Eslovènia

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional:

Idiomes oficials

Eslovè

Capital Ljubljana
46° 03' N, 14° 30' E

Ciutat més gran Ljubljana

Govern

President
Primer Ministre

Democràcia parlamentària
Danilo Türk
Janez Jansa

Superfície
- Total
- Aigua (%) 20.273 km² (150è)

Població
- Estimació 2003
- Cens
- Densitat 2.011.614 (142è)

99 hab/km² (77è)

Moneda Euro¹ (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)

Independència de Iugoslàvia el 25 de juny de 1991

Himne nacional Zdravljica

Domini internet .si

Codi telefònic +

Gentilici Eslovè, eslovena

¹ Fins l'1 de gener de 2007 el Tolar

La República d'Eslovènia (Slovenija, en eslovè) és un país costaner subalpí situat al sud de l'Europa central. Limita amb Itàlia a l'oest, amb el mar Adriàtic al sud-oest, amb Croàcia al sud i a l'est, amb Hongria al nord-est i amb Àustria al nord.

[edita] Geografia

Eslovènia és el punt de trobada de quatre regions geogràfiques europees importants: els Alps, els Alps Dinàrics (aquí anomenats Alps Julians), la plana de Pannònia i la regió del Karst, juntament amb la Mediterrània. La muntanya més alta és el Triglav (2.864 m), símbol del país (és la muntanya representada a l'escut de la nació). El país es divideix en sis regions naturals:

L’avantpaís, format per les planures de Pohorje, la regió de Celje i la vall superior del Sava.
La Podravina Superior.
Els Alps Eslovens o de Carniola, que contenen els karawanke, on destaca la màxima alçària del Triglav (2.863 m), avui parc nacional i símbol eslovè per excel·lència, les de Grintavec (2.558 m) i Ljubelj (1.368 m).
El Primorje o litoral.
Els poljes de Kras de Notrajsko (amb el Sneznik, 1.796 m.) i el Dolejsko (amb el Gorjanci, 1.181 m.), de caire prealpí i amb moltes grutes i coves com els de Postojna.
Els Alps Julians, amb els Krn (2.245 m) i el Predel (1.156 m).

La meitat d'Eslovènia és coberta de bosc: és el tercer país més boscós d'Europa, darrere de Finlàndia i Suècia. Els rius principals són el Drava i el Sava, afluents del Danubi.

Regions naturals (respecte al paisatge) d'Eslovènia

[edita] Població

La capital, Ljubljana, amb uns 265.000 habitants, i Maribor (114.000) són les dues ciutats eslovenes que passen dels cent mil habitants. La següent en importància, Celje, no arriba als cinquanta mil. Koper, que supera els 40.000 habitants, és el principal port d'Eslovènia (que té només 45 km de costa).

Situació de les principals ciutats i fronteres amb els països veïns

[edita] Economia

Abans de la separació de Iugoslàvia, Eslovènia suposava el 23 % del PIB iugoslau malgrat només tenir el 8 % de la població. Les exportacions eren un 15 % a l'exterior i un 30 % a la resta de Iugoslàvia. Segons dades del PIB del 1971, el 42 % d'aquest el devia a la indústria, el 19,5 % al comerç, l'11,5 % a l'agricultura i el 8,4 % a la construcció.

La producció agrària en cereals i vinya suposava un terç de la de l'antiga Iugoslàvia. També hi ha jaciments de mercuri a Idrija i de bauxita a Moste, així com de plom a Mezica.

Els principals centres industrials són a Ljubljana (tèxtils, química, aeronàutica i mecànica), Maribor (química i mecànica), Celje (metal·lúrgica i tèxtil), Kranj (vidre, mobles, teixits i estris de la llar) i Koper (cotxes i turisme). La principal indústria automobilística iugoslava, Revoz, tenia la seu a Novo Mesto.

Els principals complexos industrials són els del zinc a Mezica i d'alumini a Kidričevo. L’electricitat es deu a les centrals tèrmiques de Velenje, Trbovlje i Gostanj, així com la nuclear de Krsko, que produeix 615 MW d'energia i és compartida amb la veïna Croàcia. També visiten cada any 136.700 turistes, principalment a les estacions termals de Bled, Bohind i Kranjska Gora, així com a les platges de Portoroz, Piran i Izola.

El seu PIB l'any 1993 era de 6.132 $ per habitant, i s’havien creat 40.000 empreses privades. Tanmateix, la taxa d'atur havia augmentat el 1995 al 13 % (quan el 1990 només era del 6 %), la inflació era del 10 %, amb un 2 % de creixement econòmic i només la meitat de la indústria estatal privatitzada, però només un terç d'elles sobrevivia amb les exportacions.

[edita] Divisió administrativa

Les vuit regions d'Eslovènia

Segons l'Enciklopedija Slovenije (Enciclopèdia d'Eslovènia), les regions tradicionals eslovenes, basades en la divisió feta pels Habsburg (Carniola, Caríntia, Estíria i el Litoral), són:

Nom català	Nom eslovè	Abreviat al mapa com a
Alta Carniola	Gorenjska	U.C.
Baixa Carniola	Dolenjska	L.C.
Caríntia	Koroška	C
Carniola Interior	Notranjska	I.C.
Estíria	Štajerska	S
Goriška	Goriška	G
Ístria Eslovena	Slovenska Istra	L
Prekmurje	Prekmurje	T

La Goriška i l'Ístria Eslovena són conegudes com la regió del Litoral (Primorska). La Carniola Blanca (Bela krajina), que forma part de la Baixa Carniola, sovint és considerada una regió separada, així com també el Zasavje i el Posavje, el primer territori dels quals forma part de la Baixa i l'Alta Carniola i d'Estíria, mentre que l'altre és part de la Baixa Carniola i d'Estíria.

Eslovènia \| Divisió administrativa
Ciutats: Celje \| Koper \| Kranj \| Ljubljana \| Maribor \| Murska Sobota
Nova Gorica \| Novo Mesto \| Ptuj \| Slovenj Gradec \| Velenje

Municipis

Ajdovščina ·

Beltinci · Benedikt · Bistrica ob Sotli · Bled · Bloke · Bohinj · Borovnica · Bovec · Braslovče · Brda · Brezovica · Brežice · Cankova · Cerklje na Gorenjskem · Cerknica · Cerkno · Cerkvenjak · Črenšovci · Črna na Koroškem · Črnomelj · Destrnik · Divača · Dobje · Dobrepolje · Dobrna · Dobrova-Polhov Gradec · Dobrovnik · Dol pri Ljubljani · Dolenjske Toplice · Domžale · Dornava · Dravograd · Duplek · Gorenja vas-Poljane · Gorišnica · Gornja Radgona · Gornji Grad · Gornji Petrovci · Grad · Grosuplje · Hajdina · Hoče-Slivnica · Hodoš · Horjul · Hrastnik · Hrpelje-Kozina · Idrija · Ig · Ilirska Bistrica · Ivančna Gorica · Izola · Jesenice · Jezersko · Juršinci · Kamnik · Kanal ob Soči · Kidričevo · Kobarid · Kobilje · Kočevje · Komen · Komenda · Kostel · Kozje · Kranjska Gora · Križevci· · Krško · Kungota · Kuzma · Laško · Lenart · Lendava · Litija · Ljubno · Ljutomer · Logatec · Loška dolina · Loški Potok · Lovrenc na Pohorju · Luče · Lukovica · Majšperk · Markovci · Medvode · Mengeš · Metlika · Mežica · Miklavž na Dravskem polju · Miren-Kostanjevica · Mirna Peč · Mislinja · Moravče · Moravske Toplice · Mozirje · Muta · Naklo · Nazarje · Odranci · Oplotnica · Ormož · Osilnica · Pesnica · Piran · Pivka · Podčetrtek · Podlehnik · Podvelka · Polzela · Postojna · Prebold · Preddvor · Prevalje · Puconci · Rače-Fram · Radeče · Radenci · Radlje ob Dravi · Radovljica · Ravne na Koroškem · Razkrižje · Ribnica · Ribnica na Pohorju · Rogaška Slatina · Rogašovci · Rogatec · Ruše · Selnica ob Dravi · Semič · Sevnica · Sežana · Slovenska Bistrica · Slovenske Konjice · Sodražica · Solčava · Starše · Sveta Ana · Sveti Andraž v Slovenskih goricah · Sveti Jurij · Šalovci · Šempeter-Vrtojba · Šenčur · Šentilj · Šentjernej · Šentjur · Škocjan · Škofja Loka · Škofljica · Šmarje pri Jelšah · Šmartno pri Litiji · Šmartno ob Paki · Šoštanj · Štore · Tabor · Tišina · Tolmin · Trbovlje · Trebnje · Trnovska vas · Trzin · Tržič · Turnišče · Velika Polana · Velike Lašče · Veržej · Videm · Vipava · Vitanje · Vodice · Vojnik · Vransko · Vrhnika · Vuzenica · Zagorje ob Savi · Zavrč · Zreče · Žalec · Železniki · Žetale · Žiri ·

Žirovnica · Žužemberk

[edita] Història

Eslovènia va ser part de Iugoslàvia des de 1945, i va obtenir-ne la independència el 1991. Va esdevenir membre de la Unió Europea el primer de maig del 2004. És membre, també, del Consell Europeu i de l'OTAN, i té condició d'observador a la Francofonia.

[edita] Cultura

Ivana Kobilca és una cèlebre pintora eslovena.

[edita] Galeria d'Imatges

Panoràmica de la turística ciutat adriàtica de Piran

Universitat de Ljubljana

El mont Triglav

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia