Oman
De Viquipèdia
|
|||||
Lema nacional: Cap | |||||
Idiomes oficials | Àrab | ||||
Capital | Masqat 23° 36' N, 58° 37' E |
||||
Ciutat més gran | As-Si¯b | ||||
Govern | Sultanat absolutista Qaboos bin Said Al Said |
||||
Superfície - Total - Aigua (%) |
212.460 km² (83è) 0% |
||||
Població - Estimació 2004 - Cens — - Densitat |
2.903.165 (135è) — 13,7 hab/km² (167è) |
||||
Moneda | Rial (OMR ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+4) (UTC) |
||||
Independència Expulsió dels otomans |
el 1741 | ||||
Himne nacional | Ya Rabbana Ehfid Lana Jalalat Al Sultan | ||||
Domini internet | .om | ||||
Codi telefònic | +968 |
||||
Gentilici | Omanita (masculí i femení) | ||||
El sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia. Fa frontera amb els Emirats Àrabs Units al nord, amb l'Aràbia Saudita a l'oest i amb el Iemen al sud-oest, mentre que a l'est és banyat pel golf d'Oman al nord del cap Ra's al-Hadd i pel mar d'Aràbia al sud d'aquest cap.
[edita] Història
Oman és des de fa segles una base per a comerciants. El 1508 Masqat, la seva principal ciutat portuària, passà a mans portugueses. Posteriorment, el 1659 passà a control otomà, perdut el 1741, amb l'arribada de l'actual línia de soldans començada per Achmed Ibn Said.
A començaments del segle XIX Oman cresqué fins a esdevenir una potència, amb possessions a Balutxistan i Zanzíbar, que foren progressivament perdudes. El 1891 esdevingué un protectorar britànic, tot mantenint aquest estatus fins el 1971. L'any anterior, el soldà Said Ibn Taimur va ser enderrocat pel seu fill Qabus bin Said Al Said que ha romàs al poder d'aleshores ençà. Aquest ha provat de millorar la situació econòmica del país i mantenir-se en pau amb la resta de països de l'Orient Mitjà.
|
|
---|---|
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2 | |
Dependències: Palestina | Tibet | |
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. |
Lliga Àrab | |
---|---|
Algèria | Aràbia Saudita | Bahrain | Comores | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Iemen | Iraq | Jordània | Kuwait | Líban | Líbia | Marroc | Mauritània | Oman | Palestina | Qatar | Síria | Somàlia | Sudan | Tunísia |
Organització de la Conferència Islàmica | |
---|---|
Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan | |