Constitució
De Viquipèdia
Una constitució és un sistema, sovint un document escrit, que estableix les regles i els principis que governen una organització o una entitat política. En el cas particular dels Estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.
De les constitucions, se'n fa ús en moltes organitzacions, ja sigui en organitzacions supranacionals, els Estats i llurs divisions administratives constituents, així com en els partits politics, els sindicats i les organitzacions no governamentals.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El terme "constitució" prové del llatí constitutio, que es referia a la promulgació de qualsevol llei important, sovint per l'emperador romà. Més tard, se'n va fer ús en el codi canònic per referir-se a algunes decisions rellevants, principalment del papa.
[edita] Definició
[edita] Definició formal
La constitució és un acte jurídic, molt sovint concretat per un o més documents escrits. Aquest acte se situa al cim del seu ordre jurídic: tot altre acte jurídic ha de conformar-se a les seves prescripcions. Així, segons la teoria de la jerarquia de les normes, desenvolupada notablement per Hans Kelsen, cada regla de dret es legitima per una regla de dret superior i a la qual s'ha de conformar (el reglament és inferior a la llei, i aquesta mateixa inferior als tractats, inferiors a la constitució). La constitució és així la llei fonamental que legitima totes les normes inferiors.
Aquesta teoria es complementa pel principi de la constitucionalitat que indica que la constitució és el principi suprem de dret d'un Estat i que el seu respecte, obligatori és necessari i assegurat per una cort constitucional com a tal, com és el cas d'Espanya, un consell constitucional, com a França, o la mateixa Cort Suprema de Justícia, com és el cas dels Estats Units.
Aquest lloc, al cim de la jerarquia de les normes resulta de fet que la constitució es crea pel poder constituent originari, i revisat pel poder constituent que se'n deriva o s'hi institueix. És, doncs, un acte jurídic imposat pel poder constituent a tots els òrgans de l'Estat i de la societat. Estableix, per tant, una lògica "vertical" del poder i no pas una lògica "horitzontal", com ho són els contractes i els tractats.
[edita] Definició material
Qualsevol constitució ha de contenir dues coses essencials:
- per una banda, el conjunt de les regles que organitzen els poders públics i les relacions entre ells (govern, parlament, president de la república, rei, etc.)
- per altra banda, les llibertats i obligacions públiques (o les llibertats fonamentals) que s'atorguen a totes les persones que resideixen al territori o als súbdits de l'Estat en qüestió. Hom troba en aquesta categoria els drets i llibertats com la llibertat de moviment, la llibertat d'expressió, etc.
[edita] Característiques de les constitucions
Les constitucions poden ser escrites o no escrites. Una constitució escrita es formalitza en un text jurídic o un conjunt de lleis constitucionals. La majoria de les constitucions modernes són escrites. Per contra, una constitució no escrita és el conjunt de regles relacionades amb l'organització del poder que no s'han escrit com a document constitucional. Tanmateix, això no impedeix que un o més documents puguin servir com a base d'aquesta constitució.
Fins a la fi del segle XVIII, l'organització política dels Estats era regida gairebé completament pels costums, sobretot als Estats monàrquics, encara que hi havien regles de devolució d'un monarca. Aquesta forma ha desaparegut progressivament al mateix temps que ho ha fet la monarquia absoluta. De fet, els segles XVIII i XIX corresponen a èpoques de renovació política i, en conseqüència, constitucional. Les constitucions no escrites no són reflexives -es a dir, no procedeixen d'una elecció ni d'un raonament constitucional. Són, a més, imprecises i poc detallades i per tant comporten problemes de claredat i de seguretat jurídica. A més a més, no són democràtiques ja que llur elaboració no procedeix del poble. Actualment, el Regne Unit és l'únic dels Estats occidentals que no ha aprovat cap constitució escrita.
[edita] Història
Les excavacions arqueològiques al territori actual de l'Iraq, dutes a terme per Ernest de Sarzec el 1877 van trobar evidències de l'existència del codi més antic de justícia que es coneix, promulgat pel rei sumeri Urukagina de Lagash prop del 2300 aC. Encara que no s'ha descobert el document original se sap que conferia drets als seus ciutadans i potser sigui el prototip primitiu de les lleis de govern. Per exemple, se sap que atorgava exempcions d'impostos a les vídues i els orfes i protegia els pobres de l'usura dels rics.
En èpoques posteriors, els governs van començar a utilitzar alguns codis escrits especials per a governar. El document més antic que es coneix sembla ser el Codi d'Ur-Nammu d'Ur, prop del 2050 aC. Alguns dels codis més coneguts d'aquesta època són el Codi d'Hammurabi de Babilònia el Codi Hitita, el Codi Assiri, la Llei Mosaica i els manaments de Cir el Gran de Pèrsia.
El 621 aC, l'escriba Dracó d'Atenes va escriure les lleis de la ciutat-estat d'Atenes; aquest codi prescrivia la pena capital per a qualsevol ofensa. El 594 aC, Soló, el governant d'Atenes, va crear una nova constitució que alleugerava les càrregues dels treballadors i permetia que la classe governant aconseguís aquest estatus per mitjà de la riquesa i no pas per naixement. Clístenes també va reformar la constitució atenesa el 508 aC i per les seves reformes, aquest esdeveniment és considerat sovint com el començament de la democràcia.
Aristòtil (prop del 350 aC) va ser un dels primers escriptors de la història a distingir entre la llei ordinària i la llei constitucional, establint així els conceptes de "constitució" i "constitucionalisme" i va provar de classificar les diferents formes de govern constitucional. La definició més bàsica que va usar per descriure una constitució era l'"organització dels càrrecs d'un Estat". En les seves obres "Constitució d'Atenes", "Política" i "Ètica a Nicòmac", Aristòtil va explorar les diverses formes de les constitucions, especialment les d'Atenes i Esparta. Va classificar les constitucions que considerava "bones" i "dolentes", i va concloure que la millor constitució era la que establia un sistema mixt, amb elements monàrquics, aristocràtics i democràtics. També va diferenciar els ciutadans -aquells que podien participar i gaudir dels privilegis de l'Estat- i els no-ciutadans i els esclaus.
Els romans van codificar les seves lleis el 449 aC en la constitució de les dotze taules. Eren una sèrie de lleis que s'hi afegien amb el pas del temps. La llei romana no es va unificar fins la creació del Codi Teodosià, el 438 dC. Més tard, l'Imperi d'Orient va promulgar el Codi Justinià el 534 dC.
La majoria dels pobles germànics que van envair l'Imperi Romà d'Occident també van codificar llurs pròpies lleis. Una de les primeres lleis germàniques a ser escrites va ser el Codi Visigot d'Euric (471 dC), seguit de les Lleis Burgúndies, que establien codis diferents per als pobles germànics i els romans, el Pacte Alaman, i les Lleis Sàliques dels Francs, totes tres escrites poc després del 500 dC. El 506, el Breviari d'Alaric o "Lex Romana" d'Alaric II dels visigots, va adoptar i consolidar el Codi Teodosià amb altres lleis romanes. Altres constitucions de l'època inclouen l'Edicte de Rotari dels llombards (643), el Codi de Recesvint o Lex Visigothorum (654), i el Codi dels Frisis (785).
Al Japó, el 604 es va escriure una constitució de disset articles, aparentment pel príncep Shōtoku, un dels exemples constitucionals més antics de la història política de l'Àsia. El document, influenciat pels ensenyaments budistes, s'enfocava més en l'ètica i moral social que no pas en les institucions de govern per se. Una altra constitució de l'Àsia és la Constitució de Medina, un document religiós promulgat per Mahoma el 622.
A Anglaterra, el rei Enric I va promulgar la Carta de les Llibertats el 1100 que prescrivia les relacions entre el rei el clergat i la noblesa. Aquest concepte es refinaria amb la signatura de la Magna Carta per Joan sense terra el 1215. L'article més important d'aquest document, relacionat amb el habeas corups, establia que el rei no podia encarcerar, exiliar o matar ningú sense cap procés judicial. Encara que aquest article era un contracte exclusiu entre la noblesa i el rei, el concepte es va estendre amb el temps per incloure-hi tot el poble, la qual cosa va dur a la creació de la monarquia constitucional, amb un balanç de poder entre la monarquia i la noblesa i la Cambra dels Comuns.
La constitució escrita més antiga i encara vigent és la de San Marino. El Leges Statutae Republicae Sancti Marini, escrit en llatí, era un document de sis llibres. El primer, que contenia 62 articles, establia els concilis, les corts i els diversos càrrecs executius i els assignava responsabilitats. La resta dels llibres incloïen els codis criminals i civils, així com els procediments judicials. Es va escriure el 1600, basat en el Statuti Comunali de 1300.
El 1639 la colònia de Connecticut va adoptar les Ordres Fonamentals sovint considerades la primera constitució nord-americana i el fonament de les constitucions posteriors de l'estat de Connecticut.
La constitució Còrsega de 1755 i la constitució de Suècia de 1772 van ser les primeres constitucions posteriors a la Il·lustració d'Europa. La Comunitat de Massachusetts va promulgar la seva constitució el 1780 abans de la ratificació dels Articles de la Confederació i de la Constitució dels Estats Units. Aquesta última, ratificada el 1789 va ser influenciada pel sistema constitucional anglès i pel sistema polític de les Províncies Unides.
[edita] Vegeu també
- Constitució d'Andorra
- Constitucions de Catalunya.
- Constitució Espanyola de 1812, també anomenada Constitució de Cadis, o de les Corts de Cadis.
- Constitució Espanyola del 1845.
- Constitució Espanyola
- Tractat que estableix una constitució per Europa en procés de ratificació.
- Constitució de les dotze taules, codi de lleis de la República de Roma creades a partir del 454 aC.
