Guaiana Francesa
De Viquipèdia
| Guaiana Francesa | |
|---|---|
  |
|
| Informació | |
| Capital | Caiena |
| Població
|
|
| Superfície | 83 534 km² |
| Districtes | 2 |
| Cantons | 19 |
| Municipis | 22 |
| President del consell regional |
Antonie Karam (PSG) |
| Departaments | |
|
Guaiana Francesa
|
|
| Localització | |
 |
|
La Guaiana Francesa (en francès Guyane française, i oficialment Guyane) és una regió i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francès situat a la costa nord de l'Amèrica del Sud. És l'entitat política més petita del continent sud-americà (Surinam n'és l'estat independent més petit). Limita al nord amb l'oceà Atlàntic, a l'est i al sud amb el Brasil i a l'oest amb Surinam (amb el qual es disputa una part de la frontera meridional). Es considera una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.
El territori té 86.504 km2 i 185.000 habitants (segons l'estimació del 2004), que viuen majoritàriament a la costa. La Guaiana és un país molt poc poblat, ocupat majoritàriament per una densa selva tropical. La capital és Caiena.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
El país forma part del massís de les Guaianes, on destaca l’alçària del Tumuc-Humac 8800 m), i el Mont Bellevue de Inini (850 m). També destaquen el Massif Tabulaire (830 m) al Sud, les Montagnes Françaises (6530 m) a l’Oest i les Muntanyes Kaw. El país és cobert en un 88 % per boscos selvàtics, i només hi ha 1.000 hectàrees aptes pel conreu, totes elles a la costa. Darrerament, però, s’ha adaptat bosc selvàtic per a plantacions experimentals.
Els principals rius són l’Oyapock (amb els afluents Camopi i Yaroupi), Maroni (amb els afluents Maroniwir i Itany), Lawa, Mana, Approuague, Sinnamary i Amaçones
[edita] Població
La població del país ha crescut força darrerament, en part pel fort creixement vegetatiu i l’altra per l’emigració (el 2001 foren expulsats 15.000 residents de manera il·legal). Dels 73.000 habitants que hi havia el 1982 han passat a 90.500 el 1989, 115.000 el 1994, 149.000 el 1996 i 188.000 el 2002, tot i l’atur endèmic que provoca l’emigració del país de bona part del jovent, però els projectes espacials francesos hi porten nous pobladors no sols de la metròpoli, sinó també d’altres colònies franceses com Martinica i Guadeloupe. És un país multiètnic, cosa que dificulta la seva cohesió nacional; segons dades del 1998 i del 2000 la població del territori es dividia ètnicament en diversos grups:
- Uns 50.000 són creolés de Guyanne, negres o mulatos que viuen principalment a la costa i a Cayenne, i parlen un creolé propi.
- Uns 7.000 creolés d’altres colònies franceses (Reunió, Martinica i Guadalupe principalment, la majoria a Cayenne i la costa. Parlen el seu propi creolé, dferenciat del dels creolés de Guyanne, i el francès.
- Uns 30.000 són haitians establits al territori, la majoria viuen als bidonvilles de Cayenne.
- Uns 23.000 noirs de bois o negres bush. Els noirs marrons són considerats com a “gent del riu”, igual que els indis. Són descendents de diversos grups d’esclaus que fugiren a la selva i s’hi establiren. També anomenats bushinengué tongo (“homs del bosc”), parlen el seu propi creolé, el takitaki (mot despreciatiu), amb base d’anglès i neerlandès, i la majoria desconeixen el francès; viuen de portar en canoa o piragua als turistes i són dividits en diverses tribus:
- Els Boni o Aluku (5.000 persones) vivuen al marge dret del Maroni, sobretot à Apatou, Papaïchton i Maripasoula,
- Els Ndjuka (entre 6.000 i 10 000 persones) viuen als marges del Maroni, particularment a Saint-Laurent-du-Maroni, Apatou i Grand-Santi, però també a Kourou i als voltants de Cayenne.
- Els Saramacca, són uns 8.000 (altre afirmen que només 500), i viuen a Saint-Laurent-du-Maroni i a Kourou, i altres més al sud, als marges del riu Tampoc (un afluent del Maroni) o a l’est, als marges de l’Oyapock, que delimita la frontera de la Guaiana Francesa i del Brasil.
- Uns 18.000 són brasilers, principalment negres.
- Uns 18.000 són europeus, principalment francesos, que viuen a Kourou i a barris de luxe de Cayenne.
- Uns 5.000 surinamesos que parlen el seu propi creolé, molts d’ells refugiats del país veí quan les coses anaven mal dades.
- Uns 7.000 xinesos, la majoria d’ells a Cayenne, originaris de Hong Kong, Taiwan i Malàisia.
- Uns 2.000 libanesos, refugiats a Cayenne.
- Uns 2.000 hmong de Laos, també refugiats arribats el 1977.
- Uns 9.000 amerindis (un 5 % de la població), són dividits en sis grups:
- Els arawak (150-200 individus) i els les kalihna o galibi (entre 2000 i 4000 loc.) viuen prop les zones costaneres de l’Oest (Awala-Yalimapo, Paddock-et-Fatima, Saint-Laurent-du-Maroni);
- els palikur (entre 600 i 1.000 individus) habiten al sud de la Guyane a Macouria fins a la desembocadura del riu Oyapok, vora el Brasil;
- els wayana (uns 900 individus) viuen més al sud (Antécume-Pata, Elaé, Twenké);
- els emerillon (uns 400 individus) i els wayampi (400-600 individus) habiten el Sud guyanès, sobre la línia est-oest entre Maripasoula i Camopi.
Pertanyen a les famílies lingüístiques arawak (els Arawak i els Palikour), caribe (els Kalihna i els Wayana) i tupi-guaraní (els emerillon i els wayampi). Tot i que llurs llengües tenen pocs parlants, la cultura ameríndia de Guyane està força viva. La gran majoria viuen al sud del país, on mercè l’abundància de boscos equatorials han pogut mantenir llurs tradicions a penes contaminades per la influència blanca.
[edita] Història
Colonitzada pels francesos a partir del 1604, la Guaiana va albergar una notable colònia penal fins al 1951. Actualment és coneguda sobretot per la base espacial de Kourou, des d'on es produeixen els llançaments de l'Agència Espacial Europea.
[edita] Partits Polítics
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bolívia  Brasil  Colòmbia  Equador  Guyana  Paraguai  Perú  Surinam
|
|
Dependències:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg/20px-Flag_of_Chile_(bordered).svg.png){kind=small}
|
|||
|
França metropolitana : Alsàcia · Alvèrnia · Aquitània · Borgonya · Bretanya · Centre · Còrsega · Franc Comtat · Illa de França · Llemosí · Llenguadoc-Rosselló · Lorena · Migdia-Pirineus · Nord – Pas-de-Calais · Baixa Normandia · Alta Normandia · País del Loira · Picardia · Poitou-Charentes · Provença – Alps – Costa Blava · Roine-Alps · Xampanya-Ardenes |
|||
|
Regions d'ultramar : Guadeloupe · Guaiana · Martinica · Reunió |
