Hantilis I

De Viquipèdia

Hantilis I (vers 1590-1560 aC) fou cunyat de Mursilis I al que va assassinar i va ocupar el seu lloc. El seu nom era hàtic (probablement volia dir "el primer" o "capdavanter"). La seva dona fou Harapsilis, filla de Mursilis I. Una filla seva de nom només parcialment conegut (...shalta) es va casar amb Zidantas que després fou el rei Zidantas I. Un altra fill fou Piseni, mort per ordre de son cunyat Zindantas.

Exercia un alt càrrec a la cort (era "portador de copes") i es va casar amb una germana del rei. Va conspirar junt amb Zidantas i va assassinar a Mursilis I, i llavors es va fer proclamar segurament per la legitimat dinastia de la seva dona.

Segons la proclamació de Telepinus després d'arribar al poder va a començar a tenir por per la seva vida i va desenvolupar una certa paranoia que devia superar; va governar fins una edat avançada. Entre les seves fites reclama haver estat el primer rei que va construir muralles a Hattusa (l'arqueologia comprova que no es cert en general, però si després de la destrucció de la ciutat per Anitta).

Un document d'aquest regne parla del retorn de Marduk a babilònia en temps de Agumkakrine "reu dels cassites i acadians", rei que es desconegut al dia d'avui. Es sap dels contactes comercials en aquesta època entre els hitites i Babilònia i els erudits consideren la possibilitat d'un acord amb el rei de Babilònia pel retorn del deu Marduk, el principal de la ciutat, que romania a terres hitites des l'expedició de Mursilis I. La tornada va presentar alguns problemes pels atacs dels hurrites, però com que actuaven desunits, Hantilis els va poder derrotar a la regió de Tegarama.

En aquest regnat s'esmenta per primer cop als kashka, que van destruir la ciutat sagrada de Nerik, al nord d'Anatòlia, que va quedar destruïda i sense habitar durant 300 anys.

El va succeir el seu cunyat Zidantas I.