Viquipèdia:Articles de qualitat
De Viquipèdia
|
Articles de qualitat a la Viquipèdia En aquesta pàgina es destaquen aquells articles complets i d'una qualitat especial. Com que tenim desenes de milers d'articles a la Viquipèdia, ací teniu la possibilitat de fer un seguiment dels que són especialment valuosos. Per a proposar la inclusió d'un article en aquesta pàgina, heu d'afegir-lo en una llista d'articles on el seu contingut serà analitzat i valorat, així com també el seu estil, la redacció, la informació que abasta, l'exactitud, i la neutralitat. Si bé els articles que es llisten ací els considerem part del nostre millor material, estem sempre treballant-los i millorant-los cada vegada més, així que no vos talleu si voleu actualitzar-los. A hores d'ara hi ha pocs articles seleccionats, però això no significa necessàriament que la Viquipèdia no disposi d'articles de qualitat, perquè aquest procés de selecció oberta tot just va començar a rutllar fa poc temps. A més a més, si considereu que un dels articles d'aquesta llista no té la qualitat necessària, podeu comentar-ho a la pàgina de discussió. D'altra banda, si trobeu el senyal de destacat a algun article de la llista, això significa que l'article ha estat mostrat de manera destacada en la plana principal de la Viquipèdia. Si traduïu articles de qualitat d'altres Viquipèdies, també podeu apuntar-vos al Viquiprojecte de traducció d'articles de qualitat. Actualment hi ha 87 articles de qualitat.
|
Vegeu també: |
 Smilodon ("dent ganivet" en grec antic) és un gènere extingit de grans fèlids de dents de sabre macairodontins. Els mascle més grans d'una de les espècies, S. populator, arribaven a 300 kg, rivalitzant amb el tigre actual per la distinció de fèlid més gran de tots els temps,[1] Aparegueren a Amèrica del Nord a finals del període Pliocè i s'estengueren a Amèrica del Sud durant el gran intercanvi americà.[2] La seva característica més coneguda són les seves dents de sabre, que en fan un dels mamífers prehistòrics més coneguts pel públic general. En ocasions se'ls denomina "gats de dents de sabre" (incorrecte perquè han existit altres felins de dents de sabre que no hi tenien relació) o "tigres de dents de sabre" (incorrecte perquè no eren tigres).[3] S'extingiren degut als canvis climàtics que tingueren lloc a finals del Plistocè i la modificació dels ecosistemes que comportaren aquests canvis, però és possible que l'arribada dels humans també contribuís a la seva extinció.[4] |
 Una edat glacial és un període de llarga durada en què baixa la temperatura global del clima de la Terra, donant com a resultat una expansió del glaç continental, els casquets polars i les glaceres. Glaciològicament, el terme edat glacial se sol usar per referir-se a un període amb casquets glacials tant a l'hemisferi nord com al sud; segons aquesta definició, encara ens trobem en una edat glacial (perquè encara hi ha casquets polars a Grenlàndia[5] i l'Antàrtida). Més col·loquialment, quan es parla dels últims milions d'anys, s'utilitza edat glacial per referir-se a períodes més freds amb extensos casquets glacials a Nordamèrica i Euràsia: segons aquesta definició, l'edat glacial més recent s'acabà fa 10.000 anys. Aquest article usarà el terme edat glacial en el primer sentit, el glaciològic; el terme glacials pels períodes més freds de les edats de gel; i interglacials pels períodes més càlids. |
 El Big Bang [6]("Gran Explosió") és el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la que existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura. Aquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'univers, comparada abusivament amb una explosió, fou proposada per primera vegada, de forma bastant desdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Nature of Things («La natura de les coses»), el text del qual fou publicat en el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, doncs ell en proposava un altre, avui abandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'univers no hauria conegut una etapa densa i calenta. |
 Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de juliol de 1597 – Nàpols, vers el 1654) va ser una pintora caravaggista italiana, filla del pintor toscà Orazio Gentileschi (1563-1639). Va viure a la primera meitat del segle XVII. Va aprendre del seu pare Orazio el rigor del dibuix,[1] donant-li una forta accentuació dramàtica, presa de les obres de Caravaggio i carregada d'efectes teatrals; aquest element estilístic va contribuir a la difusió del caravaggisme a Nàpols, ciutat a la qual es va traslladar el 1630. Artemisia Gentileschi va néixer a Roma el 8 de juliol del 1593. Fou la filla gran del pintor Orazio Gentileschi, un dels grans representants de l'escola romana de Caravaggio. Artemisia va ser introduïda a la pintura al taller del seu pare, mostrant més talent que els seus germans, que van treballar al seu costat. Va aprendre dibuix, com empastar els colors i com donar brillantor als quadres. Atès que l'estil del seu pare, en aquells temps, es remetia explícitament a l'art de Caravaggio (amb el qual Orazio tenia relacions de familiaritat),[2] també els primers passos artístics d'Artemisia es van situar, per motius diversos, cap al despertar del gran pintor llombard. Tanmateix, la seva aproximació als temes era diferent de la del seu pare. |
