Tadjikistan

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials

Tadjik

Capital Duixanbe
38º 33' N, 68º 48' E

Ciutat més gran Duixanbe

Govern

President
Primer Ministre

República
Emomali Rahmonovj
Akil Akilov

Superfície
- Total
- Aigua (%) 143,100 km² (92è)
0,3%

Població
- Estimació 2003
- Cens
- Densitat 6.863.752 (95è)
-
50 hab/km² (120è)

Moneda Somoni (TJS)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+5)
(UTC+5)

Independència
de la Unió Soviètica 9 de setembre del 1991

Himne nacional Surudi milli

Domini internet .tj

Codi telefònic +992

Gentilici Tadjik (masculí i femení)

El Tadjikistan (en tadjik Тоҷикистон, transcrit Todjikiston) és un estat de l'Àsia central. Limita al nord amb el Kirguizistan, a l'est amb la República Popular de la Xina, al sud amb l'Afganistan i a l'oest i el nord amb l'Uzbekistan.

[edita] Història

La terra que ara pertany al Tadjikistan ha pertangut a diversos imperis al llarg de la història. En els anys abans de Crist, va ser part de l'Imperi Bactri. Els àrabs van dur amb ells l'islam en el segle VII. L'imperi samànida va substituir als àrabs, però va ser alhora substituït pels invasors turcs. Els mongols varen prendre posteriorment el control de la regió, i el Tadjikistan es va convertir en part de l'emirat de Bukhara.

En el segle XIX, l'Imperi Rus va encetar la seva expansió, i es va estendre cap a l'Àsia Central. Durant el Gran Joc, va passar a controlar el Tadjikistan. Després de la caiguda del Tsar el 1917, les guerrilles tadjikes es varen enfrontar en una guerra contra els exèrcits bolxevics en un intent fallit de mantenir la seva independència. Els bolxevics varen romandre-hi després d'una guerra de quatre anys, en què mesquites i llogarrons varen ser cremats i la població fortament reprimida.

Com a part de la Unió Soviètica, el Tadjikistan va ser unit al que avui en dia és l'Uzbekistan en les Repúbliques Socialistes Soviètiques Autònomes, però posteriorment es va separar, formant per si sol la República Socialista Soviètica del Tadjikistan.

És considerat membre de les Nacions Unides des del 2 de març del 1992 i forma part de la Comunitat d'Estats Independents.

[edita] Política

Just després de la independència, el Tadjikistan es va veure immers en una ferotge guerra civil, on els dos bàndols principals eren ajudats per Rússia i l'Iran. 25.000 dels 400.000 habitants de classe mitja i ètnia russa van haver de fugir al seu país d'origen. El 1997 la guerra ja s'havia acabat i va començar a prendre forma el govern central, que va convocar eleccions democràtiques el 1999.

Oficialment, el Tadjikistan és una república on el poble tria el president i el parlament. Les últimes eleccions van ser el 2005 i la majoria dels partits de l'oposició acusa el president Emomali Rahmonov d'haver-les manipulat.

Actualment, el Tadjikistan és l'únic estat de l'Àsia central que té una forta oposició al propi govern. Molt sovint l'oposició contribueix en les decisions de govern però, malgrat això, encara no s'ha assolit un bon grau d'estabilitat.

[edita] Subdivisió administrativa

El Tadjikistan se subdivideix en 3 províncies (singular: viloiat, plural: viloiatho) i una província autònoma (viloiati mukhtor). A més; la capital, Duixanbe, té un estatus similar al d'una província.

Sughd
Karotegin
Khatlon
Gorno-Badakhshan (província autònoma)

[edita] Geografia

Mapa del Tadjikistan (en anglès)

El Tadjikistan no té cap sortida al mar, i és l'estat més petit de l'Àsia Central en extensió. El Tadjikistan té nombroses serres i serralades, incloent-hi la Tian Shan i el Pamir. Més del 50% del país es troba per sobre els 3.000 m sobre el nivell del mar, sent el Pic Ismail Samani (7.495m) el més alt del país. Els rius Amu-Darya i Pyanj formen la frontera amb l'Afganistan.

[edita] Economia

El Tadjikistan és l'estat més pobre de la CEI i un dels més pobres del món. Com les inversions estrangeres depenen en gran mesura de l'exportació del cotó i l'alumini, l'economia és altament vulnerable a crisis externes. A finals del 2000, l'assistència internacional va seguir sent una font essencial de recolzament per a programes de rehabilitació que desenvolupessin als excombatents de la guerra civil a l'economia civil, contribuint-hi a mantenir la pau. L'assistència internacional també va ser necessària degut a la caiguda de la producció alimentària com a conseqüència del segon any consecutiu de sequera.

[edita] Demografia

Mapa ètnic del Tadjikistan el 1992

El Tadjikistan té 6.440.732 habitants. El grup ètnic més nombrós és el tadjik, però hi ha una minoria considerable d'uzbeks i una petita població de russos. La població russa tendeix a caure degut a l'emigració. De la mateixa forma, l'idioma oficial és el tadjik, mentre que el rus es parla en profusió en cercles empresarials i governamentals.

Tot i la seva pobresa, el Tadjikistan té una taxa alta d'alfabetització: del voltant del 98% de la població que pot llegir i escriure. La majoria de la població segueix l'islam sunnita, encara que també existeix una població xiïta considerable.

[edita] Cultura

La cultura del Tadjikistan estava originalment compartida amb la de l'Uzbekistan, però durant l'era comunista, la fàbrica cultural de la regió va ser interrompuda pel lideratge soviètic, que va imposar fronteres artificials i la noció d'estat-nació, que no existia fins a aquell moment. Això no ha estat completament negatiu, ja que al Tadjikistan se l'ha conegut per la seva passió pel teatre i els seus novel·listes famosos durant l'era soviètica. Entre aquests escriptors hi va haver individus que van tractar de purificar l'idioma tadjik lligant-lo més amb el persa i eliminant les paraules provinents de l'àrab.

La major part dels ciutadans del Tadjikistan són musulmans. L'impacte de l'islam ha crescut últimament, i va ser un fort lligam durant els anys de la guerra contra la Unió Soviètica i durant la seva guerra civil. Històricament, molta de la cultura tadjika està lligada a la de Pèrsia, ja que durant molts segles segles, aquest imperi va ocupar la regió donant vida a escriptors, científics i poetes perses com Ibn Sina, Firdausi, Rudaki o Omar Khaiam.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tadjikistan

Viatgeteca (català)

Repúbliques de la Unió Soviètica

Europa Oriental

Àsia Central

Caucas

Països Bàltics

Repúbliques Soviètiques efímeres

RFSS de Transcaucàsia

1922-1936

RSS Carelo-Finlandesa

1940-1956

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Armènia \| Azerbaidjan \| Bielorússia \| Geòrgia \| Kazakhstan \| Kirguizistan \| Moldàvia \| Rússia \| Tadjikistan \| Turkmenistan \| Ucraïna \| Uzbekistan