Bonifaci VIII

De Viquipèdia

Bonifaci VIII
Nom	Benedetto Gaetani
Nascut	vers 1235
	Anagni (Itàlia)
Mort	11 d'octubre de 1303
	Roma (Itàlia)
Papat	24 de desembre de 1294–11 d’octubre de 1303
Predecessor	Celestí V
Successor	Benet XI

Bonifaci VIII, (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d’octubre de 1303) va ser Papa de l’Església Catòlica de 1294 a 1303.

Taula de continguts 1 Biografia 2 El problema sicilià 3 L'enfrontament amb Felip IV el Bell 4 L'atemptat d'Anagni 5 Altres actuacions 6 Curiositats 6.1 El procés de Felip el Bell contra Bonifaci VIII després de la seva mort (1303-1313) 6.2 Bonifaci VIII a la Divina Comèdia

[edita] Biografia

De nom Benedetto Gaetani, era membre d'una noble família d'origen català establerta a Itàlia. Va estudiar a Todi, a Bolonya i a París, i es va especialitzar en dret canònic. Després va iniciar la seva carrera eclesiàstica com a canonge a diverses seus episcopals, fins que Martí IV el va nomenar cardenal diaca de Sant Nicolau, càrrec que va ocupar fins que, el 1291, Nicolau IV el va fer cardenal prevere de Sant Silvestre i Sant Martí, dignitat que ocupava quan va ser elegit papa el 24 de desembre de 1294 després de la renúncia de Celestí V, que ell mateix va encoratjar.

Un dels seus primers actes com a pontífex, temorós que després de la figura del dimissionari Celestí V s'iniciés un cisma a l'Església, va ser ordenar l'empresonament del seu predecessor al castell de Fumore, propietat de la seva família, on va romandre fins a la seva mort.

Igual que Gregori VII, Bonifaci VIII pretenia elevar el poder espiritual del papa per sobre del poder temporal dels monarques. Aquesta concepció va fer que la seva política suscités força enemistats, les quals van donar lloc a diversos episodis que van sacsejar la política europea.

[edita] El problema sicilià

Un cop eliminat un antipapa potencial com ho hauria pogut ser Celestí V, el primer acte polític que va dur a terme va ser la resolució del conflicte per la possessió de l’illa de Sicília, que des dels esdeveniments de 1282, coneguts com les Vespres Sicilianes, enfrontava el Regne de Nàpols (sota la influència francesa dels Anjou) amb el Regne d'Aragó.

Bonifaci va aconseguir que Jaume II d'Aragó signés, l’any 1296, la Pau d'Anagni, per la qual aquest renunciava a qualsevol dret sobre Sicília a canvi dels feus de Còrsega i Sardenya.

Els sicilians, però, es van rebel·lar contra un acord que suposava el retorn de la dinastia Anjou i van nomenar rei el germà de Jaume II, Frederic II de Sicília, que havia exercit fins a aquell moment el càrrec de governador de l’illa. El Papa va assumir aquest primer fracàs polític i va coronar Frederic.

Tanmateix, el fet més significatiu del pontificat de Bonifaci VIII és el seu enfrontament amb Felip IV de França.

[edita] L'enfrontament amb Felip IV el Bell

L'enfrontament s'inicia quan el rei francès, que necessitava recursos econòmics per a la guerra que mantenia amb Anglaterra, va voler fer tributar l'Església francesa.

El papa li respon amb lemissió, el 25 de febrer de 1296, de la butlla Clericis laicos. Felip IV va ignorar aquesta butlla i va dictar un seguit d'edictes pels quals es prohibia, tant a laics com a clergues, l'exportació de productes a Roma, de manera que va obligar Bonifaci VIII a signar un acord pel qual reconeixia al rei francès la potestat de fixar tributs al clergat en casos d'extrema necessitat i sense comptar amb una autorització prèvia del pontífex.

L'entesa entre Bonifaci VIII i Felip IV va ser molt breu, ja que el 1301 es va produir un nou xoc quan el papa va crear el nou bisbat de Pamiers, al sud de França, i hi va col·locar a Bernat de Saisset. Felip, incòmode amb el designat, el va acusar d'alta traïció i el va fer empresonar.

Llavors Bonifacio va emetre la butlla Ausculta fili, a fi de delimitar d'una manera definitiva la relació entre el poder temporal i l'Església.

El rei francès va prohibir l'assistència al concili. No obstant això, el concili es va celebrar sense l'assistència dels francesos i va donar lloc a la publicació, el 18 de novembre de 1302, de la butlla Unam sanctam, que en la mateixa línia que els seus predecessors Gregori VII i Innocenci III, afirmava que:

«Hi ha dos governs, l'espiritual i el temporal, i tots dos pertanyen a l'Església. L'un està a la mà del papa i l'altre a la mà dels reis, però els reis només poden fer-ne ús més per a l'Església, segons l'ordre i amb el permís del papa. Si el poder temporal es torça, el poder espiritual l’ha de redreçar (...). Així, doncs, declarem, diem, decidim i pronunciem que és absolutament necessari per a salvar-se que tota criatura humana estigui sotmesa al pontífex de Roma».

La reacció de Felip IV va ser la convocatòria, el 12 de març de 1303, d'una assemblea al palau del Louvre en la qual es va acusar Bonifaci VIII d'heretgia i simonia i es va decidir el seu processament. Al conseller Guillem de Nogaret se li va encomanar que el capturés i que el traslladés a París.

Quan el Papa va rebre la notícia de les intencions de Felip va preparar una nova butlla d'excomunió, Supra Petri solio, que no va tenir temps de promulgar, ja que el 7 de setembre de 1303 va tenir lloc l'incident conegut com l'atemptat d'Anagni.

[edita] L'atemptat d'Anagni

Guillem de Nogaret, que era a Itàlia amb la intenció de capturar el papa amb la col·laboració de Sciarra Colonna, enemic declarat de Bonifaci VIII, i el suport de l'alta burgesia d'Anagni i de part del col·legi cardenalici, va assaltar el palau pontifici d'Agnani, que era la residència estiuenca del papa.

Bonifaci VIII va esperar als seus agressors assegut en un tron i revestit de tots les vestimentes del seu rang i amb els atributs de poder. En aquesta circumstància Sciarra Colonna va bufetejar el papa després d'amenaçar-lo amb la mort.

Durant tres dies va quedar a les mans dels assaltants i va patir tot tipus d'injúries i vexacions, incloses les de tipus físic, fins que el poble d'Anagni es va revoltar en defensa seva i va obligant els captors a alliberar-lo i a fugir de la ciutat.

Conduït a Roma, Bonifaci VIII va morir un mes després, l'11 d’octubre de 1303, sense haver pogut venjar-se d’aquests esdeveniments.

L'atemptat d'Anagni, culminació de la impotència de Bonifaci VIII per fer front a Felip el Bell, inaugurava el segle XIV per a l'Església, durant el qual va quedar a la mercè dels reis francesos. Aquest fet va provocar el trasllat de la seu del papat a Avinyó.

Aquest pontificat representa el final de la pretensió de domini universal de l'Església Catòlica davant els poders monàrquics de les nacions naixents d’Europa.

[edita] Altres actuacions

Si bé el pontificat de Bonifaci VIII es pot considerar un fracàs des del punt de vista polític, en altres camps hi va haver actuacions destacades, com l’establiment, l’any 1300 del primer any jubilar o la publicació, el 1298 del Liber sextus, una recopilació de textos legals eclesiàstics.

En l'apartat eclesiàstic, el 1297 canonitzà Lluís IX de França, conegut a partir de llavors amb el nom de Sant Lluís de França.

[edita] Curiositats

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Ex undarum benedictione (de la benedicció de les ones), cita que fa referència tant al seu nom de pila, Benedetto, com al fet que a l'escut d'armes de la seva família hi apareixen unes ones.

[edita] El procés de Felip el Bell contra Bonifaci VIII després de la seva mort (1303-1313)

Felip el Bell va engegar un procés de descrèdit contra la figura de Bonifaci VIII uns mesos després de la mort del pontífex. Entre les moltes acusacions que es van llençar, hi havia el fet que el papa sovint havia recorregut a la màgia negra. Fins i tot hi havia un testimoni que assegurava que el Bonifaci va accedir al papat gràcies a la intervenció del diable. A més molts testimonis afirmaven que els nigromants i els alquimistes freqüentaven les estances papals.

[edita] Bonifaci VIII a la Divina Comèdia

A la Divina Comèdia Nicolau III confon Dante amb Bonifaci VIII al cercle dels simoníacs. Es tracta d’una al·lusió clara de Dante al càstig que li espera al pontífex per haver cedit a la flaquesa de la simonia. A l’època es deia que Bonifaci VIII va obtenir el papat per mitjà de la corrupció i que una vegada l’havia aconseguit es va rescabalar amb els béns de l'església.

Precedit per: Celestí V

Papa 1294 - 1303

Succeït per: Benet XI

v • d • e Papes de l'Església Catòlica

Des de l'establiment de l'Església (30) {{{contingut-títol}}} Sant Pere • Lli I • Anaclet I • Climent I • Evarist I • Alexandre I • Sixt I • Telèsfor I • Higini I • Pius I • Anicet I • Soter I • Eleuteri I • Víctor I • Zeferí I • Calixt I • Urbà I • Poncià I • Anter I • Fabià I • Corneli I • Luci I • Esteve I • Sixt II • Dionís I • Fèlix I • Eutiquià I • Gai I • Marcel·lí I • Marcel I • Eusebi I • Melquíades I      Des de l'Edicte de Milà (313) {{{contingut-títol}}} Silvestre I • Marc I • Juli I • Liberi I • Damas I • Sirici I • Anastasi I • Innocenci I • Zòsim I • Bonifaci I • Celestí I • Sixt III • Lleó I • Hilari I • Simplici I • Fèlix III • Gelasi I • Anastasi II • Símmac I • Hormisdes I • Joan I • Fèlix IV• Bonifaci II • Joan II • Agapit I • Siveri I • Vigili I • Pelagi I • Joan III • Benet I • Pelagi II • Gregori I • Sabinià I • Bonifaci III • Bonifaci IV • Deodat I • Bonifaci V • Honori I • Severí I • Joan IV • Teodor I • Martí I • Eugeni I • Vitalià I • Deodat II • Donus I • Agató I • Lleó II • Benet II• Joan V • Conó I • Sergi I • Joan VI • Joan VII • Sisini I • Constantí I • Gregori II • Gregori III • Zacaries I • Esteve II      Des de la Donació de Pipí (756) {{{contingut-títol}}} Pau I • Esteve III • Adrià I • Lleó III • Esteve IV • Pasqual I • Eugeni II • Valentí I • Gregori IV • Sergi II • Lleó IV • Benet III • Nicolau I • Adrià II • Joan VIII • Marí I • Adrià III • Esteve V • Formós I • Bonifaci VI • Esteve VI • Romà I • Teodor II • Joan IX • Benet IV • Lleó V • Sergi III • Anastasi III • Landó I • Joan X • Lleó VI • Esteve VII • Joan XI • Lleó VII • Esteve VIII • Marí II • Agapit II • Joan XII • Lleó VIII • Benet V • Joan XIII • Benet VI • Benet VII • Joan XIV • Joan XV • Gregori V • Silvestre II • Joan XVII • Joan XVIII • Sergi IV • Benet VIII • Joan XIX • Benet IX • Silvestre III • Benet IX • Gregori VI • Climent II • Benet IX • Damas II • Lleó IX      Des del Cisma d'Orient (1054) {{{contingut-títol}}} Víctor II • Esteve IX • Nicolau II • Alexandre II • Gregori VII • Víctor III • Urbà II • Pasqual II • Gelasi II • Calixt II • Honori II • Innocenci II • Celestí II • Luci II • Eugeni III • Anastasi IV • Adrià IV • Alexandre III • Luci III • Urbà III • Gregori VIII • Climent III • Celestí III • Innocenci III • Honori III • Gregori IX • Celestí IV • Innocenci IV • Alexandre IV • Urbà IV • Climent IV • Gregori X • Innocenci V • Adrià V • Joan XXI • Nicolau III • Martí IV • Honori IV • Nicolau IV • Celestí V • Bonifaci VIII • Benet XI • Climent V • Joan XXII • Benet XII • Climent VI • Innocenci VI • Urbà V • Gregori XI      Des del Cisma d'Occident (1378) {{{contingut-títol}}} Urbà VI • Bonifaci IX • Innocenci VII • Gregori XII • Martí V • Eugeni IV • Nicolau V • Calixt III • Pius II • Pau II • Sixt IV • Innocenci VIII • Alexandre VI • Pius III • Juli II • Lleó X • Adrià VI • Climent VII • Pau III • Juli III • Marcel II • Pau IV      Des de la Contrareforma (1560) {{{contingut-títol}}} Pius IV • Pius V • Gregori XIII • Sixt V • Urbà VII • Gregori XIV • Innocenci IX • Climent VIII • Lleó XI • Pau V • Gregori XV • Urbà VIII • Innocenci X • Alexandre VII • Climent IX • Climent X • Innocenci XI • Alexandre VIII • Innocenci XII • Climent XI • Innocenci XIII • Benet XIII • Climent XII • Benet XIV • Climent XIII • Climent XIV • Pius VI • Pius VII • Lleó XII • Pius VIII • Gregori XVI • Pius IX • Lleó XIII • Pius X • Benet XV • Pius XI • Pius XII      Des del Concili Vaticà II (1962) {{{contingut-títol}}} Joan XXIII • Pau VI • Joan Pau I • Joan Pau II • Benet XVI