Joan Pau II

De Viquipèdia

Joan Pau II

Nom	Karol Józef Wojtyla
Nascut	18 de maig de 1920
	Wadowice (Polònia)
Mort	2 d'abril de 2005
	Roma (Itàlia)
Papat	16 d'octubre de 1978 – 2 d'abril de 2005
Predecessor	Joan Pau I
Successor	Benet XVI

Joan Pau II (* Wadowice, Polònia, 18 de maig de 1920 - † Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005). Fou el Papa número 264 de l'Església catòlica. El seu nom de naixement fou Karol Józef Wojtyła (hom pronúncia voi-tí-hua). Fou, fins avui, l'únic papa polonès en la història i un dels pocs que no nasqueren a Itàlia.

El seu pontificat de 26 anys ha estat el tercer més llarg de la història de l'Església Catòlica, després de Sant Pere (hom creu entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys).

En 1981, mentre saludava als fidels a la Plaça de Sant Pere, Joan Pau II patí un atemptat contra la seua vida perpetrat per Mehmet Ali Agca, qui li disparà a escassa distància des de la gentola. Mesos després, aquest fou perdonat públicament. El 6 de gener de 1995 les policies de Manila i Filipines hi detectaren l'Operació Bojinka, que perseguia el mateix objectiu.

La seva salut s'empitjorà als primers mesos de 2005, quan hagué de ser ingressat per una síndrome de dificultat respiratòria, a l'Hospital Gemelli (Roma). Se li va fer una traqueotomia a mitjan març. A finals del mateix mes el seu estat s'agreujà i entre el 31 de març i l'1 d'abril patí una septisèmia per complicació d'una infecció de vies urinàries.

Morí el dia 2 d'abril a les 21.37 hores (hora del Vaticà). Pocs minuts després, el Cardenal Vicari de Roma, Camilo Ruini, donà la notícia als pelegrins que ompien la Plaça de Sant Pere i a tot arreu del món, declarant-se la vacant papal. La seva última paraula fou "Amén!".

[edita] Relacions internacionals

Al començament del pontificat de Joan Pau II, la Santa Seu tenia relacions diplomàtiques amb 84 Estats. En morir aquest Papa, el nombre augmentà fins 173 Estats. Igualment, participa com a membre de ple dret o com observador en diversos organismes internacionals i regionals.

Les 104 visites internacionals de Joan Pau II han estat realitzades majoritàriament en la seua doble qualitat de Cap d'Estat i de Cap de l'Església Catòlica. Per açò el gest del Cap d'Estat del país receptor (si és de cultura cristiana) de fer la doble salutació protocolària primer amb l'encaixada de mans (tractant-se de dos caps d'estats) i eventualment després amb la clàssica reverència i besamans.

Fou un extraordinari políglota, ja que no només arribà dominar el polonès, grec clàssic, llatí, italià, francès, castellà, portuguès, anglès, i alemany, sinó que també tingué prou coneixements de txec, lituà, rus, i hongarès, a més d'alguna cosa en japonès, tagal, i diverses parles africanes. Fou un gran esportista en la seua joventut, i fou capaç de fer avançar l'hora de la cerimònia de nomenament papal per no interferir amb un partit de futbol que estava previst emetre's per televisió.

Ha estat el primer Papa en fer ús intensiu dels mitjans de comunicació i, en especial, d'Internet per a fer arribar el seu missatge, a banda de ser el primer en fer acostaments amb líders de religions com la jueva, musulmana, ortodoxa, i budista (amb el Dalai Lama), entre d'altres. Fou criticat per haver visitat països de règimen dictatorial, per excomulgar el Bisbe francès Monsenyor Marcel Lefevre el 2 de juliol de 1988, qui investí a quatre bisbes sense la seva autorització, i per la canonització al 2002 del controvertit fundador de l'Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer.

[edita] Biografia

Karol Wojtyla als 12 anys

Fou el segon dels dos fills del matrimoni integrat per Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska. La seua mare morí a l'any 1929. El seu germà gran, Edmund, qui era metge, morí en 1932; i el seu pare, un sots-oficial de l'exèrcit polonés, morí en 1941, durant l'ocupació militar de l'Alemanya nazi.

En acabar els seus estudis d'ensenyament mitjà, es matriculà a la Universitat Jagellònica de Cracòvia i també en una escola de teatre. Quan les forces d'ocupació alemanyes tancaren la Universitat, en setembre de 1939, el jove Karol hagué de treballar a una pedrera i després a una fàbrica química (Solvay), per a guanyar-se el pa i evitar ser deportat a Alemanya. Fitxat per la Gestapo, es refugià a una golfa de Cracòvia. En aquesta època, s'uní al grup del cèl·lebre actor polonès Mieczyslaw Koltarszyk, creador del teatre Rapsòdic, amb qui interpretà papers de contingut patriòtic.

També participà en la resistència contra Alemanya per a ajudar salvar a famílies jueves. Posteriorment, la seua situació es complicà a Polònia i hagué d'amagar-se als soterranis de l'Arquebisbat de Cracòvia.

[edita] Educació pastoral

En 1942 ingressà al seminari clandestí que havia fundat Monsenyor Sapieha, cardenal arquebisbe de Cracòvia, començant la carrera de Teologia. Fou ordenat com a sacerdot l'1 de novembre de 1946 a la capella privada de Sapieha.

Poc després es traslladà a Roma per a assistir als cursos de la Facultat de Filosofia del Pontifici Ateneu "Angelicum", i hi obtingué el doctorat en Teologia amb la tesi L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu.

En 1948 tornà a Polònia i hi exercí el seu primer ministeri pastoral com a vicari coadjunt de la parròquia de Niegowic, als envoltants de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'aquest mateix any obtingué l'habilitació per a exercir la docència a la Facultat de Teologia de la Universitat Jagellonica. El 17 d'agost de 1949 es traslladà com a vicari de la parròquia de Sant Florià, a Cracòvia, des d'on exercí el ministeri durant dos anys, alternant-lo amb la seua feina de conseller dels estudiants i graduats de la Universitat pública d'eixa ciutat.

Nomenat professor de Teologia Moral i Ètica Social del seminari metropolità de Cracòvia, el dia 1 d'octubre de 1953, començà en 1954 impartir classes d'Ètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat Catòlica de Lublin, on dos anys desprès fou nomenat director d'aquesta Càtedra. El 4 de juliol de 1958, el Papa Pius XII li nomenà bisbe auxiliar de l'arquediòcesi de Cracòvia, sota l'administrador apostòlic, l'arquebisbue Baziak.

A partir de l'11 d'octubre de 1962, el jove bisbe comença prendre part activa al Concili Vaticà II, destacant les seues puntualitzacions sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. El 8 de desembre de 1965 passà formar part de les Congregacions per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Laics. En 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, fou nomenar vicari capitular i el 30 de desembre següent el Papa Pau VI li nomenà Arquebisbe de Cracòvia. El 29 de maig de 1967 fou nomenat Cardenal, la qual cosa li convertí en el segon més jove de l'Esglèsia Catòlica, amb 47 anys d'edat.

[edita] Pontificat

En agost de 1978 morí Joan Pau I, després d'un pontificat de 33 dies, i el 16 d'octubre de 1978, finalment Wojtyła fou triat successor de Sant Pere, amb el nom de Joan Pau II, convertint-se d'aquesta manera, amb 58 anys, en el Papa més jove del segle i el primer no italià des de l'holandès Adrià VI (1552). Tres dies després de la seua elecció viatjà a Castel Gandolfo i el 5 de novembre visità Asís, el primer dels seus 144 viatges per Itàlia.

El 3 de desembre de 1978 visità la parròquia romana de San Francesco Saverio, la primera de les més 300 visites en aquesta ciutat.

El 25 de gener de 1979 començà a Mèxic i la República Dominicana el primer dels seus 104 viatges a l'exterior. L'últim fou el 14 d'agost de 2004 al sanctuari marià de Lourdes, a França.

Al llarg dels seus gairebé 27 anys de pontificat nomenà un total de 232 cardenals, d'ells un "in pectore", és a dir, que manté el seu nom en secret mentres així ho considere el Papa. (Es creu que açó es deu a la posibilitat de pressió política per a aquest, obrint pas a especulacions que el cardenal secret fós, de fet, de nacionalitat xinesa)

Com a Papa, Wojtyla imposà un estil informal en menysprear la cadira gestatòria feta servir pels seus predecessors per a mostrar-se en públic, es col·locà al mateix nivell del carrer i de la gentola, mostrant les seues simpaties pels nens i adolescents. Els seus diversos viatges a l'estranger li guanyaren el nom de l'"atleta de Déu", especialment a Amèrica Llatina, "el caminant de l'Evangeli" i el "Papa pelegrí".

Poeta, filòsof, políglota i esportista, Joan Pau II, en el seu llarg manament, superà nombroses marques: no només fou el Pontífex més viatger, sinó també qui proclamà més sants i beats, de tots els temps i de tots els orígens. Des dels inicis del seu pontificat, Wojtila havia escrit l'obra teatral El taller de l'orfebre, convertida en òpera rock i va ser presentada a Barcelona als inicis dels anys 80.

Des de l'atemptat que patí el 13 de maig de 1981 començà patir diversos problemes de salut: a banda de les dificultats que tingué per a recuperar-se de les ferides de bala que patí a l'estómac i a una mà, estigué afectat d'un càncer d'intestí, tingué una fractura del fèmur i de l'espatlla i, des dels anys 90, hagué d'endurar la malalatia de Parkinson, de causa genètica. Malgrat tot, açò no impedí que, a finals dels anys 80, la seua actuació a Polònia i la seua influència als esdeveniments que es produïen a l'antic bloc comunista contribuïren de manera considerable a la caida d'eixos règimens de l'Europa de l'Est, segons coincideixen nombrosos historiadors.

Una dècada després, tot i el seu continuat empitjorament físic, al març de 2003 Joan Pau II s'oposà fermament i contudentment a la invasió d'Iraq encapçalada pels Estats Units d'Amèrica. En aquesta missió deixà evidència de la mateixa determinació que havia mostrat a l'inici del seu pontificat, quan intercedí entre Argentina i Xile quan es trobaven al caire d'un enfrentament armat.

Amb la mateixa energia es dedicà aïllar i neutralitzar els defensors de la Teologia de l'Alliberament, a Amèrica Llatina, i per a alentir el desenvolupament de la influència de moviments ultraconservadors, com l'Opus Dei, que arribaren ocupar un lloc destacat al Vaticà. Un exemple en va ser la canonització de Josemaria Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, malgrat dels testimonis en contra d'aquest procés.

Entre els principals episodis del seu pontificat es troben la primera visita d'un Papa a una església luterana (Roma, 1983), la primera a una sinagoga (Roma, 1986), la Jornada mundial d'oració per la Pau (Asís, 1986), i l'excomunió de l'arquebisbe Marcel Lefebvre (1988). En el mateix any es produí un fet històric: Joan Pau II visità l'ortodoxa Atenes i entra a una mesquita i hi va orar, a Damasc, cosa que per primer avegada ho feia un Pontífex romà.

També destaca la trobada amb l'últim president de la URSS, Mikhaïl Gorbatxov, el desembre de 1989, que marcà el final dels règims comunistes europeus i la normalització de l'Església catòlica en eixos països; i la visita realitzada en gener de 1998 a Cuba, on fou rebut amb tots els honors pel president Fidel Castro.

En la primavera de 2000 viatjà a Terra Santa, on visità el Mont Nebo, on el profeta Moisés vegué la Terra Promesa abans de morir, segons l'Antic Testament; Betlem, Jerusalem, Natzaret, i diverses localitats de Galilea. Durant aquest viatge, Joan Pau II, el primer en reconèixer en 1986 "els drets nacionals" del poble palestí i entablir relacions diplomàtiques plenes amb Israel en 1994, oficià missa a la Plaça del Pessebre de Betlem, demanà perdó al Mur de les Lamentacions i al Museu de l'Holocaust de Jerusalem pels errors comessos pels cristians que perseguiren als jueus, i celebrà missa al Sant Sepulcre. Cal esmentar que també demanà perdó per les injustícies comesses pel Vaticà contra el cèlebre científic Galileo Galilei.

A mitjan de març de 2004 passà ser el tercer Papa que més temps romanguè al tro de Sant Pere. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, en una decisió extraordinària, per la seva tasca a favor de la unió europea.

En concloure el seu pontificat amb la seua mort, enmig de grans patiments, Joan Pau II deixà pendents dos viatges: un cap a Moscou, on la seua trobada amb el Patriarca Aleix II suposaria un gran pas a la unitat dels cristians i un altre cap la Xina que hi hauria significat la represa de les relacions diplomàtiques amb el Vaticà, supeses des de 1949.

[edita] Mort

En ser anunciada la seua mort, enmig de l'oració del Rosari, el públic present a la Plaça de Sant Pere prorrompí en sorollosos aplaudiments. Les llums de la seua habitació al Vaticà s'apagaren per un instant per a comunicar d'aquesta manera el moment de la seua mort. La seua mort es produí a les 21:37 hores d'Itàlia el 2 d'abril de 2005 a causa d'una septisèmia i un colapse cardiopulmonar irreversible, agreujat per la seua malaltia de Parkinson. En la seua agonia, dictà al seu secretari, Stanislao Dzwiwisz, una carta en què deia:

"Soc feliç, sigueu-ho també vostès. No vull llàgrimes. Orem plegats amb satisfacció. A la Mare de Déu n'hi confie tot feliçment". En els seus últims moments, dedicà unes paraules a la gentola, sobretot a la gent jove, reunida a la Plaça de Sant Pere: Jo els he buscat i ara ells vénen a buscar-me. La seua última paraula fou: "Amén" fent el gest de benedicció cap la finestra de la seua estança, cap els fidels que es trobaven a la Plaça de Sant Pere.

[edita] Registre del Pontifici

Tercer pontificat més llarg de la història.
3 Llibres escrits.
6 Sínodes de Bisbe realitzats.
6 Ingressos hospitalaris.
9 Consistoris.
11 Constitucions Apostòliques.
14 Encícliques.
14 Exhortacions Apostòliques.
28 Motu proprio.
52 Cerimònies de canonització.
77 Matrimonis comunitaris celebrats.
104 Viatges.
129 Nacions visitades.
145 Cerimònies de beatificació.
226 Primers Ministres rebuts en audiència.
232 Cardenals nomenats.
274 Uncions de malalts.
300 Confessions.
301 Parròquies visitades.
321 Bisbes ordenats.
482 Sants proclamats.
697 Ciutats visitades.
703 Entrevistes amb Caps d'Estats.
740 Visites a la Diòcesi de Roma.
1060 Audiències públiques.
1339 Beats proclamats.
1378 Baptismes administrats.
1595 Confirmacions.
2125 Sacerdots ordenats.
2412 Discursos pronunciats.
1.163'865 Quilòmetres de viatge.

[edita] Discografia

Joan Pau II és el primer Papa que ha utilitzat els mitjans fonogràfics per a difondre el seu missatge, bé en forma de discursos, oracions (com el Rosari) i cants gregorians entonats per ell mateix. A continuació es mostra una relació aproximada de les seues gravacions, totes en format de CD.

Any de publicació	Títol	Discogràfica
1994	Rosary (Rosari)	Sony International
1994	Rosary (francés)	Sony International
1994	Rosary (anglès i espanyol)	Sony International
1994	Rosary (llatí)	Sony International
1995	Rosary (portugués)	Sony International
1999	Abba Pater	Sony International
2003	Mai Piu La Guerra	EMI Music

A continuació es mostra una altra relació de la discografia sobre Sa Santedat Joan Pau II.

Any de Publicació	Títol	Intérpret	Discogràfica
1989	Cantos Religiosos y Bendición Papal	Diversos Intèrprets	Orfeón Discos
1995	Papal Blessing/Ave Maria	Diversos Intèrprets	Gateway Records
1998	Poems From The Pope	Vittorio Gassman	Sourdough Records
1999	From Rome To America	Diversos Intèrprets	Sourdough Records
2000	The Gold Collection: Sings the Poetry of Pope John Paul II	Sarah Vaughn	Fine Tune

[edita] Encícliques

Ecclesia de Eucharistia, (17 d'abril de 2003)
Fides et Ratio (14 de setembre de 1998)
Ut Unum Sint (25 de maig de 1995)
Evangelium Vitae (25 de març de 1995)
Veritatis Splendor (6 d'agost de 1993)
Centesimus Annus (1 de maig de 1991)
Redemptoris Missio (7 de desembre de 1990)
Sollicitudo Rei Socialis (30 de desembre de 1987)
Redemptoris Mater (25 de maig de 1987)
Dominum et Vivificantem (18 de maig de 1986)
Slavorum Apostoli (2 de juny de 1985)
Laborem Exercens (14 de setembre de 1981)
Dives in Misericordia (30 de novembre de 1980)
Redemptor Hominis (4 de març de 1979)

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.