Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Imperi Hitita - Viquipèdia

Imperi Hitita

De Viquipèdia

Imperi Hitita (o Imperi Hittita) es un nom convencional per l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal i com és esmentat a les cròniques assíries. Els egipcis l'anomenaven "Ht", que segurament equival a Hate, i a la Bíblia se l'anomena Hittim que fou traduït a la Bíblia luterana com "hethiter" i va donar lloc al terme anglosaxó hittites. Els francesos els anomenaven hethéens, i posteriorment hittites, i els espanyols heteos i, més endavant, hititas. En català s'ha adoptat la forma anglosaxona amb una o dues tes. Cal no confondre aquests hitites amb els hetites de Palestina, descendents d'Het.

Taula de continguts

[edita] Antecedents

La civilització hitita fou descoberta al 1834 per Charles Félix Tesier (1802-1871) quant va descobrir les ruïnes d'una antiga ciutat prop de Bogazköy. Aquesta ciutat va resultar ser la capital imperial Hattusa. Al llarg de tot el segle es van anar descobrint nous elements, especialment inscripcions, que una vegada parcialment desxifrades van posar a la llum l'existència d'un gran imperi aleshores desconegut.

El 1897 la descoberta de les cartes d'Amarna van suposar un gran avenç en l'estudi dels hittites. Van seguir diverses excavacions que van suposar l'aportació de nous i nombrosos elements. L'escriptura hitita, inicialment anomenada "arzawa", va rebre un impuls decisiu quant Hugo Winckler, entre 1905 i 1909 va descobrir a Bogazköy, mes de 10.000 tauletes, un verdader arxiu nacional, i entre ells alguns texts bilingues que permeteren el desxiframent del contingut. Finalment a meitat del segle l'escriptura hitita fou totalment desxifrada. Noves troballes al llarg del segle XX han perfeccionat els coneixements.

[edita] Història

Convencionalment la història dels hitites es divideix en sis fases:

  1. Període prehitita
  2. Període protohitita
  3. Imperi Hitita Antic
  4. Imperi Hitita Mitjà o període de foscor
  5. Imperi Hitita Nou o Segon Imperi Hitita
  6. Període neohitita o Regnes neohitites

[edita] Període prehitita i protohitita

El Període prehitita es desenvolupà entre el 2500 aC i el 2400 aC, a l'entorn del que es podria considerar una espècie de primera capital en la moderna Alaca Hüyük.

El segon període, el protohitita, durà uns 700 anys (2400 aC - 1700 aC) i hi ha un enriquiment cultural com a conseqüència del contacte amb els assentaments comercials assiris, com el de Karum, que fou el principal, Kültepe, prop de Kayseri, que va existir entre el 1900 aC i el 1720 aC).

[edita] Imperi Hitita Antic

Vers 1700-1400 aC, que s'inicia amb l'existència ja consolidada de principats de cultura hitita per les regions central i sud-oriental d'Anatòlia:

Anitta, rei de Kushara, va conquerir Khatti (capital Hattusa) i va sotmetre a vassallatge a Shalatiwara i Burushkhanda cap a la meitat del segle XVIII aC aconseguint el primer embrió del imperi Antic. L'Imperi de fet no es va consolidar fins el regnat de Labarnas i del seu successor Mursilis I. L'imperi Antic va durar fins el regnat de Telepinus, quant el regne hurrita de Mittani va assolir l'hegemonia regional.

Fou Telepinus qui va deixar escrits uns edictes establint determinades reformes i als edictes hi ha una introducció històrica del origen de l'imperi on s'esmenta nomes a tres reis: Labarnas, Hattusilis I i Mursilis I.

Labarnas es considera el fundador, doncs va estendre la seva hegemonia sobre les ciutats-estat i petits principats veïns. Hattusilis I, el seu fill, va traslladar la capital a Hattusa, i va ampliar el seu territori:

  • va conquerir Alalakh als hurrites;
  • va atacar Arzawa ocupant Khashshuwa (que després s'anomenà Commagene), deixant el regne de Iamkhad (o Yamkhad), amb la seva capital Khalpa (o Khalap), com estat vassall fronterer amb Babilònia;
  • va vèncer els hurrites després d'una victòria al puig Adalur;
  • va dominar el país d'Urshu (al nord de Karkemish) i va conquerir Zaruna i Khashshu.

Al tornar d'una campanya, per alguna cosa que havia fet el seu fill Huzziyas, el va desheretar i va nomenar successor al seu nét Mursilis, que va adoptar com a fill.

Mursilis I va incorporar més estretament els estats vassalls a l'Imperi. Vers el 1600 aC es va annexionar Àlep tot derrotant als hurrites, i el 1594 aC va conquerir, temporalment, Babilònia, acabant amb la dinastia amorita d'Hammurabi. A la seva tornada fou assassinat pel seu cunyat Hantilis.

Els pobles muntanyesos kashka establerts a la costa de la mar Negra, es van estendre cap al centre d'Anatòlia i van ocupar Nerik i altres llocs; la frontera va quedar delimitada al riu Kumeshmakha (en clàssic Scylax, en modern Cekerek) deixant als hitites separats de la mar Negra. Al morir Hantilis el seu fill Pishenis fou assassinat per Zindantas I, gendre de Hantilis, que va usurpar la corona, però al seu torn fou assassinat al cap d'uns anys peel seu fill Ammunas; aquest va governar uns vint anys i a la seva mort el va succeir el seu fill Huzziyas I, que fou assassinat pel seu cunyat Telepinus, cap del partit reformista.

En aquesta època s'havien ja perdut els territoris occidentals (Arzawa) i Àlep. Entre les reformes que va introduir Telepinus destaquen les de regular la successió perquè fins llavors la reialesa, tot i que de fet era hereditària, era electiva nominalment, i d'aquesta manera la successió va quedar controlada jurídicament per un consell de nobles o pankus amb dret absolut, entre els que s'incloïa el mateix rei; Telepinus va codificar també les lleis hitites, que eren prou suaus en comparació amb el que era habitual a l'Orient Mitjà.

Reis de Kushara, reis de Kanish, reis d'Hattusa[1]

Imperi Antic

[edita] Imperi Hitita Mitjà o període de foscor

Aquest període abasta des del 1500 aC fins al 1400 aC. En aquest període el poder hitita es molt limitat i es Mittani qui ostenta la supremacia. Dura uns cent anys i és conegut com el "període de foscor" ja que es tenen molts pocs documents de l'època. La llista cronològica del reis és la següent:

No es produeix un trencament dinàstic ja que seguint l'ordre successori establert, com que el fill de Telepinus, Ammunas, havia mort abans que el pare, la successió va passar bé a un fill d'un germà anomenat Tahurwailis o bé a una germana, casada amb Alluwamnas. El cert és que ambdós foren reis però l'ordre, avui per avui, no s'ha pogut establir, si bé els erudits s'inclinen per pensar que Alluwamnas va precedir a Tahurwailis, per les característiques del segell, mes properes a les de Telepinus. O bé l'ordre establert per Telepinus no van funcionar o bé Alluwamnas fou un rei rebel o un virrei. Se l'associa a una revolta en temps de Telepinus pel qual fou desterrat a Malitaškur.

Després d'Alluwamnas va ser rei el seu fill Hantilis II que va fer un tractat amb el rei de Kizzuwatna, Paddatissu. Zindantas II era nebot de Hantilis II, va perdre Kizzuwatna, el rei de la qual, Pilliya, va esdevenir tributaria de Mittani, i va signar un tractat igualitari amb els hitites.

El va succeir Huzziyas II, la relació del qual amb el seu predecessor es desconeguda, i va regnar en uns anys que Mittani es va trobar en front a Egipte; fou assassinat per Muwatallis I, possiblement fill o germà d'Huzziyas II, i que era cap de la guàrdia imperial.

Muwatallis I fou tanmateix assassinat en un cop de palau dirigit per Himuilis, cap dels servidors de palau, i per Katunzilis, cap dels endevins dels conductors de carros reials, tot i que segurament el cap de la guàrdia imperial era el germà del rei Muwas.

[edita] Nou Imperi Hitita o Segon Imperi Hitita

El Nou Imperi Hitita va existir entre el 1400 aC i el 1185 aC. En aquest període l'Imperi arriba a la seva màxima extensió sota Mursilis II. La llista cronològica dels reis és la següent:

[edita] Tudhalias II

Assassinat Muwatallis, Muwas, cap de la guàrdia reial i probablement germà del difunt, va fugir a territori de Mittani mentre Kantuzilis col·locava en el tron a un home anomenat Tudhalias II, probablement de la família reia i casat amb la princesa Nikalmati, d'origen hurrita. Muwas va retornar amb un exèrcit hurrita però fou derrotat i Tudhalias es va consolidar com a rei. El rei d'Alep es va aliar amb els hitites abandonant l'aliança que havia establert amb Mittani, però aviat els hurrites van imposar de nou el seu domini al regne.

[edita] Arnuwandas I

A la mort de Tudhalias el va succeir el seu fill Arnuwandas I amb qui l'imperi es va estendre per la Cilícia (Kizzuwatna on apareix un governador provincial o Bel Magdalti, i no pas un rei), el principat de Nuhase (o Nuhashi) i temporalment Alep. Un vassall hitita, Madduwattas, va envair Arzawa sense permís del rei, però fou derrotat per Kupanta-Lamma, el rei d'Arzawa i va fugir cap a territori hitita on el rei li va restaurar el seu feu.

Attarisiya, el cap del Ahhiyya (probablement els aqueus) es va enfrontar amb Maduwattas i aquest va tornar a fugir; sempre que era derrotat, el rei el restaurava. Finalment es va revoltar, es va aliar amb Arzawa i pel matrimoni amb la filla del rei, va arribar a ser rei. En aquest regnat els kashka van saquejar les regions de Nerik, Khurshama, Kashtama, Zalpuwa, i d'altres zones.

[edita] Tudhalias III

A Arnuwandas I el va succeir el seu fill Tudhalias III. Abans o després de Tudhalias es sol situar a Hattusilis II, que alguns moderns erudits pensen que potser ni tan sols va existir. El parentiu d'Hattusilis II no està determinat i podria ser fill d'Arnuwandas i germà de Tudhalias III; estava casat suposadament amb Taduhepa. Es possible que les seves referències corresponguin al primer Hattusilis. Però si no és així el mes lògic es que fora el fill i primer successor d'Arnuwandas i que morís molt aviat sense fills deixant al tron a Tudhalias III.

Les alternances en el domini d'Alep van continuar. El país d'Azzi fou cedit al rei Khukhana de Khayasa que era un dels estats del país. Els kashka van arribar fins a Nenashsha i després a la regió del les muntanyes Tarikarimu, propera a Hattusa, ciutat que van arribar a atacar i ocupar temporalment.

La guerra amb Arzawa va arribar fins a Tawanuwa i Uda, el país d'Azzi es va revoltar i els rebels van arribar fins a Kizzuwatna, després de devastar la regió de Tegarama. Les seves campanyes militars foren contra:

  • La ciutat d'Arziya, dirigida pel general Kantuzilis.
  • Sallapa, ciutat governada per Tuttu, que fou destruïda.
  • La muntanya Nanni, de la que no se'n sap el resultat.
  • Khayasa (Hayasa), a l'est de Samuda; el rei d'Hayasa va evitar la batalla i el príncep hereu hitita Subiluliuma es va haver d'enfrontar amb els kashkes i la batalla amb Khayasa es va obviar.
  • La Terra Superior, de la que no se'n sap res mes però que es suposa que es Capadòcia.

El seu fill i hereu va dirigir ell sol diverses campanyes i la capital va quedar establerta a Samuha. Va reconquerir Hattusa que havia estat ocupada pels kashkes, va derrotar a nou tribus i va restaurar ciutats i establir fortificacions; després, al retornar el seu pare de la Terra Superior va fer campanya a Regne de Masa i Kammala, i va creuar el riu Hulanna, al nord-oest d'Hattusa. Mentre, els kashkes van destruir les fortificacions i ciutats abans establertes, i van rebre l'ajut de les ciutats de Kathariya i Gazzapa que el príncep va destruir. Posteriorment va tornar a Hayasa on va lluitar amb el seu rei Karanni o Lanni; va haver de lluitar contra Pipayili, el cap dels kashkes, va combatre a Arzawa, i també es va enfrontar contra Isuwa, Altxe (o Alshe) i Mittani.

Els següents regnats necessiten un tractament específic, doncs és en aquell moment que els hitites posaren fi al poder de Mittani, que es convertiria en un poder regional limitat, en un vassall dels hitites, i a Síria van quedar enfrontats directament amb Egipte.

[edita] Mursilis II

Article principal: Mursilis II

A la mort de Subiluliuma I el va succeir el seu fill Arnuwandas II que va morir al cap de pocs mesos a causa de la pesta portada pels presoners egipcis i el va succeir el seu germà Mursilis II amb el que l'Imperi va arribar al màxim del seu poder; va conquerir Arzawa i altres regions occidentals, com els Ahhiyya, i va fer front als kashkes, unificats sota un sol rei, als que va derrotar.

[edita] Muwatallis II

Articles principals: Muwatallis II, Batalla de Cadeix

A la seva mort el va succeir el seu fill Muwatallis II. En el seu temps es va decidir l'hegemonia a Síria i Palestina amb la Batalla de Cadeix (Síria) en que les dos parts es van atribuir la victòria però que cal considerar una victòria hitita ja que els egipcis es van haver de retirar de Síria.

[edita] Mursilis III

Article principal: Mursilis III

A la mort de Muwatallis el va succeir el seu fill Mursilis III, que sempre es va fer dir Urhi-Tesub. La seva legitimat fou discutida. La capital, que havia estat traslladada a Tarhuntasa fou retornada a Hattusa. Finalment es va enfrontar amb el seu oncle Hattusilis (després Hattusilis III) germà de Muwatallis II, i vencedor dels kashkes, que va prendre militarment el poder i es va proclamar rei

[edita] Hattusilis III

Article principal: Hattusilis III

Hattusilis III fou un bon rei. Va fer un tractat de pau perpetua amb Ramsès II d'Egipte que va portar a l'amistat entre els dos poders; és el primer gran tractat de pau els termes del qual bàsicament s'han conservat, i es va enfrontar amb els aqueus a l'oest, i a l'est va disputar als assiris l'influencia sobre Mittani.

[edita] Tudhalias IV i Arnuwandas III

Article principal: Tudhalias IV

El seu fill Tudhalias IV, que es creu que ja havia estat associat al tron, el va succeir sense problemes. Va construir la part alta d'Hattusa, ciutat que va arribar a la seva major extensió (1 km2) sota aquest rei i els seus successors. Va reconquerir Alashiya que ja abans havia estat hitita i es va enfrontar amb els aqueus que reclamaven la consideració de gran regne. Les seves caceres al país dels kashkes, a Khanigalbat, al Regne de Masa, a Lukka (Lícia), a Arzawa i a la Terra Superior, són una prova que aquest territoris eren hitites. Alguns dels territoris constituïts en feus per la família reial van començar a donar problemes. Es va enfrontar amb els assiris per l'hegemonia sobre els territoris hurrites a Nihiriya. Fou el darrer gran rei.

Fou enderrocat segurament per Kuruntas o Kuruntiyas, fill de Muwatallis II, que es creu que va tenir el suport d'una de les faccions religioses. L'arqueologia de la capital mostra un cert nivell de destrucció i després de reparació. Les teories divergeixen sobre si fou el mateix Tudhalias IV qui va recuperar el tron o fou el seu fill Arnuwandas III, que antigament es pensava que havia tingut un regnat curt però darrerament es suposa que fou mes llarg. Arnuwandas va exigir al rei d'Ugarit, Ibiranu, que havia succeït a Ammistamru, el compliment de les seves obligacions militars i de vassallatge que sembla que el rei siri no complia.

[edita] El final de l'Imperi

Cap el 1207 aC va pujar al tron Subiluliuma II, fill de Tudhalias IV i germà o germanastre d'Arnuwandas III. Alashiya es va revoltar i el rei va fer una campanya contra l'illa en les que va lliurar tres batalles navals i després a terra; a l'illa va aixecar un monument a la victòria.

Egipte li va enviar gra davant una fam que es va produir en aquells temps. A Karkemish (Kargamis) Talmi-Tesub va succeir sense problemes a Ini-Tesub i el fill del nou rei Kunzi-Tesub es també esmentat en aquesta època, tot i que potser encara no era rei. A Ugarit regnava Ammurapi, i fou probablement la principal base naval hitita, efectiva sobretot per dominar la revolta d'Alashiya. A Isuwa va fer una campanya que no va tenir èxit i un altra campanya és esmentada a Tarhuntasa, on regnava el príncep hitita Kurunta.

Vers el 1185 els pobles de la mar van començar a assolar la costa. El rei hitita va intentar resistir i va demanar ajut a tots els vassalls. La flota principal era a Ugarit que va quedar desguarnida. Segurament els hitites foren derrotats a l'oest i algunes forces navals hitites es van rendir llavors a Alashiya o en algun altre lloc.

Els pobles de la mar van devastar tota la costa del imperi i van destruir la desguarnida Ugarit. Els kashkes també es van revoltar i van atacar Hattusa. El rei va establir la seva línea de defensa a Lawasanda, a Cilícia, però fou derrotat i probablement mort. Kunzi-Tesub, rei de Karkemish o Kargamis, i rebesnét de Subiluliuma I, va agafar el títol de gran rei, però poc després Karkemish també fou ocupada pels Pobles de la mar.

[edita] Període neohitita o dels Regnes neohitites

En aquest període apareixen una sèrie de regnes que es van fundar al segle XI aC i que van durar fins al segle VIII aC. Es poden destacar:

[edita] Vassalls hitites a Síria

Les següents foren ciutats i regnes de Síria que foren vassalls Hitites en algun moment de la seva història:

[edita] Notes

  1. Els noms dels reis no tenen traducció al català normatiu i s'utilitza una transcripció que inclou algun signe que presenta dificultats per buscar-ho en una enciclopèdia. Totes les "s" final han de ser substituïdes per una "š" que dona el so "sh". Per simplificar l'accés no obstant no s'utilitzarà š sinó s.

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Imperi Hitita
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com