Bolívia
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Firme y feliz por la Unión (Ferma i feliç per la Unió) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Castellà, quítxua, aimara | ||||
| Capital | Sucre 17°00' LS 65°00' BB |
||||
| Ciutat més gran | Santa Cruz de la Sierra | ||||
| Govern
President
|
República parlamentària Evo Morales |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
1.098.580 km² (27è) 1,4% |
||||
| Població - Estimació - Cens 2000 - Densitat |
- (55è) 8.586.443 8 hab/km² (179è) |
||||
| Moneda | Bolivià (BOB) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
- (UTC-4) - (UTC-) |
||||
| Independència Declarada Reconeguda |
el 16 de juliol de 1809 d'Espanya el 6 d'agost de 1825 |
||||
| Himne nacional | Bolivianos, el hado propicio | ||||
| Domini internet | .bo | ||||
| Codi telefònic | +591 |
||||
| Gentilici | Bolivià, boliviana | ||||
La República de Bolívia és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, un dels més pobres de l'Amèrica Llatina i una de les regions més altes del món. Limita al nord i a l'est amb les regions més selvàtiques del Brasil, al sud amb el Paraguai i l'Argentina, al sud-oest amb Xile i a l'oest amb el Perú. La capital oficial i seu del poder judicial és Sucre i la seu del govern (poder executiu i legislatiu) és La Paz.
Té força població indígena (d'un 56% a un 70%) i manté reivindicacions territorials amb Xile per la franja d'Arica, que li permetria la sortida a l'oceà Pacífic.
Bolívia és un país multicultural amb molta riquesa cultural, natural i arqueològica. Se la coneix com al bressol de la cultura Tiwanaku que aportaria els seus coneixements avançats en multitud de matèries al posterior imperi Inca.
Taula de continguts |
[edita] Història
El territori bolivià està habitat des de fa més de 12.000 anys. Al lloc es van formar múltiples cultures, majorment als Andes, destacant especialment la cultura Tiwanaku i els regnes aimares posteriors a l'expansió Wari. Aquests regnes al seu torn van ser annexats a l'imperi Inca el segle XIII.
La cultura Tiwanaku, es va desenvolupar a l'entorn del centre cerimonial homònim pròxim al llac Titicaca. La seva fundació probablement es va dur a terme abans de l'any 300. Posteriorment la cultura inca va establir un vast imperi al segle XV, poc abans de l'arribada dels espanyols. Durant aquell segle, Bolívia estava ocupada per diversos grups de llengua aimara (collas, pacajes, lupacas, omasuyos), entre els quals destacaven els collas, que van dominar un vast territori i van lluitar amb els quítxues de Cusco (Cuzco) pel control de la regió. Els collas van ser derrotats per l'inca Pachacuti, que es va apoderar de gairebé tot l'altiplà bolivià. Bolívia va constituir durant gairebé un segle una de les quatre grans divisions del Tahuantinsuyo (Imperi inca) sota el nom de Collasuyo. Aquestes antigues civilitzacions han deixat grans monuments arquitectònics i en l'actualitat les llengües aimara i quítxua són les més importants del país.
El primer europeu en arribar a l'actual territori de Bolívia va ser Diego de Almagro el 1535, després de partir de Cuzco amb la finalitat de conquerir Xile. Mort Almagro, Francisco Pizarro va enviar el seu germà Gonzalo a colonitzar la província del Collao (Collasuyo). Pedro de Anzúrez va fundar Chuquisaca (actual Sucre) el 1538, Potosí va sorgir el 1546, La Paz el 1548 i Cochabamba el 1574.
La fundació espanyola es va caracteritzar per presentar una base miner-agrícola. La ciutat de Potosí, la més poblada d'Amèrica el 1574 (120.000 habitants), es va convertir en un gran centre miner per l'explotació de les mines de plata del Cerro Rico de Potosí i el 1611 era la major productora de plata del món. El rei Carlos I havia atorgat a aquesta ciutat el títol de vila imperial després de la seva fundació.
[edita] Política
És un país republicà, unitari i presidencialista. El president hi és elegit per sufragi universal directe i obligatori per a un període de quatre anys. Però si cap candidat no obté la majoria absoluta, és el Congrés Nacional el que l'ha d'elegir entre els tres més votats.
El president Gonzalo Sánchez de Lozada va dimitir del càrrec l'octubre de 2003 i va ser substituït pel vicepresident Carlos Mesa fins que el Tribunal Suprem de justícia el va substituir per Eduardo Rodríguez el juny del 2005. Sis mesos després a les eleccions generals del 18 de desembre de 2005, va ser elegit president el líder indígena socialista Evo Morales que va assumir el comandament el 22 de gener de 2006.
[edita] Subdivisió administrativa
Bolívia es divideix en nou departaments, o departamentos:
Cada departament es divideix en províncies, o provincias.
[edita] Geografia
[edita] Orografia
Bolívia està creuada de nord a sud per dues grans serralades que formen part del plegament andí. La serralada Occidental (Cordillera Occidental) separa Bolívia de Xile i està formada per muntanyes volcàniques que superen els 6.000 m d'altitud (la més alta és el Sajama, amb 6.542 m). La serralada Reial (Cordillera Real) surt del llac Titicaca, travessa el centre del país i culmina en el volcà Illimani, amb 6.490 m d'altitud; a partir d'aquí es bifurca en les serralades Central i Oriental. Entre les serralades Occidental i Central s'alça l'Altiplà, de més de 3.600 m d'altitud. Hi ha una gran extensió de boscos, a causa de l'alta pluviositat. Aquesta regió rep el nom de yungas, al nord de la latitud de Cochabamba, i de valles, al sud. Les yungas són un espai de transició entre les serralada andina Oriental i la gran plana amazònica. Als valles la influència de l'Amazònia deixa pas a la plana del Chaco, de clima sec, que es prolonga pel Paraguai i el nord de l'Argentina. A l'est de les yungas i els valles hi ha la gran plana de l'Oriente (o dels llanos), que ocupa dos terços del país. Configura un paisatge variat amb selves tropicals al nord, sabana més cap al sud i pantans pertot arreu.
[edita] Hidrografia
Hi ha tres sistemes fluvials: el primer està constituït pels rius més grans de Bolívia, que neixen al vessant est de la serralada Oriental; el segon sistema va des del sud de la serralada Oriental cap al Riu de la Plata, i el tercer està format pels rius de l'Altiplà, que desemboquen al llac Titicaca. Els rius nord-orientals més importants són el Mamoré i el Beni, que a la seva confluència formen el Madeira, tributari de l'Amazones. En aquesta regió hi ha extenses inundacions en els mesos de febrer i març; és una àrea molt desconeguda i amb poca població. El riu sud-oriental Pilcomayo va des del sud de la serralada Central fins al riu Paraguai, del sistema del Riu de la Plata. En aquesta regió hi ha llacs, estanys i pantans. La regió de l'Altiplà, amb moltes menys pluges, forma la conca endorreica més extensa de l'Amèrica del Sud. Per una banda, hi ha el llac Titicaca, al nord. Està situat a una altitud de 3.810 m i cobreix una superfície de 8.300 km²,una tercera part de la qual pertany a Bolívia i la resta al Perú. Del Titicaca surt el riu Desaguadero, que travessa l'Altiplà de nord a sud i desemboca al segon gran llac de Bolívia, el Poopó, del qual encara surt un altre riu, el Lacajahuira, que desemboca al Salar de Coipasa. Més cap al sud-oest, prop de Xile, hi ha el llac salat més extens del país, el Salar de Uyuni.
[edita] Clima
Tot i que el país està situat al nord del tròpic de Capricorn, la diversitat de temperatures és extraordinària. Podem trobar des del clima equatorial del departament del Beni fins a les neus perpètues i les glaceres dels Andes passant pel clima continental extremat de l'altiplà, on les temperatures mitjanes són de 7ºC a 15ºC a l'estiu i inferiors a 0ºC a l'hivern. La mitjana de pluges de La Paz (la capital del país) és de 562 mm l'any. A les yungas i als valles les temperatures són molt més suaus (entre 16ºC i 19ºC) i la humitat i les precipitacions són molt altes. A la gran plana de l'Oriente la temperatura és molt alta tot l'any i sovint, cap al sud, bufa un vent fred que puja procedent de la Pampa argentina i que l'anomenen surazo. Parlant en termes generals, Bolívia té un clima Continental Sec, ja que l'estació seca és molt més llarga que la humida. La temperatura és alta i regular tot l'any, però les màximes es donen al final dels mesos secs.
[edita] Economia
El producte interior brut (PIB) bolivià del 2002 fou de 7,9 bilions de dòlars USA. El creixement econòmic és d'un 2,5% anual i la inflació fou entre el 3% i el 4% el 2002 (el 2001 va estar per sota de l'1%). Composició per sectors: primari (24%), secundari (27%), terciari (49%).
[edita] Sector primari
L'agricultura ocupa el 45,5% de la població activa. Una bona part de la producció es destina a l'autoconsum, tot i que en alguns departaments hi ha grans explotacions agrícoles i ramaderes. Els principals productes agrícoles són la fulla de coca, el blat de moro, les patates, el blat, l'arròs, l'ordi, la soja, la canya de sucre i el cafè. A l'Altiplà s'hi cultiva la quinoa, un cereal autòcton que ja cultivaven els inques. A les yungas, a part de la coca, s'h conreen tota mena de fruites tropicals i subtropicals. Als valles es produeixen cereals, alfals, préssecs, raïm i verdures. La ramaderia consta de llames i alpaques a l'Altiplà, d'ovins i bovins als valles i de bovins en grans ranxos en algun departament. La pesca té una certa importància al llac Titicaca i en alguns grans rius orientals. També hi ha certa producció forestal.
[edita] Indústria
La indústria està poc desenvolupada i es limita a la transformació de minerals, les refineries de petroli, les indústries derivades de l'agricultura i altres indústries alimentàries o tèxtils. Ocupa només el 10% de la població activa. El contraban de mercaderies brasileres, argentines i nord-americanes va ser molt important durant els anys de la inflació, així doncs, no és estrany que la població industrial disminueixi cada cop més.
[edita] Demografia
Bolívia és un dels tres països de Llatinoamèrica dels quals més de la meitat de la població és ameríndia (els altres són Guatemala i Perú). La distribució ètnica de Bolívia és 33% quítxua, 30% aimara, 25% mestís, i 12% europeu o caucàsic. Els grups amerindis principals són els quítxues (2,5 milions), els aimares (2 milions), els txiquitans (180.000) i guaranís (125.000). Hi ha minories de descenents d'immigrants d'Alemanya, Itàlia, Espanya i del Orient Mitjà. La població afro-boliviana és de l'1%.
La capital administrativa, seu del govern, és La Paz, amb 800.000 habitants i més d'un milió i mig a l'aglomeració urbana; la constitucional, seu del Tribunal Suprem, és Sucre, amb 200.000 habitants. Altres ciutats importants són Santa Cruz de la Sierra, amb més d'un milió d'habitants; Cochabamba, amb 800.000; Oruro, amb més de 200.000, i Potosí i Tarija amb més de 100.000.
La religió predominant és el catolicisme (95%), amb una petita minoria de protestants (2,3%). La població creix a un ritme anual del 2,8% i l'índex d'alfabetització és del 74,2%.
[edita] Vegeu també
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bolívia  Brasil  Colòmbia  Equador  Guyana  Paraguai  Perú  Surinam
|
|
Dependències:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg/20px-Flag_of_Chile_(bordered).svg.png){kind=small}
