Carlemany
De Viquipèdia
Carlemany (en alemany: Karl der Große, en francès: Charlemagne, en llatí: Carolus Magnus) (prop de Lieja, 742 - Aquisgrà, 814), rei dels francs (768-814), rei dels llombards (774-814) i emperador d'Occident (800-814). Personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi Carolingi.
A la mort de son pare, Pipí el Breu, Carlemany va assumir el tron dels francs junt amb el seu germà Carloman I. Al morir aquest poc després, Carlemany va quedar com a únic senyor del Regne Franc.
L'any 800, el Papa Lleó III va coronar Carlemany com a Emperador d'Occident, la qual cosa va motivar l'immediat refredament de les seues relacions amb l'Imperi Bizantí.
A canvi, el Califat Abbàssida, enemic mortal de l'Imperi Bizantí, li va donar la seua amistat i va enviar una ambaixada a Aquisgrà, la capital de Carlemany.
Taula de continguts |
[edita] Política exterior
En política exterior, va emprendre una sèrie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seves fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els llombards i els va fer desaparèixer de la Història. A la Península Ibèrica, va intentar portar la guerra als àrabs, però la seva primera campanya va ser una desfeta, en la que es va haver de retirar de Saragossa en una dura batalla contra els musulmans i la derrota a mans dels bascs a la Batalla de Roncesvalls, ambdues el 778. A Alemanya, va sotmetre els saxons, i va portar la guerra fins a Hongria, on va destruir els àvars, per sempre. La frontera franca al sud es va anar expandint lentament fins que el 795 es va crear la marca hispànica unint els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell, dins el ducat de Septimània.
[edita] Política interior
En l'interior, Carlemany va crear el comtat, com a unitat administrativa bàsica de l'imperi, a càrrec d'un comte, i va crear diverses marques, cada una de les quals estava a càrrec d'un marquès. Al mateix temps va crear un cos d'inspectors, els missi dominici, encarregats de mantenir en l'obediència els nobles i les autoritats locals.
Per la seua banda, Carlemany va ser un mecenes de la cultura, va crear l'Escola Palatina a Aquisgrà i va cridar Alcuí de York per a dirigir-la, un dels erudits més importants del seu temps.
[edita] Llegat
El sistema va funcionar bé en vida de Carlemany, gràcies a la seua mà de ferro, però una vegada mort, el seu fill i successor, Lluís el Pietós, va ser incapaç de contenir la desintegració de l'Imperi, que es dividiria definitivament pel Tractat de Verdun, l'any 843.
[edita] Vegeu també
| Precedit per: Pipí I el Breu |
Rei dels Francs 768 - 814 (amb Carloman I fins al 771) |
Succeït per: Lluís I el Pietós |
| Precedit per: Desideri de Llombardia |
Rei dels Llombards 774 - 814 |
Succeït per: Títol extingit |
| Precedit per: Títol nou |
Emperador d'Occident 800 - 814 |
Succeït per: Lluís I el Pietós |
