Nepal

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: जन्मभूमिष्च स्वर्गादपि गरियसि
(La pàtria és millor que el Regne dels Cels en sànscrit)

Idiomes oficials

Nepalès

Capital Katmandú
27°42′ N 85°19′ E

Ciutat més gran Katmandú

Govern

President interí
Primer Ministre

República amb govern provisional
Girija Prasad Koirala
Girija Prasad Koirala²

Superfície
- Total
- Aigua (%) 147.181 km² (94è)
2,8%

Població
- Estimació 2005
- Cens 2001
- Densitat 27.676.457 (40è)
23.151.423
188 hab/km² (39è)

Moneda Rupia nepalesa (NPR)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+5h45')
(UTC+5h45')

Unificat
República 21 de desembre de 1768
28 de maig de 2008

Himne nacional Ras Triya Gaan

Domini internet .np

Codi telefònic +977

Gentilici Nepalès, nepalesa

¹En nepalès, maithili i bhojpuri, les llengües oficials segons la constitució provisional²Interí fins a l'instauració d'un govern constituent.

La República Federal Democràtica del Nepal és un estat de l'Àsia, situat entre l'Índia i el Tibet, al vessant sud de l'Himàlaia.

[edita] Història

El Nepal té una història mil·lenària. Els kirati van ser un dels primers grups nepalis coneguts pels historiadors. Emigraren des de l'est en els segles VIII o VII abans de Crist.

Siddharta Gautama va néixer a Kapilavistu (Lumbini) el 566 aC, i al 100 aC l'emperador Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'Índia i el Terai (actual sud del Nepal).

A l'any 200 l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia Licchavi, que al segle X, va ser substituïda per la Thakuri i desprès per la Malla.

El Nepal modern va ser creat el 21 de desembre de 1768, quan el rei del petit principat de Gorkha, Prithvi Narayan Shah, va conquerir Kathmandu, i unificà altres estats independents dels contraforts de l'Himàlaia, però aquesta situació no va durar, i al segle XIX els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un període d'agitació que va culminar amb la guerra Anglo-nepalí ( 1814-1816), amb la Companyia Britànica de les Indies Orientals. La guerra va acabar amb el Sugauli Treaty, amb el que el Nepal perdia Sikkim i el sud del Terai a favor dels britànics.

Desprès de l'actuació dels Gurkhas durant la Rebel·lió índia de 1857, part del Terai es va retornar al Nepal.

La dinastia Shah es va acabar el 1846, quan en Jung Bahadur Rana agafà el control del país després d'assassinar a diversos prínceps i centenars d'altres persones significatives a Kathmandu (Kot Massacre). Aleshores, els rana es convertiren en primers ministres hereditaris, amb un poder molt centralitzat, relegant al rei a un paper representatiu i aplicant una política aïllacionista que va mantenir al país fora de les guerres colonials i lliure de les influències estrangeres, però que al mateix temps impedí el seu desenvolupament econòmic.

El règim dels Rana s'acabà el 1948 quan la colònia britànica de l'Índia aconseguí la independència. Aleshores, el rei Tribhuvan, descendent directe de Prithvi Narayan Shah, s'escapà de la seva presó daurada per a anar a l'Índia i amb l'ajuda de Jawaharlal Nehru, recuperà el poder i nomenà un Primer ministre aliè a la família Rana.

Durant els anys 1950, es va preparar un projecte de constitució instituint un sistema parlamentari basat en el model britànic i a partir de 1951 l'Índia va recolzar el Partit del Congrès del Nepal.

A començament de 1959, el rei Mahendra, fill i successor del rei Tribhuvan, promulga la nova constitució, i s'organitzaren les primeres eleccions legislatives democràtiques. El Partit del Congrès Nepalí, socialista moderat, guanyà les eleccions per majoria i el seu cap de files Bishweshwar Prasad Koirala formà govern i es convertí en Primer ministre.

Divuit mesos després, amb l'excusa de que el sistema parlamentari havia fracassat, el rei Mahendra disol el govern de Koirala i el parlament, i el 16 de desembre de 1962 promulgà una nova constitució que establia el sistema sense partits del panchayat (consells) que Mahendra considerava com una forma democràtica de govern més propera a les tradicions nepalís.

Com a estructura piramidal que partia dels pobles per arribar al Rastriya Panchayat (Parlament nacional), el sistema del panchayat instaurà una monarquia absoluta i va instal·lar al rei al front de l'estat amb una autoritat completa damunt totes les instàncies governamentals, inclosos el Consell de Ministres i el Parlament.

El seu fill i successor, el rei Birendra va heretar el tron el 1972 i va continuar amb el sistema panchayat fins que el 1989 el Jana Andolan (Moiment del poble) va forçar la monarquia a acceptar reformes constitucionals. Al maig de 1991, el Nepal va celebrar les primeres eleccions en 50 anys.

El 13 de febrer de 1996, el Partit Comunista del Nepal (Maoista) començà una revolta, que acabà amb la Guerra Civil del Nepal, per derrocar la monarquia i converir el Nepal en una república socialista no democràtica. Aquesta guerra no es donà per acabada fins el 21 de novembre de 2006, hi van morir 12,700 persones aproximadament.

L'1 de juny de 2001, el príncep hereu Dipendra Bir Bikram Shah, desprès d'una sortida nocturna (alguns testimonis van alarar que estaba embriagat), va matar als seus pares, als seus germans i a alguns tiets seus (com a resposta violenta de no haver deixat la elecció de la seva dona). El príncep s'intentà suïcidar però va caure en coma i no va ser immediatament efectiu. El mateix deia va ser proclamat rei (tal com marca la tradició) al llit de l'hospital, Dipendra morí el 4 de juny de 2001. Desprès de la mort de Dipendra, un dels oncles que no havia assassinat, Gyanendra Bir Bikram Shah Dev, va ser proclamat rei el 4 de juny de 2001.

El 4 d'octubre de 2002, el rei Gyanendra, proclamà la llei marcial i va dissoldre el govern. El rei desplegà l'exèrcit nepalès, per que la guerrilla maoista ja controlava el 80% del territori. Però l'11 d'octubre de 2002 tornà a demanar la formació d'un govern, presidit per el monàrquic i conservador, Lokendra Bahadur Chand.

L'1 de febrer de 2005 el rei Gyanendra, tornà a proclamar la llei marcial i va redissoldre el govern, i exercí tot el poder executiu per combatre contra els maoístes. Els set partits parlamentaris (inclosos el maoístes), vàren organtizar un alçament massiu del poble contra el rei Gyanendra. La gent va sortir al carrer i va inundar de manifestacions demanant la renúncia del rei, en les concentracions moriren 21 persones. Finalment el 25 d'abril de 2006 el rei abolí la llei marcial i convocà als set partits per a elegir un nou primer ministre, aquest seria el socialdemòcrata Girija Prasad Koirala.

El 18 de maig de 2006 el govern declarà el Nepal era un estat secular. El 21 de novembre de 2006, gràcies a un acord amb els maoístes, es donà per acabada la guerra civil. L'1 d'abril de 2007, Girija Prasad Koirala fou reelegit pel primer ministre pel govern, aquest govern contava amb la coalició de set partits i el Partit Comunista del Nepal (Maoista). El 23 d'agost de 2007 el govern nacionalitzà els palaus reials. El 18 de setembre de 2007 els maoistes sortiren del govern, per que no se li concedien les promeses. El 24 de desembre de 2007 el govern anuncià que havia arribat a un segon acord amb els maoistes, per abolir la monarquia abans de les eleccions que se cel·lebraren el 10 d'abril de 2008. Aquestes eleccions donaren la victòria al Partit Comunista del Nepal (Maoista), amb una majoria simple de 220 diputats, el Partit del Congrés del Nepal n'obtongué 110 i el Partit Comunista del Nepal (Unificat-Marxista-Leninista), 103 diputats.

El 28 de maig, el parlament votà a favor de la república, i es destituí al rei Gyanendra, i es posà a Girija Prasad Koirala, com a nou President de la República i Primer ministre en funcions interines, fins a la redacció d'una nova constitució.

[edita] Geografia

Mapa del Nepal

El nord és molt muntanyós, i té alguns dels cims més alts de l'Himàlaia i del món, entre ells l'Everest (8.848 m) entre el Nepal i el Tibet i el Kanchenjunga (8.598) entre el Nepal i l'Índia.

La zona sud, fronterera amb l'Índia és més plana, i de clima subtropical.

[edita] Demografia

Segons el cens de l'any 2001 hi ha 103 grups ètnics, i es parlen devers 70 llengües i dialectes.

Els grups més importants són els chetri (12,8%), hill-baun (12,7%), magar (7,1%), tharu (6,8%), tamang (5,6%) i newar (5,5%).

El 49% de la població parla nepalès. Altres llengües importants són: maithili (12,4%), bhojpuri (7,6), tharu (5,9%), tamang (5,2%), newar (3,6%) i magar (3,4).

[edita] Religions

Hinduisme 86,2%
Budisme 7,8%
Islamisme 3,8%
Altres 2,2%

[edita] Vegeu també

Organització Nacional Mongol

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Nepal

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.