Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Perú - Viquipèdia

Perú

De Viquipèdia

República del Perú
Bandera del Perú Escut del Perú
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Firme y feliz por la unión
Localització delPerú
Idiomes oficials Castellà1
Capital Lima
12° 3' S, 77° 2' O
Ciutat més gran Lima
Govern
President
Vicepresident
Primer Ministre
República
Alan García Pérez
Luis Giampietri Rojas
Jorge del Castillo Gálvez
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

1.285.220 km² (19è)
8,8%
Població
 - Estimació 2005
 - Cens
 - Densitat

26.152.265 (39è)
-
21 hab/km² (151è)
Moneda Nou sol (PEN)
Fus horari
 - Estiu (DST)
(UTC-5)
(UTC-5)
Independència
d'Espanya

28 de juliol del 1821
Himne nacional Somos libres seámoslo siempre (Som lliures, siguem-ne sempre)
Domini internet .pe
Codi telefònic +51
Gentilici Peruà, peruana
1 El quítxua, l'aimara i altres llengües són cooficials a les regnions on són predominants.

* Membre de l'ONU i l'OEA.


Mapa físic del Perú (anglès)
Mapa físic del Perú (anglès)

El Perú (Piruw en quítxua, en aimara: Piruw)) és una república de l'oest d'Amèrica del Sud que limita al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. El Perú és ric en antropologia cultural i és conegut com el bressol de l'Imperi inca. La capital és Lima, amb més de sis milions d'habitants, i les ciutats principals són Arequipa, Trujillo i Chiclayo, amb més de mig milió.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

La paraula Perú deriva de Birú, el nom d'un governador local que va viure prop del Golf de Sant Miquel, Panamà, durant la primera meitat del segle XVI. Quan els seus dominis van ser visitats, pels exploradors espanyols, el 1522, eren la part més al sud del "Nou Món" on els europeus havien arribat. Així, quan Francisco Pizarro va explorar les regions més al sud, aquestes foren designades Birú o Perú. La Corona Espanyola li va donar al nom un estatus legal el 1529 a la Capitulació de Toledo, la qual va designar al llavors recent confrontat Imperi Inca com la província del Perú. Sota el mandat espanyol el país va adoptar la denominació de Virregnat del Perú, la qual es va convertir en República del Perú després de la independència.

[edita] Història

Article principal: Història del Perú

Abans de l'arribada dels espanyols al Perú hi va haver diverses cultures preincaiques i, més tard, l'Imperi inca. Francisco Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532, i cap al final d'aquella dècada el Perú va esdevenir un virregnat i la major font d'or i argent de l'Imperi Espanyol. Perú es va declarar independent d'Espanya el 28 de juliol de 1821, gràcies a una aliança entre l'exèrcit Argentina de José de San Martín i l'exèrcit de Nova Granada de Simón Bolívar. El primer president va ser elegit el 1827. Del 1836 al 1839 Perú i Bolívia van estar units en una Confederació, que es va dissoldre després del conflicte armat contra Xile i l'Argentina.

A finals del segle XIX el Perú es va involucrar amb Bolívia en la Guerra del Pacífic contra Xile, atès que existia un tractat de defensa mútua. En finalitzar aquesta guerra es va iniciar un període de "reconstrucció nacional", de calma relativa, que va acabar després del govern d'Augusto B. Leguía. Durant el segle XX el país va experimentar diversos cops d'estat i gran inestabilitat econòmica i crisi social. La democràcia es va restaurar en la dècada dels noranta.

[edita] Subdivisió administrativa

Fins al 2002 el Perú estava dividit en 24 departaments. Avui, el territori peruà està dividit en 25 regions. Aquestes regions estan subdividides en províncies, les quals estan integrades per districtes. Hi ha 180 províncies i 1747 districtes en el Perú.

La Província de Lima, localitzada a la costa central del país, es única, ja que no pertany a cap regió. La ciutat de Lima està localitzada en la província, també coneguda com a Lima Metropolitana.

Mapa polític

  1. Amazonas
  2. Ancash
  3. Apurímac
  4. Arequipa
  5. Ayacucho
  6. Cajamarca
  7. Cusco
  8. Huancavelica
  9. Huánuco
  10. Ica
  11. Junín
  12. La Libertad
  13. Lambayeque
  14. Lima
  15. Loreto
  16. Madre de Dios
  17. Moquegua
  18. Pasco
  19. Piura
  20. Puno
  21. San Martín
  22. Tacna
  23. Tumbes
  24. Ucayali

Callao, tot i tenir només una província, també és una regió per si mateixa.

[edita] Geografia

Les planes de la costa del Pacífic estan separades de les terres baixes i selvàtiques de la conca de l'Amazones per l'alta serralada dels Andes, al centre del país, que culminen al Huascarán (6.768 m). A la frontera amb Bolívia trobem el Titicaca, el llac navegable més alt del món, a 3.821 d'altitud. Els rius principals són el Marañón i els seus afluents Ucayali i Napo, que van a parar a l'Amazones.

[edita] Economia

Moneda corrent de plata d'un Sol de 1889. Lema: Ferm i feliç per la unió.
Moneda corrent de plata d'un Sol de 1889. Lema: Ferm i feliç per la unió.
Distintes varietats de Dacses peruans.
Distintes varietats de Dacses peruans.

Un important sector de la població peruana viu dels serveis, de l'explotació i exportació dels recursos naturals. Els indicadors macroeconòmics indiquen importants zones d'industrialització que es vénen generant com producte d'una inversió col·lectiva el que es coneix com "fenòmens de creixement" en diversos llocs del país, especialment en la part sud del país. El Perú a causa de la seva riquesa en recursos naturals, es constitueix en un important lloc per a la inversió. Cal destacar el nivell de creixement econòmic registrat en el tercer trimestre que sobrepassa les expectives de creixement econòmic arribant a 9,6%. En l'actualitat el Perú és un dels 10 països de major creixement macroeconòmic a nivell mundial, segons fonts del FMI (2005-2006). D'acord al publicat al setembre de 2006 per una empresa d'estudis de mercat, Mètrica, per al període 2003-2006, qui es trobaven en els segments D i E de la població, van disminuir el 21 % i el 19 % respectivament. El segment A es va incrementar en 44 %, el B igualment va incrementar en 9 % i el C també va augmentar en 25 %, el que significa una disminució de la pobresa i una tendència a l'increment de la classe mitja del país i d'un major poder adquisitiu de la població, en resum i segons informes estadístics la pobresa extrema al Perú s'hauria reduït en un 6 per cent en el període 2001-2005 i la pobresa en un 5 per cent. No obstant, la desigualtat en els ingressos segueix sent molt important; en l'any 2002, el Perú era la novena economia més desigual d'Amèrica i la vintè segona a nivell mundial, amb un coeficient de Gini de 54,6 respecte al 49,8 de el 2000.

[edita] Demografia

Creixement de la població peruana.
Creixement de la població peruana.

Perú és un dels tres països d'Amèrica on la població indígena es majoria (els altres països són Bolívia i Guatemala. Els dos grups ètnics indígenes més grans són els quítxues i els aimarà. Els mestissos representen el 37% de la població.

[edita] Llengües

Al Perú l'espanyol i el quítxua són les llengües oficials. L'espanyol és utilitzat pel govern, els mitjans de comunicació, l'educació i el comerç, encara que el govern ha començat a ensenyar el quítxua en les escoles públiques.


[edita] Religió

Al Perú, la religió més important és el cristianisme: més del 80% de la població es declara catòlica situant-lo entre els països amb major nombre de fidels catòlics en el món juntament amb Brasil, Filipines, i Mèxic, mentre que la major part de la resta de la població professa alguna altra denominació cristiana, principalment protestant. Existeixen també aquells que professen el judaisme i l'islam. L'ateisme i l'agnosticisme són escassos.

Una de les manifestacions religioses més importants és la solemnitat de la processó del Senyor dels Miracles, la imatge dels quals data del Virregnat del Perú i surt en processó pels carrers de Lima el mes d'octubre de cada any. Aquesta imatge ha rebut homenatges del Papa Joan Pau II (qui la va cridar la quaresma limenya) i del Papa Benet XVI. Al Perú, com a la resta de Llatinoamèrica, hi ha una gran quantitat de devocions a la creu, així com moltes advocacions marianes, com la Verge del Chapi, la Mare de Déu del Carme o la Verge de la Porta.

[edita] Educació

Al Perú, el sistema educatiu té tres nivells bàsics: l'educació inicial, que opcionalment pot començar-se als dos anys, però generalment, als tres; l'educació primària que dura sis anys, amb un mestre per a cada saló generalment, i la secundària de cinc anys, on es dóna la polidocència. L'idioma anglès es troba dintre del currículum oficial del Ministeri d'Educació, encara que si el centre educatiu està vinculat amb algun altre país, l'idioma estranger sol variar. L'educació superior es pot realitzar en universitats, instituts superiors, pedagògics, etc. Per a ingressar a aquests centres, és indispensable donar un examen d'admissió, encara que la dificultat d'aquest, depèn de l'exigència de la universitat. Actualment, les universitats estatals alberguen a més de 100 mil alumnes en tot el país.

[edita] Cultura

La cultura popular del Perú és el resultat d'una fusió de cultures, constituïda principalment per la incaica i la hispànica. A més d'altres cultures prehispàniques com les amazòniques, que no van estar integrades a l'imperi inca. Aquest mestissatge cultural també ha estat enriquit per les aportacions d'altres tantes cultures del món que s'han assentat en el Perú al llarg de la seva història; els africans, europeus no hispans, i asiàtics. Junts han donat lloc a una de les cultures més riques i variades.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Perú


 
Estats de l'Amèrica del Sud
Argentina Argentina Bolívia Bolívia Brasil Brasil Colòmbia Colòmbia Equador Equador Guyana Guyana Paraguai Paraguai Perú Perú Surinam Surinam

Uruguai Uruguai Veneçuela Veneçuela Xile Xile

Dependències: Malvines Illes Malvines | França Guaiana Francesa

En altres llengües
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com