Amèrica del Sud
De Viquipèdia
L'Amèrica del Sud o Sud-amèrica, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica, travessat per l'equador terrestre. La major part de la seva superfície es troba a l'hemisferi sud, envoltat a l'oest per l'oceà Pacífic i a l'est per l'oceà Pacífic. S'estén, geopolíticament, des de la frontera entre Panamà i Colòmbia fins al cap d'Hornos al sud. La serralada dels Andes és a la vora occidental del subcontinent; al nord-est est troba una vasta regió de boscos plujosos tropicals drenats pel riu Amazones.
Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.
Taula de continguts |
[edita] Història del poblament d'Amèrica del Sud
Sud-amèrica va ser habitada originalment per grups nòmades que, segons la teoria més acceptada, van creuar per mitjà del pont de gel a l'Estret de Bering, encara que altres investigadors suggereixen la possibilitat de migracions a través de la zona sud de l'oceà Pacífic.
Segurament, el motiu que va empènyer a aquests homes a creuar el “pont de Bering" va ser seguir a les rajades d'animals, la seva font de proteïnes. Igual que l'Home de Neandertal, l'Home de Cro-Magnon era recol·lector, caçador i pescador indiferenciat, és a dir, no eren experts en cap de les activitats referides. L'organització social era la de la “comunitat primitiva”, és a dir, s'agrupaven en bandes que reunien a diverses famílies amb fins de caça, recol·lecció i seguretat; l'extret, era repartit en parts iguals. La gegantesca aventura de creuar l'estret de Bering, acabà de deu a quinze generacions després.. Com més al sud avançaven, trobaven millors condicions climàtiques i majors facilitats per a la caça.
Els vestigis de l'emigració es troben sota l'aigua del Mar de Bering o encara no estan descoberts en el nord-est de Sibèria o a Alaska. Les evidències són escasses o no existeixen però aquesta teoria es comença a enunciar des del segle XVI pel cosmògraf, geògraf i cronista del Consell d'Índies, Juan López de Velasco, el 1574.
Al sud de Xile s'han trobat restes fòssils de recol·lecció i caça de fa 7000 anys (5000 aC). Si, com es diu al començament, el poblament d'Amèrica es va iniciar fa 36.000 anys i les restes oposades a Xile, que suposen la part més meridional del continent, tenen una data de 7000 anys, el poblament d'Amèrica va durar 29.000 anys.
[edita] Geografia política
[edita] Països independents
[edita] Territoris dependents
- Guaiana Francesa (departament d'ultramar de França)
- Illes Malvines (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
- Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
[edita] Dades geogràfiques
- Superfície total: 17.820.770 km2 (12% del total de terres emergides).
- Extrem septentrional: Punta Gallinas (Colòmbia), 12° 28´ S
- Extrem meridional: Cap d'Hornos (Xile), 55° 59´ Sud
- Extrem oriental: Cap Branco (Brasil), 34° 47´ Oest
- Extrem occidental: Punta Pariñas (Perú), 81° 15´ O
- Lloc més sec (del món): Desert d'Atacama (Xile), < 15 mm/any
- Lloc més alt: Aconcagua (Argentina), 6.960 m.s.n.m.
- Major depressió: Península Valdés (Argentina), - 40 metres
- Riu més llarg: Riu Amazones (Perú, Colòmbia, Brasil), 6.788 km
- Llac més gran i més alt (del món): Llac Titicaca (Perú, Bolívia), 8.300 km2, 3.821 metres
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bolívia  Brasil  Colòmbia  Equador  Guyana  Paraguai  Perú  Surinam
|
|
Dependències:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg/20px-Flag_of_Chile_(bordered).svg.png){kind=small}
