Iran

De Viquipèdia

Per a la població, vegeu: Iran (el Pont de Suert)

جمهوری اسلامی ايران
(Jomhūrī-ye Eslāmī-ye Īrān)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: کشور ایران شعار رسمی ملی ندارد (Esteqlāl, āzādī, jomhūrī-ye eslāmī) (Independència, llibertat, a la república islàmica)
Idiomes oficials	Persa
Capital	Teheran 35º 40' N, 51º 25' E
Ciutat més gran	Teheran
Govern Líder Suprem President	República Islàmica, Teocràcia Ali Khamenei1 Mahmoud Ahmadinejad
Superfície  - Total  - Aigua (%)	1.648.195 km² (17è) 0,7%
Població  - Estimació 2005  - Cens  - Densitat	68.017.860 (18è) - 41 hab/km² (128è)
Moneda	Rial iranià (IRR)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+3:30) (UTC+3:30)
Revolució  - Declarada	11 de febrer del 1979
Himne nacional	Sorūd-e Mellī-e Īrān
Domini internet	.ir
Codi telefònic	+98
Gentilici	Iranià, iraniana
1 Té dret de veto de totes les decisions juntament amb el Consell Guardià.

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà. Fins a 1935 va ser conegut com a Pèrsia.

Fa frontera amb els següents països: Turkmenistan, Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armènia a l'oest. Al nord és banyat pel Mar Caspi i al sud pel Golf Pèrsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz.

La majoria d'iranians són musulmans: un 89% xiïtes (la religió oficial de l'estat) i un 9% sunnites. Entre les religions minoritàries destaquen la Fe bahà'í (actualment perseguida), el zoroastrisme, el judaisme i el cristianisme.

Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents imperis de l'antiguetat: l'Imperi Mede, l'Imperi persa Aquemènida, l'Imperi Part i l'Imperi Sassànida (vegeu imperi Persa per un panorama històric).

Taula de continguts 1 Història 1.1 Prehistòria 1.2 Protohistòria 1.3 Història Antiga 1.4 Història Moderna i Contemporània

[edita] Història

[edita] Prehistòria

Iran presenta vestigis d'ocupació humana i restes culturals pertanyents a gairebé tota la Edat de pedra. Durant el Neolític es va desenvolupar un procés de sedentarització, producció estable d'aliments i establiment de rutes d'intercanvi de curta distància.

[edita] Protohistòria

L'edat del Coure, caracteritzada per l'aparició d'elements de coure i ceràmica pintada a Susiana (Sud-oest d'Iran) i a Sialk (centre-oest), s'estén a Iran al llarg del IV mil·lenni aC, i s'han trobat restes arqueològiques com la ceràmica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes dels quals tenien aparent ús ritual. Les rutes comercials guanyen en extensió i comencen a sorgir assentaments urbans, en un procés regional que es desenvolupa entre Anatòlia, Mesopotàmia, el complex arqueològic de Bactria-Margiana i la Cultura de la vall de l'Indus.

[edita] Història Antiga

Al començament de el III mil·lenni aC apareix a Susa una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema sumeri per a representar la llengua elamita, i l'Imperi Elamita sorgeix com el nou poder del sud-oest d'Iran, en competència amb els imperis veïns de Babilònia i Assíria. L'economia elamita es basava principalment en el comerç, i la seva llarga tradició administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats.

Durant el II mil·lenni aC ingressen a l'altiplà d'Iran diverses onades de pobles iranians, provinents de l'Àsia Central. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del Persa Antic, una de les llengües iranianes pertanyent a la família de llengües indoeuropees, emparentades amb l'*Avèstic (Iraní Antic Oriental) i el Sànscrit Vèdic.

A mitjan segle VII aC, grups de tribus iranianes identificades com als medes, establerts al nord i nord-oest d'Iran, es lliuren del jou assiri, establint el seu poder sobre la regió. A finals del mateix segle, els medes i els babilonis acaben amb el poder assiri, prenent Nínive el 612 aC. D'aquest mateix període són les fonts que esmenten a Cir I, rei d'Anshan.

A mitjans del segle VI aC, Cir II el Gran, rei d'Anshan, conquereix Mitja, Elam, Brega, Babilònia i estén el seu poder des de l'Iran Oriental fins al Mar Mediterrani. El seu fill, Cambises II, conquesta Palestina i Egipte. Darios I, es va apoderar del tron de Pèrsia i va proclamar la seva pertinença a la família Aquemènida a la Inscripció de Behistun. Darios ideà (o va completar) l'organització de l'administració imperial, reorganitzant les satrapies de Cir i Cambisses, i canviant les polítiques impositives, militars i administratives de l'imperi.

Durant el primer terç de el segle V aC, perses i grecs van competir pel domini sobre les ciutats gregues de Àsia Menor, les costes del Mediterrani i el control dels ports comercials, així com l'accés a el blat de les costes de el Mar Negre. Els anys 490 aC-480 aC van estar marcats pels conflictes fronterers coneguts com Guerres Mèdiques que van començar amb les revoltes jònies i van incloure la crema d'Atenes per part dels perses, en represàlia per la destrucció de Sardes durant els aixecaments de principis d'aquest mateix segle.

Després dels fracassos militars de la Segona Guerra Mèdica, els Aquemènides van detenir la seva expansió i van perdre alguns territoris, mentre els aixecaments i rebel·lions se succeïen per tot l'imperi.

Alexandre el Gran va envair i va conquerir l'Imperi Aquemènida des de l'any 334 aC fins al 323 aC (any de la seva mort). Alexandre adoptà costums orientals establint-se a Babilònia després de consolidar la seva conquesta en el territori que s'estén entre Egipte i el Riu Indus.A la seva mort, els successors o diàdocs es van repartir els seus territoris, i Iran va passar a formar part de l'Imperi Selèucida.

Una altra dinastia iraniana, d'origen septentrional, la dels Parni, va donar origen a Iran a el Imperi Part, que durant el segle I aC va funcionar com intermediari entre Roma i Xina, i va alliberar una gran quantitat de batalles contra el Imperi Romà.

En 226 sorgeix en Pèrsia l'Imperi Sassànida, que intenta retornar a Iran la glòria dels Aquemènides. L'últim Sha, Yazdgard III, va ser derrotat pels àrabs al segle VII, seguits pels turcs seljúcides, els mongols i el Tamerlà.

[edita] Història Moderna i Contemporània

El segle XVI va ser el de la independència amb la dinastia Safaví i següents que es van atorgar el títol de Shah. En el segle XIX, Pèrsia va iniciar sota la pressió de Rússia i el Regne Unit un procés de modernització. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per ambdues potències i es va celebrar a la ciutat homònima la conferència de Teheran. En 1953, el primer ministre Mohammad Mosaddeq, va ser expulsat del poder en l'intentar nacionalitzar els recursos petrolífers, en una operació orquestrada per britànics i nord-americans. El Sha Mohammad Resa Pahlavi va incrementar els seus poders dictatorials amb el suport d'Estats Units, que el considerava el seu major aliat de la zona. L'any 1979 el descontentament de la població va provocar una rebel·lió que va durar prop d'un any i que va desembocar en l'exili del Xa i la instauració de República Islàmica amb Ruhollah Khomeini com a màxim dirigent.

El 1980 es va iniciar la guerra Iran-Iraq que finalitzaria el 1988.

Després de la mort de Khomeini l'any 1989 va ser succeït per Alí Jamenei com cap d'estat, quedant la prefectura del govern oberta a unes eleccions cada quatre anys en les quals s'ha assistit a una pugna entre un sector reformista liderat per Mohammad Jatamí i altre conservador.

Iran és una república islàmica constitucional, el seu sistema polític aquesta establert en la llei fonamental de 1979. Iran té diverses entitats governamentals complexament interconnectades. Algunes d'aquestes entitats són triades en forma democràtica i unes altres són triades conforme a les seves inclinacions religioses.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iran

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Organització de la Conferència Islàmica

Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

Organització de Països Exportadors de Petroli
Angola | Algèria | Aràbia Saudita | Emirats Àrabs Units | Equador | Iraq | Iran | Indonèsia | Kuwait | Líbia | Nigèria | Qatar | Veneçuela |

Aquest article sobre l'Iran és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.