Myanmar

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: - n/d en birmà (birmà): «La felicitat es troba en una vida harmoniosament disciplinada»)

Idiomes oficials Birmà

Capital Naypyidaw
16° 46' N, 96° 10' E

Ciutat més gran Yangon (Rangun)

Govern

President
Primer ministre

Dictadura militar
General Than Shwe
Thein Sein

Superfície
- Total
- Aigua (%) 678.500 km² (39è)

Població
- Estimació 2004
- Cens
- Densitat 54.000.000 (27è)

62 hab/km² (105è)

Moneda kyat (MMK)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+6:30)
(UTC+6:30)

Independència del Regne Unit
el 4 de gener de 1948

Himne nacional Gabar Majay Bamar Pyay (Estimarem Birmània)

Domini internet .mm

Codi telefònic +95

Gentilici Birmà, birmana

Myanmar (tradicionalment anomenat Birmània) és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005 la capital és Naypyidaw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).

[edita] Geografia

Birmània, amb una àrea total de 678.500 km² (261,970 milles quadrades), és el país continental més gran del sud-est asiàtic, i el 40è més gran del món, (després de Zàmbia). És una mica més petit que l'estat de Texas als EUA de Texas i una mica més gran que l'Afganistan.

Està situat entre la divisio Chittagong de Bangladesh i els estats d'Assam, Nagaland i Manipur de l'Índia al nord-oest. Comparteix les seves fronteres més llargues amb el Tibet i Yunnan de la Xina al nord-est en un total de 2.185 km (1.358 milles). Birmània limita amb Laos i Tailàndia al sud-est. Birmània té 1.930 km (1,199 milles) de línia costanera contigua al llarg del Golf de Bengala i el Mar d'Andaman al sud-oest i el sud, la qual forma un terç del seu perímetre total.^[1]

El delta Irrawaddy, amb aproximadament 50.400 km² (19.500 milles quadrades) d'àrea, s'utilitza en gran part per al cultiu de l'arròs.^[2]

Al nord, les muntanyes Hengduan Shan formen la frontera amb la Xina. Hkakabo Razi, situat al Kachin State, amb una elevació de 5.881 m (19.295 peus), és el punt més alt de Myanmar.^[3] Tres serralades, anomenades el Rakhine Yoma, el Bago Yoma, i l'altipla Shan existeixen dins de Birmània, totes les qual discorren en direcció nord-sud des de l'Himalàia.^[4]Les serralades divideixen Birmània en tres conques fluvials, ocupades pels rius Ayeyarwady, Salween (Thanlwin), i el Sittang.^[2]

El riu principal és l'Irauadi (o Irrawaddy, o Ayeyarwady), de gairebé 2.170 quilòmetres de longitud, que travessa el país de nord a sud i té una conca ampla que abasta la major part de Birmània i és habitada per gran part de la població. És navegable en uns 1.450 km i acaba dividit en nou braços en un ampli delta al golf de Martaban, on també desemboca el Sittang. El delta de l'Irauadi és un territori ideal pel conreu de l'arròs, suficient per abastir les necessitats del país, mentre que el riu representa una important via de comunicació. Un altre riu important és el Salween, que és més llarg que l'Irauadi però té la conca més reduïda i és poc navegable per la seva poca profunditat. Les planes fèrtils es troben a les valls situades entre las cadenes muntanyoses.^[4] La major part de població de Birmània viu a la vall Ayeyarwady, que se situa entre el Rakhine Yoma i l'altiplà Shan.

Gran part del país és troba situat entre el Tròpic de Càncer i l'equador. És situa sota la influència del monsó asiàtic, rebent les seves regions costeres per sobre dels 5.000 mm de pluja a l'any. Les precipitacions anuals a la regió de delta són aproximadament de 2.500 mm, mentre que la mitjana de precipitacions anuals en la zona Seca, que està situada a Birmània central, es de menys de 1.000 mm. Les regions del nord del país són les més fresques, amb temperatures mitjanes de 21 °C. La costa i les regions de delta tenen temperatures mitjanes de 32 °C

[edita] Història

Regnes i colònia britànica

Des del segle III aC fins al segle XV dC els pegu, els ava, els Mon i altres desapareguts com els pyu s'anirien perpetrant en dinasties i pobles en guerres entre ells que comprendrien territoris relativament unificats com el Regne de Paguen. Però no seria fins a la Dinastia Toungoo (1531-1752) que es va iniciar un procés que conduiria a la unificació del país, passant per altres dinasties que mantindrien la unió. L'Imperi Britànic, després d'ocupar diverses províncies cap a 1862, dominà tot el territori, i en 1886 va establir un protectorat colonial. Durant la II Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos, però va ser represa per Gran Bretanya en 1945. En 1948, el Regne Unit es va veure obligat a concedir la independència.

Comunistes

En 1949 es va produir una sublevació comunista dominada pel Govern de U Nu. Des de 1962 es va imposar un règim militar encapçalament pel general Ne Win que va derrocar a U Nu. Després d'aprovar-se una nova Constitució, que va definir al país com "República Socialista" (gener de 1974), al març de 1974 Ne Win va ser escollit president de la suposada República. Reelegit al març de 1978, va dimitir al juny de 1981 (el va succeir el general San Yun); però va seguir al front el poderós partit únic del país fins una revolució que demanava la democràcia d'agost a setembre de 1988 i que va acabar amb la formació d'un govern militar amb el General Saw Maung al capdavant d'este.

Estat militar

En 1989 el govern militar fruit d'un colp d'Estat en 1988, va canviar el nom del país pel de "Unió de Myanmar". Este canvi va ser i és rebutjat pels opositors de l'actual govern, tant dins com fora del país, que afirmen que el govern no tenia l'autoritat per a realitzar tal canvi. El títol d'Unió de Myanmar és reconegut per les Nacions Unides i per la Unió Europea, però rebutjats per alguns governs. En 1990 es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l'àmplia victòria del NLD, el partit d'Aung San Suu Kyi va ser anul·lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la història birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l'exèrcit i figura de la llibertat. San va passar d'estudiant a activista. La seua filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau de 1991 convertint-se en icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat. La tercera figura de Birmània més reconeguda del món és U Thant, que va ocupar el càrrec de secretari general de la Nacions Unides durant dos períodes. Birmània va patir també el terratrémol de l'Oceà Índic de 2004. En l'actualitat, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories ètniques dins del propi país i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement a moltes persones, a vegades només per cantar cançons prohibides. La repressió militar se centra majoritàriament en les minories ètniques, com els Karen. El govern de Birmània ignora completament els reclams dels països veïns, que demanen obrir un procés de democratització. Este procés també és reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Esta organització ha sol·licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberen la líder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que roman detinguda amb arrest domiciliari i davall una estricta custòdia, des de 1996.

[edita] Subdivisió administrativa

El riu Salween a l'estat de Shan

Pagoda de Shwedagon, a Yangoon

Estats:

Chin, capital Hakha
Kachin , capital Myitkyina
Kayah, capital Loikaw
Kayin (Karen), capital Hpa-an
Mon, capital Mawlamyine
Rakhine, capital Sittwe (Akyab)
Shan, capital Taunggyi

Províncies:

Ayeyarwady, capital Pathein
Bago, capital Bago
Magway, capital Magway
Mandalay, capital Mandalay
Sagaing, capital Sagaing
Tanintharyi, capital Dawei
Divisió de Yangon, capital Yangon

[edita] Demografia

La majoria de la població la formen els bamar o birmans, que són uns 28.000.000, de religió budista i que parlen el birmà. La resta de grups ètnics de Myanmar, exclosos els residents estrangers, són els següents (nom, nombre, religió predominant, llengua pròpia):

Achang o Maingtha, 3.000, religió tradicional, achang.
Akha o Ekaw, 150.000, religió tradicional i cristians, akha.
Anal, 12.000, cristians, anal.
Anu, 1.000, religió tradicional, anu.
Arakanesos Rakhine, 3.500.000, budistes, arakanès.
Bania, 1.000, hunduistes, gujaratí.
Bania Jains, 1.000, jains, gujaratí.
Bengalí, 250.000, musulmans, bengalí.
Bulang o Blang, 500, budistes, blang.
Chak, 1.000, budistes, chak.
Chaungtha, 170.000, budistes, chaungtha.
Dainet, 30.000, budistes, dainet (?).
Danau, 110.000, budistes, danau.
Derung, 10.000, budistes, nung.
Gangte, 7.000, cristians, gangte.
Gujaratí, 35.000, hinduistes, gujaratí.

Mapa de Myanmar

Gitanos de mar o moken, 10.000, religió tradicional, moken.
Hani, 210.000, religió tradicional, hani.
Hindi, 125.000, hinduistes, hindi.
Hrangkhol, 10.000, religió tradicional, hrangkhol.
Hui o panthay, 10.000, musulmans, xinès mandarí.
Intha, 150.000, budistes, intha.
Kado, 170.000, religió tradicional, kado.
Karen brek, 25.000, cristians, karen-brek.
Karen geba, 54.000, cristians, karen-geba.
Karen gheko, 15.000, cristians, karen-geko.
Karen lahta, 10.000, religió tradicional, karen-lahta.
Karen negres o Pa-O, 750.000, budistes, karen i pa'o.
Karen s'gaw o paganyaw, 1.700.000, cristians, karen-sgaw.
Karen yinchia, 10.000, religió tradicional, yinchia.
Karenni kayah, 300.000, budistes, kayah.
Karenni manumanaw, 10.000, cristians, karen-manumanaw.
Karenni padaung, 60.000, budistes, kayan.
Karenni paku o mopwa, 10.000, religió tradicional, karen-paku.
Karenni payai o bghai, 25.000, religió tradicional, karen-bwe.
Karenni Yinbaw 10.000, religió tradicional, Karen-Yinbaw
Karenni Yintale 10.000, religió tradicional, Karen-Yintale
Karenni Zayein 15.000, religió tradicional, Karen-Zayein
Katxin o Jingpho 800.000, cristians, Jingpho
Khampa o Deqen 1.000, budistes, Tibetà i Khams
Khamti Shan o Khampti 75.000, budistes, Khamti
Khmu o Pouteng 100.000, religió tradicional, Khmu
Khun 120.000, budistes, Khun
Kiorr 10.000, budistes, Kon Keu
Kiorr Samtao 6.000, Budistes, Samtao
Lahu Shi o Lahu grocs o Kuts 10.000, budistes, Lahu-Shi
Lahu (Lahu negres) 150.000, cristians, Lahu
Lama 5.000, religió tradicional, Lama
Laopang 10.000, religió tradicional, Laopang
Lashi o Letsi 75.000, religió tradicional, Lashi
Lisu (Lisu negres) 5.000, religió tradicional, Lisu
Lisu 160.000, cristians, Lisu
Lopi 5.000, religió tradicional, Lopi
Lu o Tai Lu 300.000, budistes, Lu
Lushai o Mizo 20.000, cristians, Mizo
Mahei 35.000, religió tradicional, Mahei
Malayali 25.000, hinduistes, Malayalam
Manipurís o Ponna 25.000, Hinduistes, Meitei
Maru o Laungwaw 150.000, religió tradicional, Maru
Mru o Mro 35.000, budistes, Mru
Naga Khiamngan 5.000, religió tradicional, Naga-Khiamniungan
Naga Konyak 2.000, cristians, Naga-Konyak
Naga Tangsa o Rangpan 10.000, cristians, Naga-Tase
Naga Yimchungru 5.000, cristians, Naga-Yimchungru
Nepalesos 300.000, Hinduistes, Nepalès
Norra o Nora 10.000, religió tradicional, Norra
Orisi 120.000, hinduistes, Oriya
Palaung o Shwe Daurats 150.000, Budistes, Palaung o Shwe
Palaung Mon Talaing 1.200.000, budistes, Mon
Palaung Riang-Lang 50.000, religió tradicional, Riang
Palaung Rumai 220.000, budistes, Palaung-Rumai
Palaung Bonglong 275.000, budistes, Palaung-Pale
Palu 5.000, religió tradicional, Palu
Phun o Hpon 5.000, religió tradicional, Hpon
Punjabís 60.000, Hinduistes, Panjabí
Purum 1.000, religió tradicional, Purum
Pwo Orientals 1.300.000, religió tradicional, Karen-Pwo Oriental
Pwo Occidental 250.000, budistes i cristians, Karen-Pwo Occidental
Pyen 1.000, religió tradicional, Pyen
Ralte 25.000, cristians, Ralte
Rawang o Nung 150.000, cristians, Rawang
Rohingya 1.000.000, musulmans, Chittagonià
Sansu 5.000, religió tradicional, Sansu
Shan Orientals 10.000, religió tradicional, Tai Nua
Shan o Thai Yai 3.500.000, budistes, Shan
Meo (Meo Blaus) 15.000, religió tradicional, Hmong Njua
Tai Doi 100, budistes, Tai Doi (?)
Tai Loi 1.500, budistes Tai Loi
Tai Nua (Shans Xinesos) 110.000, budistes, Tai Nua
Taman 15.000, religió tradicional, Taman
Tamang 5.000, budistes, Tamang
Tamils 150.000, hinduistes, Tamil
Tangkhul 20.000, cristians, Naga-Tangkhul
Taungyo o Dawe 500.000, budistes, Taungyo
Tavoyan 100.000, budistes, Tavoyan
Telugus 125.000, hinduistes, Telugu
Tai 40.000 Budistes, Tai
Thet 25.000, budistes, Kado
Tulung o Drung 60.000, religió tradicional, Drung
Vaiphei 10.000, cristians, Vaiphei
Wa o Kawa 700.000, religió tradicional, Wa
Welaung 10.000, religió tradicional, Welaung
Wewaw 25.000, religió tradicional, Wewaw
Xin Asho o Khyeng 12.000 cristians, Xin-Asho
Xin Bawm 3.000, cristians, Xin-Bawm
Xin Xindwin 28.000, religió tradicional, Xin-Xinbon
Xin Daai 34.000, religió tradicional, Xin-Daai
Xin Falam 140.000, cristians, Xin-Falam
Xin Haka o Baungshe 125.000, cristians, Xin-Haka
Xin Khumi, 100.000, cristians, Nga La
Xin Khumi Awa 50.000, cristians, Xin-Khumi Awa
Xin Kuki o Thado-Kuki 35.000, cristians, Xin-Thado
Xin Mara o Lakher 25.000, cristians, Xin-Mara
Xin Mun o Xinbok 50.000, religió tradicional, Xin-Mun
Xin Ngawn 20.000,, cristians, Xin-Ngawn
Xin Paite 15.000, cristians, Xin-Paite
Xin Senthang 24.000, religió tradicional, Xin-Senthang
Xin Siyin o Sizang 15.000, cristians, Xhin-Siyin
Xin Tawr 1.000, religió tradicional, Xin-Tawr
Xin Tiddim 230.000, cristians, Xin-Tedim
Xin Zotung 50.000, cristians, Xin-Zotung
Xinesos Han o Cantonesos 150.000, budistes, Xinès-Yue
Xinesos Han o Hakka 35.000, budistes, Xinès-Hakka
Xinesos Han o Mandarins 1.400.000, budistes, Xinès-Mandarí
Xinesos Han o Min Nan 200.000, budistes, Xinès-Min Nan
Yangbye o Yangye 25.000, budistes, Yangbye
Yos 5.000, religió tradicional, Yos
Zaiwa o Atsi 35.000, religió tradicional, Zaiwa
Zo 40.000, cristians, Zome

[edita] Vegeu també

Associació per la Unió, la solidaritat i el desenvolupament.
Front Nacional Democràtic
Xinlone, el joc tradicional de Myanmar.
Revolució safrà
Cicló Nargis

[edita] Enllaços externs

Free Burma! International Bloggers' Day for Burma on the 4th of October

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Myanmar

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.