), i els dígrafs que es troben en us actualment són els següents: ai, au, ei, ie, iu, ui, oj, dz and dž. El teclat letó també inclou la lletra ö, que només es feia servir en el dialecte latgalià, però que ha desaparegut de l'ús comú des de 1940. La y també es fa servir en aquest dialecte per transcriure un so que no existeix en letó estàndard. Històricament també es feia servir la lletra ŗ, però certs canvis fonètics en la llengua estàndard l'han fet innecessària, i com a conseqüència no es troba present a l'alfabet oficial des del 1957, data en la qual també es va eliminar el dígraf ch.
Fixeu-vos que entre les consonants amb cedilla, anomenades mīkstais en letó i que representen sons palatals, ģ ha mogut el seu diacrític 180º, per conveniència a l'hora d'escriure. El seu equivalent en majúscules, però, encara s'escriu amb la seva versió corrent.
[edita] Majúscules
A Ā B C Č D E Ē F G Ģ H I Ī J K Ķ L Ļ M N Ņ O P R S Š T U Ū V Z Ž
[edita] Minúscules
a ā b c č d e ē f g ģ h i ī j k ķ l ļ m n ņ o p r s š t u ū v z ž
[edita] Sons
[edita] Consonants
| Letó | AFI | Equivalent català | Exemple |
|---|---|---|---|
| b | [b] | b (a començament de mot) | bērns "nen" |
| c | [ts] | ts | cilvēks "home" |
| č | [tʃ] | tx, -ig | čakls "treballador (adj.)" |
| d | [d] | d (a començament de mot) | diena "dia" |
| f | [f] | f | fabrika "fàbrica" |
| g | [g] | g | gribēt "voler" |
| ģ | [ɟ] | (no existeix en català) | ģimene "família" |
| h | [x] | com la j castellana | haoss "caos" |
| j | [j] | com la i a "cuina" o "iode" | jaka "jaqueta" |
| k | [k] | c (a "cama") | kakls "coll" |
| ķ | [c] | (no existeix en català) | ķīmija "química" |
| l | [l] | l catalana, l dura en rus | labs "bo" |
| ļ | [ʎ] | com el dígraf "ll" | ļoti "molt" |
| m | [m] | m | maz "poc" |
| n | [n] | n | nākt 'venir' |
| ņ | [ɲ] | ny | ņemt "agafar" |
| p | [p] | p | pazīt "saber" |
| r | [r] | com a "ram" | redzēt "veure" |
| s | [s] | s a "soca" | sacīt "dir" |
| š | [ʃ] | x a "xai" o "aixeta" | šeit "aquí" |
| t | [t] | t | tauta "poble" |
| v | [v] | v en certs dialectes del català | valsts "estat" |
| z | [z] | z o s a "cosa" | zināt "conèixer" |
| ž | [ʒ] | j a "jardí" | žakete "abric, jaqueta" |
[edita] Vocals
| Letó | AFI | Equivalent català | Exemple |
|---|---|---|---|
| a | [a] | a | akls "cec" |
| ā | [aː] | a llarga | ātrs "ràpid" |
| e | [æ], [e] | bé un so proper a l'e oberta, o e tancada | ezers 'mar' |
| ē | [æː], [eː] | versió llarga de l'anterior | ēst 'menjar' |
| i | [i] | i | ilgs 'llarg' |
| ī | [iː] | i llarga | īss 'curt' |
| o | [uɐ], [o], [oː] | diftong semblant a "uo", o bé "o" tancada, curta o llarga | ozols "alzina", opera "òpera" |
| u | [u] | u | uguns 'foc' |
| ū | [uː] | u llarga | ūdens 'aigua' |
[edita] Gramàtica
[edita] Declinació dels substantius
Un mot masculí de la primera declinació, draugs: "amic
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Nominatiu | draugs | draugi |
| Genitiu | drauga | draugu |
| Datiu | draugam | draugiem |
| Acusatiu | draugu | draugus |
| Locatiu | draugā | draugos |
Un mot femení de la primera declinació, osta: "port"
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Nominatiu | osta | ostas |
| Genitiu | ostas | ostu |
| Datiu | ostai | ostām |
| Acusatiu | ostu | ostas |
| Locatiu | ostā | ostās |
[edita] Verbs
Hi ha tres conjugacions verbals en letó: l'infinitiu acaba en -ēt, -āt, -īt, -ot o -t.
Formes de present del verb gribēt, de la segona conjugació.
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Primera persona | es gribu | mēs gribam |
| Segona persona | tu gribi | jūs gribat |
| Tercera persona | viņš/viņa grib | viņi/viņas grib |
[edita] Exemples
[edita] El Pare Nostre en letó
Mūsu Tēvs debesīs!
Svētīts lai top Tavs vārds.
Lai nāk Tava valstība.
Tavs prāts lai notiek kā debesīs, tā arī virs zemes.
Mūsu dienišķo maizi dod mums šodien.
Un piedod mums mūsu parādus,
Kā arī mēs piedodam saviem parādniekiem.
Un neieved mūs kārdināšanā,
Bet atpestī mūs no ļauna.
Jo Tev pieder valstība, spēks un gods mūžīgi.
Āmen.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Letonika
- Comissió estatal de la llengua letona.
- Diccionari anglès-letó-anglès
- Diccionari letó-anglès
- National Agency for Latvian Language Training
- L'alfabet letó
- Exemples de paraules i frases (amb so)
- Curs de letó per a principiants
- (anglès) Letó: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi lav
