República de Macedònia
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Macedònic1 | ||||
| Capital | Skopje |
||||
| Ciutat més gran | Skopje | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
República parlamentària Branko Crvenkovski Vlado Buckovski |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
25.713 km² (145è) 1,9% |
||||
| Població - Estimació 2003 - Cens — - Densitat |
2.022.547 (140è) — 80 hab/km² (88è) |
||||
| Moneda | Euro (MKD) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2) |
||||
| Independència Declarada Reconeguda |
de Iugoslàvia 8 de setembre de 1991 17 de setembre de 1991 |
||||
| Himne nacional | Denes nad Makedonija | ||||
| Domini internet | .mk | ||||
| Codi telefònic | +389 |
||||
| Gentilici | Macedoni, macedònia | ||||
| 1 Tota llengua parlada pel 20% de la població d'un municipi hi és oficial. Això fa que ho siguin l'albanès, el turc, el serbocroat i el romaní. | |||||
La República de Macedònia (internacional Exrepública Iugoslava de Macedònia, "ERIM")és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, i Albània.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'actual República de Macedònia, de cultura eslava, conserva molt poc de l'antiga Macedònia dels temps d'Alexandre el Gran, ja que en aquell període el territori que avui ocupa la República de macedònia formava part de la Peònia.
El 17 de setembre de 1991 la República de Macedònia va declarar la seva independència de Iugoslàvia. Bulgària va ser el primer país a reconèixer a la República de Macedònia sota el seu nom constitucional[1]. No obstant això, el reconeixement internacional del nou país va ser retardat per l'objecció de Grècia de l'ús del que considerava un nom helènic i del símbol de la bandera, així com una cita controversial de la constitució de la república. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va reconèixer a l'estat amb el nom d'"Exrepública Iugoslava de Macedònia" (ERIM) el 1993.
Grècia va imposar un bloqueig comercial el febrer de 1994. Les sancions van ser aixecades el setembre de 1995, després que la República de Macedònia canviés la seva bandera i la constitució. Les dues nacions van acordar normalitzar les seves relacions, però el nom de l'estat segueix sent font de controvèrsia local i internacional.
Després que l'estat fos admès a l'ONU amb el nom d'ERIM, altres organitzacions internacionals van adoptar la mateixa convenció. La majoria dels diplomàtics són acreditats en la república usant la designació ERIM. Així i tot, almenys 40 països han reconegut el país pel seu nom constitucional, República de Macedònia.
Durant la guerra de Kosovo de 1999, l'ERIM va cooperar amb l'OTAN. Uns 360,000 refugiats albanesos de Kosovo van entrar a l'ERIM durant la guerra, amenaçant amb trencar el balanç entre els grups ètnics macedonis i albanesos al país. Molts van tornar a Kosovo, però les tensions ètniques van créixer.
[edita] Política
[edita] Relacions amb la Unió Europea
L'Agència Europea de Reconstrucció (AER) va ser creada el 1999 amb la finalitat d'establir un marc jurídic unificat per a l'ajuda a l'Exrepública Iugoslava de Macedònia (ERIM), -nom amb que la UE reconeix a aquest estat- i els altres estats dels Balcans.
L'AER és un organisme independent de la Unió Europea (UE), que rendeix comptes de la seva gestió al Consell Europeu i al Parlament Europeu i és responsable de la gestió dels principals programes d'assistència de la UE a l'ERIM.
Els programes finançats per la UE tenen com a objectius:
- Contribuir un bon govern, la construcció de les institucions i l'estat de dret.
- Seguir recolzant el desenvolupament d'una economia de mercat i continuar invertint en la infraestructura física imprescindible i en mesures mediambientals.
- Recolzar el desenvolupament social i l'enfortiment de la societat civil.
A més a més la UE col·labora en matèria pressupostària, d'aduanes i de planificació fiscal, el suport a programes d'intercanvi educatiu, així com les contribucions bilaterals efectuades pels estats membres de la UE.
[edita] Polèmica amb Grècia
La República de Macedònia va néixer de la partició de l'antiga Iugoslàvia, estat del qual n'era una de les entitats federals constituents. Arran de la independència, el 1992 varen triar una bandera amb l'estel de Vergina, símbol associat a l'antiga monarquia macedònica. Geogràficament, la república té devers un 38% de la superfície i un 44% de la població de la zona coneguda amb el nom històric de Macedònia, i la resta està dividida entre els seus veïns grecs (aproximadent la meitat del total) i búlgars (una desena part). Aquesta situació produí violentes protestes per part de Grècia, que considera que la Macedònia antiga participa de la seva pròpia història nacional, i a més a més si es té en compte que la llengua d'Alexandre el Gran era el grec de grec koinè. Basant-se en això s'oposà que la nova república exerceixi el dret d'utilitzar les seves referències a l'antiguitat i va aconseguir que modifiqués la seva bandera el 1995. A causa de les pressions gregues sobre els fòrums mundials, internacionalment aquest estat és reconegut com a Exrepública Iugoslava de Macedònia, més sovint amb les sigles angleses FYROM (de Former Yugoslav Republic of Macedonia) [2].
[edita] Economia
- Veure article detallat : Economia de la República de Macedònia.
- ↑ L. Ivanov et al. Bulgarian Policies on the Republic of Macedonia. Sofia: Manfred Wörner Foundation, 2008. 80 pp. (Trilingual publication in Bulgarian, Macedonian and English) ISBN 978-954-92032-2-6
- ↑ http://www.un.org/documents/ga/res/47/a47r225.htm UN Document])
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Croàcia |  Turquia |
||
 República de Macedònia (FYROM) |
||
 Albània |  Bòsnia i Hercegovina |  Kosovo |  Montenegro | .svg/20px-Flag_of_Serbia_(bordered).svg.png){kind=small} Sèrbia |
||
|
|
 |
|---|---|
Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 | .svg/20px-Flag_of_Belgium_(civil).svg.png){kind=small} Bèlgica |  Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | .svg/20px-Flag_of_Bulgaria_(bordered).svg.png){kind=small} Bulgària |  Ciutat del Vaticà | Croàcia |  Dinamarca | .svg/20px-Flag_of_Slovakia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovàquia | .svg/20px-Flag_of_Slovenia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovènia |  Espanya | .svg/20px-Flag_of_Estonia_(bordered).svg.png){kind=small} Estònia | .svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small} Finlàndia |  França | .svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small} Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 | Kosovo |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg | .svg/20px-Flag_of_Malta_(bordered).svg.png){kind=small} Malta |  Moldàvia | .svg/20px-Flag_of_Monaco_(bordered).svg.png){kind=small} Mònaco | Montenegro |  Noruega |  Països Baixos | .svg/20px-Flag_of_Poland_(bordered).svg.png){kind=small} Polònia |  Portugal | .svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png){kind=small} Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | .svg/20px-Flag_of_the_Czech_Republic_(bordered).svg.png){kind=small} República Txeca |  Romania | .svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small} Rússia1 |  San Marino | Sèrbia |  Suècia |  Suïssa | Turquia1 |  Ucraïna | .svg/20px-Flag_of_Cyprus_(bordered).svg.png){kind=small} Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
