Corea del Nord

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: ?

Idiomes oficials

Coreà

Capital Pyongyang
39°2′ N, 125°45′ E

Ciutat més gran Pyongyang

Govern

President de la CND
President
Primer Ministre

Comunista
Kim Jong-il¹
Kim Yong Nam²
Kim Yong-il

Superfície
- Total
- Aigua (%) 120.540 km² (98è)
4,87%

Població
- Estimació 2002
- Cens —
- Densitat 22.224.195 (84è)
—
184,4 hab/km² (-)

Moneda Won (KPW)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+9)
(UTC)

Independència del Japó
el 15 d'agost de 1945

Himne nacional Aegukka

Domini internet .Cap³

Codi telefònic +850

Gentilici nordcoreà, nordcoreana

¹Kim Jong-il és la persona més poderosa de l'estat. El seu títol oficial és President de la Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord.
²Kim Yong-nam és el Cap d'Estat per a assumptes exteriors; el traspassat Kim Il-Sung posseeix el títol oficial de "President Etern de la República".

³Té .kp reservat.

Corea del Nord és el nom amb què és coneguda la República Democràtica Popular de Corea (RDPC), un estat de l'Àsia oriental que ocupa la meitat septentrional de la península de Corea. Limita al nord predominantment amb la Xina, excepte una petita àrea al nord-est, on ho fa amb Rússia; a l'est està banyada pel mar del Japó i a l'oest pel mar Groc. La frontera meridional és amb Corea del Sud, amb la qual va formar un sol estat fins al 1948.

La capital és Pyongyang, amb més de dos milions i mig d'habitants, i les ciutats principals són Hamhung, Chongjin i Nampo, totes amb més de mig milió d'habitants.

[edita] Història

La dominació japonesa sobre Corea va acabar amb la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945. Corea va quedar llavors dividida en dues parts pel paral·lel 38: la URSS va prendre el control de la part Nord, i els Estats Units de la part Sud. No obstant això, els dos bàndols van ser incapaços d'acceptar la implantació del Joint Trusteeship a Corea. Això va conduir a que el 1948 s'establissin dos governs independents, un al Nord i l'altre al Sud, cadascun reclamant la seva sobirania sobre la totalitat de la península.

Les creixents tensions entre els governs del Nord i del Sud van desembocar en la Guerra de Corea quan el 25 de juny de 1950 l'exèrcit de Corea del Nord va creuar el paral·lel 38 (que actuava de frontera) i va atacar per la força. La guerra va continuar fins al 27 de juliol de 1953, quan el Comitè de les Nacions Unides, els voluntaris de la República Popular de Xina i Corea del Nord van signar l'armistici de la Guerra de Corea. Una zona desmilitaritzada va ser establerta per a separar els dos països.

Corea del Nord va ser dirigida des de 1948 per Kim Il Sung fins a la seva mort el 8 de juliol de 1994. Després, el 8 d'octubre de 1997, el seu fill Kim Jong-il va ser nomenat Secretari General del Partit dels Treballadors Coreans. L'any 1998 va ser nomenat President de la Comissió Nacional de Defensa i la seva posició fou declarada com "el càrrec més alt de l'Estat". Generalment les relacions internacionals van millorar. Fins i tot va haver-hi una històrica cimera Nord-Sud el juny del 2000. No obstant això, les tensions han tornat a fer-se visibles amb la represa per part de Corea del Nord del seu programa d'armes nuclears.

Durant el mandat de Kim Jong-il a la fi de la dècada dels 90, l'economia del país va descendir considerablement i l'escassetat de menjar es va fer evident en nombroses àrees. Segons algunes organitzacions d'ajut, un desconegut però gran nombre de persones van morir com a conseqüència de la fam, intensificada per un col·lapse en el sistema de distribució de menjar. Nombrosos nord-coreans creuaren il·legalment a la Xina a la recerca de menjar.

Corea del Nord és un dels llocs més aïllats del món, amb severes restriccions en l'entrada i sortida del país. La premsa és controlada per l'Estat, i la ideologia Juche, que consisteix en no dependre dels altres, és la més impulsada pel govern.

El 10 de febrer de 2005 Corea del Nord va declarar que posseïa armes nuclears. Aquest anunci va provocar una gran consternació i peticions de tot el món que anul·lés el seu programa nuclear. El 9 d'octubre de 2006 Corea del Nord va realitzar un assaig nuclear, consistent en una explosió atòmica subterrània. Aquesta prova nuclear va provocar, a través de l'ONU, la condemna unànime de la comunitat internacional.

[edita] Organització político-administrativa

La torre de Juche a Pyongyang

Divisió administrativa: Des del 2005, Corea del Nord es divideix en dues ciutats de govern directe.(Chikhalsi; 직할시; 直轄市), tres regions especials i nou províncies. (Els noms s'han romanitzat d'acord amb el sistema McCune-Reischauer que és l'oficialment utilitzat a Corea del Nord; el redactor de la versió anglesa d'aquest article també va utilitzar els noms del 2003 del mapa de Corea de National Geographic).

[edita] Ciutats de govern directe

P'yŏngyang (P'iŏngyang Chikhalsi; 평양 직할시; 平壤直轄市)
Rasŏn (Rajin-Sŏnbong) Chikhalsi (라선 (라진-선봉) 직할시; 羅先 (羅津-先鋒) 直轄市)

[edita] Regions especials

Regió Industrial Kaesŏng (Kaesŏng Kong-ŏp Chigu; 개성 공업 지구; 開城工業地區)
Regió Turística KumgangsanKŭmgangsan (Kŭmgangsan Kwangwang Chigu; 금강산 관광 지구; 金剛山觀光地區)
Regió especial Administrativa Sinŭiju (Sinŭiju T'ŭkbyŏl Haengjŏnggu; 신의주 특별 행정구; 新義州特別行政區)

[edita] Províncies

Chagang (Chagang-do; 자강도; 慈江道)
Hamgyŏng Nord (Hamgyŏng-pukto; 함경 북도; 咸鏡北道)
Hamgyŏng Sud (Hamgyŏng-namdo; 함경 남도; 咸鏡南道)
Hwanghae Nord (Hwanghae-pukto; 황해 북도; 黃海北道)
Hwanghae Sud (Hwanghae-namdo; 황해 남도; 黃海南道)
Kangwŏn (Kangwŏndo; 강원도; 江原道)
P'yŏngan Nord (P'iŏngan-pukto; 평안 북도; 平安北道)
P'yŏngan Sud (P'iŏngan-namdo; 평안 남도; 平安南道)
Ryanggang (Ryanggang-do; 량강도; 兩江道

[edita] Ciutats importants

Sinuiju
Kaesong
Nampho
Chongjin
Wonsan
Hamhung - Hamnam
Haeju
Kanggye
Hyesan

[edita] Geografia

Corea del Nord es troba a la meitat nord, a partir del paral·lel 38, de la península de Corea. Està vorejada per dos mars: a l'oest pel mar de l'Oest (o Mar Groc) i la badia de Corea; i a l'est pel mar de l'Est (o Mar del Japó). La part Nord de la península on es troba Corea del Nord té nombroses serralades i muntanyes, separades per valls profundes i estretes. A la costa oest predominen les planes. El punt més alt del país és el bec del Paektu-sant, a 2774 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Entre els rius més importants es troben el Tumen i el Yalu, els quals formen la frontera Nord amb Xina.

El clima local és temperat, sent l'època amb més precipitacions l'estiu, durant una estació de pluges denominada jangma. En ocasions, els hiverns poden arribar a ser especialment freds.

La ciutat més gran de Corea del Nord és la seva capital, Pyongyang (o P'iŏ*ngyang). Altres ciutats a destacar són: Kaesŏng, en el sud; Senseŭiju, en el nord-oest; Wŏnsan i Hamhŭng en l'aquest; i Ch'ŏngjin en el nordest.

[edita] Economia

L'economia nordcoreana és de caràcter socialista, sent la major part d'empreses del país propietat de l'Estat. Aquest destina un elevat nombre de fons a la indústria pesada, principalment la metal·lúrgica. En l'agricultura destaca el cultiu d'arròs.

Està previst iniciar una obertura econòmica a l'exterior, permetent l'entrada de capital estranger (en la línia de Xina). El març de 2006 es va organitzar un gran viatge de negocis per a inversors estrangers.

[edita] Demografia

Capital: Pyongyang, amb 3.000.000 *hab. (2003).

Altres ciutats: Hamhung, 670.000 hab.; Chongjin, 530.000 hab.; Sinudji, 330.000 hab.; Kaesong, 310.000 hab. (1986).

Poble: Els coreans del Nord i del Sud, que probablement són una branca del tronc tungús, van patir amb el pas dels segles influències dels conquistadors xinesos i mongols. En comparació a la majoria dels països asiàtics, crida l'atenció l'homogeneïtat ètnica i cultural: no existeixen minories diferenciades. El govern aplica mesures per garantir aquesta homogeneïtat.

[edita] Cultura

Temple coreà de típica estructura arquitectònica

Cultura: A Corea del Nord la cultura tradicional és especialment protegida.

Religió: La llibertat religiosa és un dret constitucional a Corea del Nord. Les més habituals són el budisme, el confucianisme, el chondokio (que combina elements budistes amb cristians), i a les regions interiors, cultes xamànics tradicionals.

Organitzacions socials: La Federació General de Sindicats és l'única central obrera, mentre la Unió de Treballadors Agrícoles uneix els camperols.

[edita] Esports

Esport: Els esports més practicats són el judo i el tennis de taula (la jugadora Kim Hyang va ser subcampiona olímpica a Atenes).

[edita] Altres

Festa nacional: 9 de setembre, dia de la República (1948)

Forces armades: 1.127.000 efectius (1993).

Altres forces revolucionàries: 3.800.000 (Guàrdia Vermella de Camperols); 115.000 (Tropes de Seguretat, dependents del Ministeri de Seguretat Pública).

[edita] Enllaços externs

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.