Tsar

De Viquipèdia

La paraula tsar (del rus "царь") és un mot d'origen eslau que deriva de la paraula llatina Caesar (com kaiser, el cap d'estat d'Alemanya després de la unificació). Significa "rei" o "emperador" i fou utilitzada en primer lloc per a designar els reis dels búlgars. El primer monarca d'aquest país en adoptar el títol de tsar hauria estat Simeó I, el Gran després de les seves victòries sobre l'Imperi bizantí a principis del segle X. Els seus successors s'intitularen de la mateixa manera fins a l'ocupació de l'imperi búlgar per part de l'imperi otomà, el 1396. Després que Bulgària s'alliberés dels otomans el 1878, els nous monarques recuperaren el títol de tsar que usaren de 1908 a 1946.

Posteriorment, al segle XIV, els sobirans de Sèrbia, adoptaren també el tractament de tsar.

Ara bé, el títol de tsar ha estat popularitzat sobretot d'ençà que fou utilitzat per a designar els emperadors de Rússia. El primer príncep rus en adoptar la distinció de tsar fou Ivan IV, el Terrible l'any 1547. No obstant això, cal dir que Pere I, l'abandonà el 1721 per recuperar el vell títol d'emperador, raó per la qual, en sentit estricte, aquest seria l'últim dels tsars. Tanmateix, hom fa extensiva la consideració de tsar a la resta de sobirans russos fins arribar a Nicolau II que fou destronat i assassinat durant la Revolució russa de 1917.