Sèrbia

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: cap

Idiomes oficials Serbi¹

Capital Belgrad
44° 48' N, 20° 28' E

Ciutat més gran Belgrad

Govern

President
Primer ministre

República
Boris Tadić
Vojislav Koštunica

Superfície
- Total
- Aigua (%) 88.361 km² (111è)
Negligible

Població
- Estimació 2005
- Cens 2002
- Densitat 9.400.000 (83è)
9.396.411
106,34 hab/km² (70è)

Moneda Dinar serbi (RSD)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)

Independència
•de l'Imperi Otomà
•dissolució de
Sèrbia i Montenegro 13 de juliol de 1878

5 de juny de 2006

Himne nacional Bože Pravde (El Déu de la justícia)

Domini internet .rs

Codi telefònic +381

Gentilici Serbi, sèrbia

¹ Serbian segons la constitució de Sèrbia; a Voivodina són oficials les següents llengües: rutè, hongarès, eslovac i croat.

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és una país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Hongria, a l'est amb Romania i Bulgària, al sud amb la República de Macedònia i Albània, i a l'oest amb Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Durant gairebé un segle, Sèrbia va formar part de diferents confederacions d'eslaus del sud, incloent el Regne dels serbis, croats i eslovens del 1918 al 1941 (reanomenat Regne de Iugoslàvia el 1929), la República Federal de Iugoslàvia del 1992 al 2003 i la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro del 2003 al 2006. Després que Montenegro votés per sortir de la Unió Estatal, la República de Sèrbia (en serbi: Република Србија, Republika Srbija) va proclamar, el 5 de juny del 2006, la seva independència com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.

El 17 de febrer de 2008, Kosovo declarà la seva independència de manera unilateral, sense que el govern serbi reconegui el nou estat.

No s'ha de confondre la República de Sèrbia amb la República Sèrbia, que és una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina

[edita] Història

El Regne de Sèrbia va ser establit en el segle XI, i en el segle XIII va convertir a l'Imperi Serbi. Després de 1918, Sèrbia com a fundadora, era part de Iugoslàvia en les seues diverses formes. A partir de 1992, després de la independència de Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i la República de Macedònia, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i fins a febrer de 2003, Sèrbia i Montenegro van integrar la República Federal de Iugoslàvia.

Sèrbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos.

Els serbis van entrar en el seu actual territori a principis del segle VII d.C., instal·lant-se en sis formacions tribals distintes Rascia/Raška, Bòsnia, Neretva/Pagania, Zachumlie/Zahumlje, Trebounia/Travunija i Zeta.

El primer estat serbi va sorgir davall Caslav Klonimirovic a mitjan segle X en Rascia. La primera meitat del segle XI va veure alçar-se a la família Vojislavljevic en Zeta.

Finalment, a mitjan segle XII va veure una vegada més l'ascensió de Rascia amb la dinastia Nemanjic. Els Nemanjic van conduir Sèrbia a una edat d'or que va produir un estat poderós amb apogeu durant el govern del Tsar Stefan Dusan a mitjan segle XIV, abans van sucumbir al Imperi Otomà (amb Zeta, l'últim baluard, que finalment va caure en 1499).

Sèrbia va guanyar la seua autonomia al Imperi Otomà en dos alçaments en 1804 i 1815, encara que les tropes turques seguiren en la guarnició militar de la capital, Belgrad fins a 1867. Sèrbia era un principat entre 1817 i 1882, i un regne entre 1882 i 1918, temps durant el qual la política interna va girar, en gran part, al voltant de la rivalitat dinàstica de les famílies Obrenovic i Karadordevic.

L'assassinat al capital bosniana, Sarajevo (el 28 de juny de 1914), de l'Arxiduc Franz Ferdinand, hereu del tron dels Habsburg, per Gavrilo Princip, un jove serbi-bosnià, va motivar un ultimàtum de Viena demandant Sèrbia li permetera una investigació austrohongaresa del complot sobre el sòl serbi. A pesar de l'acceptació de Sèrbia (el 25 de juliol) de quasi totes les demandes, l'Imperi austrohongarès li va declarar la guerra el 28 de juliol. La mobilització de Rússia en suport de Sèrbia, per la seua banda, va provocar un ultimàtum alemany demandant la retirada de les seues forces, i la declaració de guerra entre les grans potències durant la primera setmana de agost.

Després de la Primera Guerra Mundial, Sèrbia va unir el Regne dels serbis, croats i eslovens, i va canviar el nom a Regne de Iugoslàvia en 1929. Després de la Segona Guerra Mundial, Sèrbia era part de la República Socialista Federal de Iugoslàvia. Des de 1992 Sèrbia formava part de la República Federal de Iugoslàvia junt amb Montenegro i del 2003 al 2006, membre d'una unió amb Montenegro. El 3 de juny del 2006, el parlament de Montenegro va declarar la independència després d'un referèndum celebrat el 21 de maig del mateix any. El 5 de juny l'Assemblea Nacional de Sèrbia, va declarar a la república com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.

[edita] Política

El president de Sèrbia és Borís Tadic, triat amb el 53% dels vots en la segona ronda de l'elecció presidencial sèrbia de 2004.

L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milošević com el president iugoslau en octubre de 2000.

El 17 d'agost l'Assemblea Nacional de Sèrbia va adoptar Bože Pravde (Déu de justícia) com himne. També, l'escut reial d'Obrenovic és el nou escut d'armes, que substitueix a l'Escut d'Armes de Sèrbia adoptat després de la Segona Guerra Mundial. Va ser inicialment usat en el segle XIX.

El 4 de febrer de 2003 el parlament de la República Federal de Iugoslàvia va estar d'acord amb una forma més feble de cooperació entre Sèrbia i Montenegro dins d'una república anomenada Sèrbia i Montenegro.

Després de la caiguda de Slobodan Milošević, el 5 d'octubre de 2000, el país va ser governat per l'Oposició Democràtica de Sèrbia. Quan Milošević va ser detingut, el Partit Demòcrata de Sèrbia (DSS) va abandonar el govern de coalició. No obstant, en 2004 el DSS va acumular prou suport per a formar el nou Govern de Sèrbia, junt amb el G17 Plus, el SPO-NS, i el suport del Partit Socialista de Sèrbia. El Primer Ministre de Sèrbia és Vojislav Kostunica, líder del Partit Demòcrata de Sèrbia.

L'actual President de Sèrbia és Borís Tadic, líder del Partit Demòcrata (DS). Ell va ser triat amb el 53% dels vots en la segona ronda d'eleccions presidencials sèrbies de 2004, el 27 de juny de 2004, després de diverses eleccions fracassades des de 2002.

L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com a president iugoslau en octubre de 2000.

Les lleis sobre la unió estatal són aprovades pel Parlament de Sèrbia i Montenegro, mentre que tots els comptes i les lleis sobre Sèrbia són aprovades en l'Assemblea Nacional de Sèrbia.

[edita] Subdivisió administrativa

Mapa de Sèrbia

Sèrbia està formada per 180 municipis, més la regió autònoma de Voivodina, amb 54 municipis. Fins el 17 de febrer de 2008, Kosovo i Metoija, amb trenta municipis, fou també una regió autònoma de Sèrbia, encara que administrada per les Nacions Unides. Posteriorment accedí a la independència.

La part de Sèrbia que no és ni Kosovo ni Voivodina és anomenada Sèrbia Central. La Sèrbia Central no és una divisió administrativa i, per tant, no té cap govern regional.

[edita] Geografia

Sèrbia aquesta ubicada en els Balcans, una regió històrica i geogràfica de Europa del sud-est. Comparteix fronteres amb Kosovo, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, i Romania. No té sortida al mar, no obstant, el riu Danubi proporciona navegació a l'interior de Europa i al Mar Negre.

El terreny de Sèrbia s'estén per riques i fèrtils planes de la regió nord de Voivodina, zones de pedra calcària i conques en l'est, i en el sud-est antigues muntanyes i tossals. El riu Danubi domina el nord. Un afluent, el riu de Moraviana flueix per les regions més muntanyoses del sud.

El clima serbi varia entre un clima continental boreal amb hiverns freds i estius calents i humits, amb precipitacions ben distribuïdes, i un clima més Adriàtic en el sud, amb estius calents i secs, i tardors i hiverns relativament freds amb fortes nevades a l'interior.

[edita] Demografia

Sèrbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croat, eslovacs, búlgars i romanesos.

[edita] Transport

Sèrbia, i en particular la vall de Moraviana és sovint descrit com "l'encreuament entre l'Est i l'Oest", que és un de motius primaris de la seua història turbulenta. La vall és, amb molt, el camí més fàcil de pas per terra entre Europa continental i Grècia i Àsia Menor perquè no és una regió muntanyosa.

Les rutes europees E65, E70, E75 i E80, així com E662, E761, E762, E763, E771 i E851 passen pel país. La E70 occidental de Belgrad i la major part de la E75 són modernes carreteres o almenys semicarreteres.

El riu Danubi, la connexió d'Europa central amb el Mar Negre, flueix a través de Sèrbia.

Hi ha tres aeroports internacionals a Sèrbia, a Belgrad, Prishtina i l'acabat de rehabilitar en Niš.

El transportador aeri nacional és Jat Airways i el sistema de ferrocarril és operat per Beovoz a Belgrad i ZTP a nivell nacional.