Monarquia

De Viquipèdia

Monarquia és la forma política en què una persona té dret, per via hereditària, a regnar com a cap d'un estat amb caràcter vitalici. El nom amb què governen varia segons les zones i l'estructura jurídica del seu govern. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kàisers. A través de la història molts monarques han ostentat poder absolut, de vegades sobre la base de la seva pretesa divinitat.

A l'Edat Mitjana la monarquia s'havia estès per tot Europa, fonamentada moltes vegades per la necessitat que un dirigent autoritari pogués convocar i dirigir les tropes necessàries per a la defensa del territori.

Així, rei és un títol habitualment vitalici i hereditari del dirigent investit d'autoritat sobre un sol estat, nació o tribu. Els primers reis germànics eren escollits, però aquesta pràctica es va acabar amb la institució del dret de primogenitura. La primogenitura és el dret del fill més gran a heretar la propietat d'un antecessor mort, generalment el pare, i prioritzant la línia masculina. Per això, és també el dret de successió al tron del fill més gran en una monarquia.

Sota la influència del cristianisme, els monarques van començar a ser coronats i ungits per les autoritats eclesiàstiques sota la justificació del dret diví dels reis.

Actualment la majoria de monarquies són constitucionals (amb poder limitat), bàsicament com a símbols de la unitat nacional. A Europa estan vigents, en aquests moments, deu monarquies, que són les del Regne Unit (la reina del qual és també el cap d'estat del Canadà, Austràlia i Nova Zelanda), Espanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Luxemburg, Mònaco i Liechtenstein.

El dret de primogenitura en la successió al tron d'una monarquia sol establir la preferència del fill sobre la filla. Per això en la corona espanyola l'hereu del tron és el Príncep Felip i no pas la Infanta Helena, que és la gran. Això està legislat per la Constitució Espanyola aprovada el 27 de desembre de 1978, en el seu Article 57 núm. 1.

[edita] Referències

La Corona como símbolo democrático, per Yolanda Gómez Sánchez, catedràtica de Dret Constitucional, publicat a La Vanguardia (30/05/2004) (castellà)
El Rey en la Constitución, per Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, publicat a La Vanguardia (05/01/2008) (castellà)
La modernidad coronada de España, per Philippe Nourry, publicat a La Vanguardia (05/01/2008) (castellà)
Arguments en defensa de la Monarquia a Europa] a Monarquia Europea (castellà)