Aquitània

De Viquipèdia

Aquitània


Informació
Capital:	Bordeus
Població - Total - Densitat de població	3.045.000 hab. (2004) 74 hab/km²
Superfície	41.309 km²
Districtes	18
Cantons	238
Municipis	2 296
President del consell regional	Alain Rousset (PS)
Departaments
Dordonya Gironda Landes Olt i Garona Pirineus Atlàntics
Localització

Aquitània és una regió administrativa del sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde). Comprèn els departaments de Dordonya, Gironda, Landes, Olt i Garona i Pirineus Atlàntics. La capital és Bordeus.

Aquitània prové del llatí Aquitainia, derivat de dues arrels precèltiques, que volen dir "proper al mar". En gascó occità, Aquitània es diu Aquitània [akiˈtanjɔ], en basc Akitania i en poiteví-saintongès Aguiéne.

[edita] Administració

Article detallat : Consell Regional d'Aquitània

[edita] Història

Antigament va ser un ducat que comprenia la Septimània i Gòtia, des el 781, i després un regne erigit per Pipí, fill de Lluís el Pietós, que mes tard va derivar en ducat. Per la successió feudal va passar a Anglaterra, i finalment va retornar a França.

[edita] Província romana i alta edat mitjana

La regió apareix al començament de l'historia poblada per tribus que semblen ser d'origen iber però anomenades simplement aquitanes. Eren unes trenta i entre elles:

Consoranni (Coserans)
Camponi (Campons)
Bigerrionni (Bigorra)
Huronensi (Auloron)
Benarnensi (Bearn)
Tarbelli (Tarba, Dax)
Tarusati o Aturensi (Aire)
Sotiati (Sos)
Elusis (Eusa)
Auscii (Aush)
Vasati (Vasats)
Convenae (Comenge)

Juli Cèsar va encarregar a Crasus de sotmetre Aquitània. A la batalla de Sos els Sotiats foren derrotats. Crasus va continuar la seva feina i va anar dominat el país. El 27 aC la Gàl·lia es va dividir en tres províncies: la Gàl·lia Aquitania (capital Burdigala), la Gàl·lia Celta i la Gàl·lia Belga.

El segle II la part sud de la província es va convertir en província de Novempopulània (o Aquitania Tertia) separada de la resta de la Gàl·lia Aquitània. La resta es va dividir en dues províncies: Aquitania Prima (al nord-est amb capital a Bourges) i Aquitania Secunda (nord-oest amb capital a Burdigala o Bordeus).

El 297 Dioclecià va dividir la Gàl·lia en 120 ciutat repartides en 17 províncies. La Novempopulania tenia 12 ciutats.

Ocupada pels visigots el 412 el rei Walia (415-418) es va fer reconèixer l'Aquitània Secunda per l'emperador Honori. A la caiguda del Imperi romà tota la regió passa a formar part del regne dels Visigots amb capital a Tolosa 460. El 507 els visigots foren derrotats a Vouillé pels francs i varen perdre la regió.

[edita] La conquesta d' Aquitània pels vascons i l'inici del ducat de Gasconya

El 511 el tron visigot li havia estat disputat al jove Amalaric (tutelat pel seu avi el rei ostrogot Teodoric) pel pretendent i això havia liquidar qualsevol pretensió visigoda de recuperar el poder a Aquitània tot i que els francs encara no n'havien consolidat el control. Des l'any 511 Aquitània fou un domini compartit dels quatre fills del rei franc Clodoveu I: Thierry I de Reims, Clodomir d'Orleans, Xildebert de París i Clotari I de Soissons. Mort Clodomir el 524 i Thierry el 534, el país quedà en mans de Xildebert i Clotari. Foren aquestos reis que el 541 van fer una expedició a Pamplona i Saragossa, que no va tenir èxit.

El 517 els francs van estar en guerra contra els turingis i el 523 contra els borgonyons; en aquesta darrera els borgonyons van obtenir la victòria (524) i el rei Clodomir d'Orleans va morir a la guerra. El 531 Thierry de Reims i Clotari de Soissons-Orleans van fer la guerra altra cop a Turíngia i al mateix temps Xildebert de París es va apoderar d'Alvèrnia, que pertanyia a Thierry, que va haver d'anar precipitadament a la regió per reconquerir-la. Xildebert portava una política expansionista que el va portar també a fer la guerra contra els visigots als que va atacar a la Narbonense, atac en el que va tenir el suport de Clotari de Soissons-Orleáns. El 532 Thierry encara era en guerra contra Turíngia, i Xildebert i Clotari van ocupar Borgonya. Vers el 533 Thierry va anar a Aquitània però va morir el 534 deixant un fill, Teodobert, al que els seus oncles Xildebert i Clotari van voler arrabassar la seva herència; la guerra va acabar malament pels dos reis que foren derrotats i Teodobert va conservar els dominis paterns. Xildebert i Clotari es van aliar a Teòdat, rei dels ostrogots i van reprendre la guerra contra Teodobert el 535, lliurant-se els combats a la regió del Llemosí. L'hostilitat fou permanent però la guerra fou de curta durada. Totes aquestes guerres van provocar que els vascons del sud dels Pirineus començaren a emigrar cap al nord i s'establiren a Aquitània, en un procés que sembla que fou lent però continuat al llarg dels anys.

El 555 va morir Teodebald de Reims-Metz, fill i successor de Teodobert. Clotari de Soissons-Orleans es va fer elegir rei de Reims i Metz i es va enfrontar amb son germà Xildebert de París. Un fill de Clotari anomenat Khrame, va aprofitar l'ocasió i amb suport de Xildebert es va revoltar i es va apoderar del Llemosí i del Chalonnais mentre es produïen atacs saxons al orient segurament també instigats per Xildebert. La guerra civil va durar fins el 557. Una treva es va establir i poc després, el 558, va morir Xildebert, i el va succeir Clotari que així va reunificar tots els territoris francs. Khrame, espoliat, es va rebel·lat de nou però al no tenir cap suport fou derrotat i assassinat.

Clotari va morir el 561 i llavors es va produir un nou repartiment de territoris. El mateix any es van produir incursions dels avars que es van reproduir el següent any (562). Dos dels fills de Clotari es van enfrontar aviat en una guerra civil: Khilperic de Soissons va ocupar Reims, que pertanyia a son germà Sigebert que estava combatent als avars. Sigebert va retornar, va recuperar Reims i va marxar contra Soissons; després de diverses incidències es va acordar la pau (563). El 566 es va lliurar una guerra entre Austràsia (Reims) i Borgonya. Caribert de París va morir el 567 i Aquitània es va repartir entre Austràsia, Borgonya i Neústria (o Soissons). El 568 els austrasians van combatre contra els avars i contra els turingis, i poc després va esclatar un conflicte entre Austràsia i Neústria (o Soissons), i aquesta darrera va perdre la seva part d'Aquitània en favor d'Austràsia. El 573 i 574 es va lliurar una nova guerra entre Austràsia i Neústria. Durant el seu regnat Khilperic de Soissons (561-584) va lluitar contra els vascons que s'estaven instal·lant a Aquitània i ocupant moltes terres, però les dates precises no son conegudes, i només consten unes referències del poeta i bisbe gal Venanci Fortunat, que diu que el comites de Bordeus, Galactori, els va derrotar quant "encara no havien creuat els Pirineus", es a dir probablement quant encara nomes formaven grups reduïts d'emigrants i la invasió no havia estat massiva, o al menys limitada només a les dos vessants dels Pirineus.

Els reis merovingis en van encarregar l'administració a ducs i el 574 el noble Desideri fou nomenat duc d'Aquitània. El 584, a la mort del rei merovingi Khilperic de Nèustria, el duc Desideri va donar suport a Gondobald, pretès fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de Bizanci i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir també el de molts altres nobles com Gontrà Bosó, suposat duc d'Alvèrnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquitània a la ciutat de Brive, però derrotat a Lugdunum Convenarum la rebel·lió es va acabar i molts dels nobles revoltats van ser executats (Gontrà Bosó va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda però a l'any següent va voler ampliar els seus dominis cap a la Septimània visigoda, que s’havia revoltat, i va morir en un combat a Carcassona el 587, i el domini merovingi a Aquitània va començar a desaparèixer.

San Gregori de Tours en la seva “Història dels francs” i referint-se al any 587 diu: “els vascons es van precipitar des les muntanyes a la plana, tallant les vinyes y destruint els camps, cremant les cases i emportant-se presoners a molts habitants i als seus ramats. El duc Astrovald els hi va fer la guerra sovint però fou molt petita la venjança que va exercir sobre ells”. D'això es desprendria que al menys des el 587 (probablement dels el 582 quant els visigots es van apoderar de part de les terres vascones al sud dels Pirineus) els vascons van baixar a les planes i com que feien presoners als habitants, als que s'emportaven a les muntanyes, la plana devia quedar buida afavorint mes tard l'assentament dels vascons a la zona, segurament mitjançant un tractat o conveni que els hi assegurava la possessió de les terres a canvi de parar en els atacs.