Papa

De Viquipèdia

El Papa de Roma és el bisbe catòlic i patriarca de Roma, i cap de l'Església Catòlica (que comprèn l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Catòliques Orientals). També és el monarca de l'estat de la Ciutat del Vaticà, avui en dia un mini-estat a dins de la ciutat de Roma, però que havia tingut vastes extensions de territori fins el 1870. El govern del Papa s'anomena Pontificat, derivat del llatí Pontifex Maximus, el màxim càrrec religiós en l'antiga Roma. La seva jurisdicció eclesiàstica s'anomena Santa Seu.

El Papa és oficialment bisbe de Roma. Però també ostenta els següents títols: Pontífex de l´Església Universal, Servent dels Servents de Déu, Patriarca d'Occident, Arquebisbe de la diòcesi romana, Primat d'Itàlia, Vicari de Crist, Sobirà de la Ciutat Estat del Vaticà, successor del Primat dels Apòstols. Extraoficialment també és Pontífex Màxim i Pare dels prínceps i reis. El papa actualment és Benet XVI (Joseph Ratzinger).

Taula de continguts 1 Els set punts que ha de seguir un nou Papa 2 Privilegis d'un nou Papa 3 Els símbols del Papa 4 Elecció del Papa 5 Objeccions al papat 6 Altres papes 7 Articles relacionats 8 Bibliografia 9 Enllaços externs

[edita] Els set punts que ha de seguir un nou Papa

1. Adopció d'un nom nou en el moment en què és escollit.
2. Pèrdua de qualsevol connexió amb el seu país d´origen: li és retirada la nacionalitat i el passaport.
3. La seva labor diària és supervisada.
4. Assignació d'un confessor privat; serà l'única persona que pugui absoldre el Papa dels seus pecats.
5. Ostentació del poder absolut sobre l'Església Catòlica.
6. Té poder absolut per a modificar normes i lleis de l´Església.
7. No pot ser jutjat per cap home o tribunal.

[edita] Privilegis d'un nou Papa

1. Aprova o suprimeix ordes religiosos.
2. Concedeix indulgències.
3. Beatifica o canonitza.
4. Nomena bisbes i cardenals.
5. Crea diòcesis.
6. Funda universitats pontifícies i decreta les seves normes.
7. Pot publicar obres litúrgiques.
8. Administra els béns de les fundacions dependents del Vaticà.
9. Regenta i presideix totes les missions vinculades al Vaticà.
10. Té potestat per a convocar concilis.
11. Regula les festivitats catòliques.
12. Publica encícliques sobre qüestions de fe.
13. Pot promulgar, modificar o eliminar lleis eclesiàstiques.
14. Té poder per a dispensar dels vots a aquells religiosos que vulguin secularitzar-se.
15. Falla sentències. El Papa ostenta la infal·libilitat en algunes de les sentències, però no en totes.
16. Pot constituir tribunals per a l'estudi de causes religioses o assumptes de fe concrets.
17. Té potestat per a escollir personalment els membres de cada tribunal.

[edita] Els símbols del Papa

El més característic és la sotana de seda blanca. També duu un solideu (capell blanc). Un altre símbol important és l´Anell del Pescador. Cada Papa té un anell amb un disseny únic i un cop mort, és destruït. Ho complementen la tiara (actualment aquest símbol no s'utilitza i només fa servir la mitra) i una creu d'or (o d'un altre metall que no sigui necessàriament l'or) penjada al pit (també se'n diu pectoral).

[edita] Elecció del Papa

Quan un Papa mor, el Col·legi de Cardenals assumeix l'autoritat eclesiàstica suprema. Es reuneixen en conclave. Aquesta paraula ve del llatí, de les paraules cum i clavis (amb i clau), que vol dir que els cardenals es reuneixen a porta tancada. El terme també s'aplica al lloc on es celebren aquestes assemblees.

Una part del Vaticà, incloent la Capella Sixtina, queda tancada, deixant només una porta oberta sotmesa a constant vigilància. Les habitacions que envolten la capella estan dividides en petits apartaments per proveir una casa a cada cardenal, el seu secretari i un ajudant. El menjar es prepara a l'interior i els cardenals no es poden comunicar amb ningú de l'exterior fins que un Papa sigui escollit. Només els cardenals poden votar, i encara que qualsevol catòlic pot, en teoria, ser designat per elecció, els candidats són seleccionats de forma invariable entre els cardenals.

A la Capella Sixtina s'hi realitzen de dues a quatre votacions secretes cada dia, fins que un candidat rep almenys dues terceres parts del sufragi. Tothom pot saber el resultat de cadascuna de les votacions. Després de les votacions del matí i després de les votacions de la tarda, es cremen les paperetes i el fum surt per la xemeneia de la Capella Sixtina. Si el fum és negre, significa que encara no ha estat escollit un nou Papa. Si el fum és blanc, vol dir que ja hi ha un nou Papa.

Abans d'anunciar-ho al món, amb el fum blanc, el diaca dels cardenals li pregunta, llavors, d'una manera solemne si accepta o no la seva elecció i, de ser afirmativa la seva resposta, quin nom papal es proposa adoptar. Després un cardenal surt al balcó central de la Basílica de Sant Pere del Vaticà i diu en llatí:Annuntio vobis gaudium magnum: habemus Papam ("Anuncio amb gran joia: tenim Papa"). Aleshores el conclave es dissol.

[edita] Objeccions al papat

La posició del papa com a Pontífex Suprem de l'Església Universal és dogmàtica, és a dir, no està oberta al debat ni al qüestionament en l'Església Catòlica. El Primer Concili Vaticà va declarar anatema qualsevol disputa sobre la primacia d'honor i jurisdicció del papa. No obstant això, l'autoritat del papa sí és debatuda fora de l'Església Catòlica; les objeccions difereixen entre les denominacions, però, es poden dividir en (1) objeccions a l'extensió de la primacia del papa i (2) objeccions a la institució del papat.

Algunes comunitats cristianes no catòliques, com l'Església Assíria de l'Est, l'Església Ortodoxa Oriental, l'Església Ortodoxa de l'Est, i la Comunió Anglicana, accepten la doctrina de la Successió Apostòlica, i per això, accepten (en diferents graus) la primacia papal d'honor. Però, aquestes esglésies neguen que el papa sigui el successor de Sant Pere, ja que qualsevol bisbe és el successor de Sant Pere, i neguen que Sant Pere hagi estat bisbe de Roma. La primacia, doncs, és el resultat de la posició del papa com bisbe de la capital original de l'Imperi Romà, una definició explícita del Concili de Calcedònia. Aquestes esglésies no accepten, però, la jurisdicció universal del papa ni la seva infal·libilitat.

Altres esglésies cristianes no catòliques no accepten la doctrina de la Successió Apostòlica, o els termes jeràrquics d'aquesta, i per això, no accepten la supremacia d'honor en relació amb Sant Pere. Les relacions complexes dels imperis Romà i Bizantí, i altres estats seculars, i els territoris històrics papals d'Itàlia, són el centre de les objeccions, així com el caràcter monàrquic de l'ofici del papa. En el cristianisme occidental, aquestes objeccions, estan relacionades amb la Reforma Protestant, i no accepten l'autoritat del papa. Algunes confessions protestants, fins i tot, consideren que el papa és l'Anticrist.

[edita] Altres papes

Un antipapa és una persona que pren el pontificat sense haver estat elegit canònicament. L'existència històrica dels antipapes ha estat el resultat de controvèrsies doctrinals o de confusions sobre la seva legitimitat.

El cap de l'orde jesuïta ha estat anomenat el Papa Negre, ja que aquest és el color de la seva vestimenta.

Els caps de l'Església Copta i de l'Església Ortodoxa d'Alexandria també són anomenats "papes" per raons històriques. El primer era anomenat "Papa còptic" i el segon "Papa i Patriarca d'Alexandria i tota l'Àfrica".

[edita] Articles relacionats

• Llista de papes de Roma
• Llista alfabètica de Papes de Roma

[edita] Bibliografia

• Eric Frattini: Secretos vaticanos, Ed. Edaf, 2003.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa

• Web de La Santa Seu (castellà)
• Imatges del Papa Benedict XVI

v • d • e Papes de l'Església Catòlica

Des de l'establiment de l'Església (30) {{{contingut-títol}}} Sant Pere • Lli I • Anaclet I • Climent I • Evarist I • Alexandre I • Sixt I • Telèsfor I • Higini I • Pius I • Anicet I • Soter I • Eleuteri I • Víctor I • Zeferí I • Calixt I • Urbà I • Poncià I • Anter I • Fabià I • Corneli I • Luci I • Esteve I • Sixt II • Dionís I • Fèlix I • Eutiquià I • Gai I • Marcel·lí I • Marcel I • Eusebi I • Melquíades I      Des de l'Edicte de Milà (313) {{{contingut-títol}}} Silvestre I • Marc I • Juli I • Liberi I • Damas I • Sirici I • Anastasi I • Innocenci I • Zòsim I • Bonifaci I • Celestí I • Sixt III • Lleó I • Hilari I • Simplici I • Fèlix III • Gelasi I • Anastasi II • Símmac I • Hormisdes I • Joan I • Fèlix IV• Bonifaci II • Joan II • Agapit I • Siveri I • Vigili I • Pelagi I • Joan III • Benet I • Pelagi II • Gregori I • Sabinià I • Bonifaci III • Bonifaci IV • Deodat I • Bonifaci V • Honori I • Severí I • Joan IV • Teodor I • Martí I • Eugeni I • Vitalià I • Deodat II • Donus I • Agató I • Lleó II • Benet II• Joan V • Conó I • Sergi I • Joan VI • Joan VII • Sisini I • Constantí I • Gregori II • Gregori III • Zacaries I • Esteve II      Des de la Donació de Pipí (756) {{{contingut-títol}}} Pau I • Esteve III • Adrià I • Lleó III • Esteve IV • Pasqual I • Eugeni II • Valentí I • Gregori IV • Sergi II • Lleó IV • Benet III • Nicolau I • Adrià II • Joan VIII • Marí I • Adrià III • Esteve V • Formós I • Bonifaci VI • Esteve VI • Romà I • Teodor II • Joan IX • Benet IV • Lleó V • Sergi III • Anastasi III • Landó I • Joan X • Lleó VI • Esteve VII • Joan XI • Lleó VII • Esteve VIII • Marí II • Agapit II • Joan XII • Lleó VIII • Benet V • Joan XIII • Benet VI • Benet VII • Joan XIV • Joan XV • Gregori V • Silvestre II • Joan XVII • Joan XVIII • Sergi IV • Benet VIII • Joan XIX • Benet IX • Silvestre III • Benet IX • Gregori VI • Climent II • Benet IX • Damas II • Lleó IX      Des del Cisma d'Orient (1054) {{{contingut-títol}}} Víctor II • Esteve IX • Nicolau II • Alexandre II • Gregori VII • Víctor III • Urbà II • Pasqual II • Gelasi II • Calixt II • Honori II • Innocenci II • Celestí II • Luci II • Eugeni III • Anastasi IV • Adrià IV • Alexandre III • Luci III • Urbà III • Gregori VIII • Climent III • Celestí III • Innocenci III • Honori III • Gregori IX • Celestí IV • Innocenci IV • Alexandre IV • Urbà IV • Climent IV • Gregori X • Innocenci V • Adrià V • Joan XXI • Nicolau III • Martí IV • Honori IV • Nicolau IV • Celestí V • Bonifaci VIII • Benet XI • Climent V • Joan XXII • Benet XII • Climent VI • Innocenci VI • Urbà V • Gregori XI      Des del Cisma d'Occident (1378) {{{contingut-títol}}} Urbà VI • Bonifaci IX • Innocenci VII • Gregori XII • Martí V • Eugeni IV • Nicolau V • Calixt III • Pius II • Pau II • Sixt IV • Innocenci VIII • Alexandre VI • Pius III • Juli II • Lleó X • Adrià VI • Climent VII • Pau III • Juli III • Marcel II • Pau IV      Des de la Contrareforma (1560) {{{contingut-títol}}} Pius IV • Pius V • Gregori XIII • Sixt V • Urbà VII • Gregori XIV • Innocenci IX • Climent VIII • Lleó XI • Pau V • Gregori XV • Urbà VIII • Innocenci X • Alexandre VII • Climent IX • Climent X • Innocenci XI • Alexandre VIII • Innocenci XII • Climent XI • Innocenci XIII • Benet XIII • Climent XII • Benet XIV • Climent XIII • Climent XIV • Pius VI • Pius VII • Lleó XII • Pius VIII • Gregori XVI • Pius IX • Lleó XIII • Pius X • Benet XV • Pius XI • Pius XII      Des del Concili Vaticà II (1962) {{{contingut-títol}}} Joan XXIII • Pau VI • Joan Pau I • Joan Pau II • Benet XVI