Pamplona

De Viquipèdia

Pamplona (Iruña en basc) és la ciutat capital de la Comunitat Foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra. Amb 194.894 habitants l'any 2007, Pamplona, que ocupa un lloc gairebé cèntric al mapa navarrès, està situada sobre un altiplà, a 449 metres d'altitud sobre el nivell del mar i, en gran part, vorejada per les aigües del riu Arga. Amb els seus 23,55 quilòmetres quadrats d'extensió, la ciutat es troba situada als 42º i 49' de latitud septentrional, i 2º 1' de longitud occidental. La seva denominació en basc és Iruña.

Evolució demogràfica de Pamplona entre 1991 i 2004
1991	1996	2001	2004
180 372	166 279	183 964	191 865

Taula de continguts 1 De la prehistòria a la història 2 Regne de Pamplona 3 Pamplona unida: 1423 4 Ciutat fronterera 5 La nova ciutat 6 Ciutats agermanades

[edita] De la prehistòria a la història

Des dels seus orígens Pamplona mostra una decidida voluntat d'exercir la seva hegemonia sobre el territori circumdant. L'emplaçament sobre el riu Arga, estratègic, apareix ocupat des dels primers temps.

La romanització llança arrels el segle I aC, quan la ciutat romana s'instal·la sobre el primitiu poblat vascó, anomenat Iruña. Aquí, el 75 aC, el general Gneu Pompeu Magne estableix un campament que, amb el temps, seria Pamplona, "la ciutat de Pompeu". La cristianització del territori i la presència cultural de Roma propiciaran la consolidació de Pamplona com a capital política i religiosa. Excavacions entorn de la catedral han posat de manifest l'existència d'una ciutat desenvolupada i dotada de serveis. El Museu de Navarra guarda testimonis d'aquest moment crucial, quan el primitiu poblat de vascons va entrar en la història de la mà de la civilització romana.

Navarra en general, i de manera especial Pamplona, en els segles VI i VII van ser un constant objectiu militar per a la monarquia visigoda, que va tractar de controlar-ne, amb escàs èxit, el territori.

Les tropes musulmanes van arribar primerenques a Pamplona, l'any 714, encara que la seva presència va ser efímera, ja que van preferir arrelar a la Ribera, particularment en la comarca de Tudela, on els musulmans van romandre durant 400 anys, concretament fins 1119.

Carlemany, dins de la seva política d'expansió territorial, al cap d'una expedició a la Saragossa musulmana, va ocupar Pamplona i va destruir-ne les muralles l'any 778. Immediatament després, a Roncesvalles, quan estava a punt d'abandonar la terra dels vascons, va sofrir una clamorosa derrota que va frustrar el seu projecte de constituir una zona d'influència carolíngia en la vall de l'Ebre, similar a la Marca Hispànica de Catalunya.

[edita] Regne de Pamplona

Després dels episodis visigòtics, musulmans i carolingis, la segona meitat del segle IX la ciutat es referma en l'emergent nucli cristià, que igual com a l'Aragó i Astúries, es configura com a element d'oposició davant l'Islam instal·lat al territori de la monarquia visigoda. La dinastia Jimena, el segle X, vertebra aquest moviment social i polític i dóna lloc al Regne de Pamplona, així anomenat originàriament i que així s'anomenarà en els dos segles següents, fins que en 1164 va prendre el títol de Regne de Navarra. Amb aquest canvi de denominació es pretenia subratllar la sobirania del territori, del conjunt de Navarra, i marcar distàncies davant la corona de Castella, a la qual en algun moment els monarques navarresos havien prestat vassallatge.

A la Pamplona medieval predomina l'autoritat del bisbe, en tant que el monarca té una cort itinerant, com és habitual en aquesta època. De fet durant més de 300 anys, de finals del segle X fins 1323, romandrà sota l'autoritat del bisbe. Mentrestant, el rei viu a compàs de les conjuntures militars i polítiques, i estableix el seu tall itinerant en altres poblacions del regne abans que a Pamplona, on encara que també té palau no es troba còmode, doncs la seva jurisdicció pot entrar en col·lisió amb l'episcopal.

[edita] Pamplona unida: 1423

La Pamplona medieval no és una, sinó tres. Aquí existeixen, de vegades amb prou feines, tres nuclis urbans diferenciats jurídicament i socialment. Cada un d'ells té les seves pròpies autoritats municipals, les seves ordenances i les seves muralles. El primitiu poblat vascó d'Iruña, després romanitzat, allotja els navarresos, els pobladors autòctons; és el barri de La Navarreria. Al Burgo de San Cernin -Sant Sadurní, en català- s'ha establert l'influent grup de francs, burgesos, comerciants, en bona part procedents de França d'on han portat la seva llengua i les seves devocions -San Cernin es venera a Tolosa de Llenguadoc. La Població de Sant Nicolàs constitueix el tercer nucli urbà de Pamplona, amb una societat més heterogènia en la seva procedència i condició social, que actuarà com a ferment de la futura Pamplona.

La divisió en barris o "burgos" es mantindrà al llarg dels segles XIII i XIV, amb la seva seqüela de conflictes i violència que frena el desenvolupament de la ciutat. La tensió assoleix la seva major intensitat en 1276, quan a la calor de la crisi política suscitada per l'arribada d'una dinastia estrangera al tron navarrès, els Capets, reis de França, les tropes franceses assalten el barri de la Navarreria, maten els seus habitants i arrasen les propietats. El bisbe, que ha patit amb especial virulència el saqueig, perd la seva tradicional hegemonia sobre la ciutat, que passarà definitivament sota control del monarca.

L'arribada de la casa d'Evreux al tron de Navarra en 1328 obre una època de consolidació política i de desenvolupament econòmic i cultural. Carles III el Noble, posa fi a la secular divisió dels tres barris pamplonesos el 1423 en decretar la seva unió sota una sola autoritat municipal i sota el mateix escut heràldic. A la fi, la ciutat supera els seus enfrontaments fratricides i inicia un període de desenvolupament. Testimoni del qual és el conjunt arquitectònic de la Catedral gòtica, en el qual destaquen el magnífic claustre i el superb sepulcre, esculpit per artistes borgonyons, en el qual reposen Carles III el Noble i la seva esposa Leonor de Castella.

[edita] Ciutat fronterera

La crisi política que sacseja Navarra durant el segle XV, condensada en la guerra civil que acarnissadament mantenen agramontesos i beaumontesos, incideix directament a la capital del Regne. Aquesta conjuntura d'extrema debilitat i de caos social és aprofitada per Castella per envair Navarra i posar lloc a la capital. En retre's Pamplona el 1512 es rendeix el Regne; i els seus reis -Joan d'Albret i Catalina de Foix- s'han de refugiar en les seves terres de l'altre costat dels Pirineus, en territori francès, on sospiraran i conspiraran per una restauració que no arribarà. Ho van intentar més d'una vegada, l'última el 1521, quan van posar cèrcol a Pamplona. Aquí, al servei del virrei castellà, combatia Ignasi de Loiola que resultarà ferit al lloc on avui s'aixeca una capella en el seu honor, a prop del Palau de Navarra. A partir d'aquest revés el noble guipuscoà canviarà la seva vida, deixarà les armes i crearà un exèrcit espiritual, la Companyia de Jesús. Immediatament se li unirà Francesc Xavier, un noble navarrès, estudiant a la Universitat de París, la família del qual paradoxalment havia militat al costat dels reis navarresos a l'exili i, per tant, contra la facció en la qual havia lluitat Ignasi de Loiola.

Després de la conquesta de Castella, la capital del Regne adquireix un nou valor estratègic com a plaça fortificada davant la permanent amenaça d'invasió del monarca francès, el llavors enemic pertinaç de la corona castellana. Importants obres de fortificació se succeiran al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII per tal de convertir la ciutat en un bastió infranquejable davant el temut atac de l'altre costat de la frontera pirenaica.

Però Pamplona no s'esgotarà en aquesta funció militar i desenvoluparà la seva vocació de capitalitat política i espiritual. Aquí es congregaran les institucions polítiques, entre les quals ocuparà el primer lloc el Virrei, que havia substituït als monarques autòctons, i al costat del qual actuen el Consell de Navarra, suprema instància judicial del Regne; la Cambra de Comptos, que exerceix de tribunal de comptes; i la Diputació del Regne, amb funcions executives emanades de les Corts de Navarra. Les Corts es reuniran amb freqüència a la capital del Regne al llarg de la seva existència dilatada, que en es prolongarà fins a 1828.

[edita] La nova ciutat

Pamplona romandrà tancada a les seves muralles fins als inicis del segle XX. La població viurà restringida, reduïda a un espai cada vegada més estret que li impedirà afrontar els reptes d'una societat que comença a abandonar les formes de vida i de treball de l'Antic Règim.

A la fi, el 1905, les muralles comencen a caure, des de la Taconera al Labrit, per permetre el creixement ordenat cap al Sud. Així va sorgir el Segon Eixample -el primer, una tímida expansió urbanística entorn de la Ciutadella, s'havia produït en 1888-. Des de la Plaça del Castell cap al Sud es van obrir nous carrers, plantejats amb un esquema rigorós, a la manera de l'aplicat per Ildefons Cerdà en l'Eixample de Barcelona.

A mitjans del segle XX, amb l'inici de la industrialització, sorgeixen o es reactiven entorn de la població històrica barris destinats a recollir els immigrants arribats majoritàriament dels voltants rurals. És el cas de la Txantrea, al peu de la ciutat, en l'altre costat del riu; de la Rotxapea i de Sant Jordi, a prop de l'estació de ferrocarril; i de la Miraculosa, al flanc Sud. L'ampliació del terme municipal va culminar el 1998 amb la incorporació de Mendillorri, una moderna zona residencial, i la trama urbana s'expandeix actualment en noves urbanitzacions, com Ezkaba i Buztintxuri.

Al mateix temps que la ciutat es desenvolupa durant la segona meitat del segle XX, els petits municipis de l'entorn, fins a llavors dedicats al camp, sobtadament es transformen en lloc de residència de la nova població industrial. Així va succeir, per exemple, a Noàin, Zizur, Barañàin, Antsoàin, Berriozar, Burlada i Villava.

La creació del polígon industrial de Landaben, dins del Pla de Promoció Industrial propiciat el 1964 per la Diputació Foral, va impulsar definitivament l'activitat industrial de Pamplona i va propiciar un canvi profund i generalitzat en les mentalitats i en les condicions de vida. La Pamplona tradicional, petita, artesana i rural, es va transformar en una societat viva, que va impulsar les reivindicacions socials i polítiques. La transició política del franquisme a la democràcia es va viure a la capital navarresa amb particular intensitat, primer en el pla sindical i després, de manera generalitzada, en el polític i cultural.

En l'actualitat Pamplona, superada la transició a la societat industrial, es presenta com una ciutat de mida mitjana, equilibrada. Mostra un creixement contingut, reparteix la seva activitat entre la indústria i els serveis, gaudeix de singular prestigi en els camps de la sanitat i de l'educació, i creix en sintonia amb unes pautes urbanístiques exemplars.

[edita] Ciutats agermanades

• Baiona, Lapurdi, País Basc francès, França
• Paderborn, Alemanya
• Pamplona, Colòmbia
• Yamaguchi, Japó