Grècia

De Viquipèdia

Aquest article és sobre l'estat modern de Grècia; per a la Grècia Clàssica, vegeu Antiga Grècia.


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Ελευθερία ή θάνατος
Eleftheria i thanatos
"Llibertat o mort"

Idiomes oficials

Grec

Capital Atenes
37° 59′ N, 23° 44′ ECoordenades: 37° 59′ N, 23° 44′ E

Ciutat més gran Atenes

Govern

President
Primer Ministre

República parlamentària
Kàrolos Papoúlias
Kostas Karamanlís

Superfície
- Total
- Aigua (%) 131.940 km² (94è)
0,86%

Població
- Estimació 2004
- Cens —
- Densitat 10.939.605 (70è)
—
82,9 hab/km² (87è)

Moneda Euro¹ (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+2)
(UTC+3)

Independència
Declarada
Reconeguda de l'Imperi Otomà
el 25 de març de 1821
el 3 de febrer de 1830

Himne nacional Imnos pros tin Eleftherian

Domini internet .gr

Codi telefònic +30

Gentilici grec, grega

¹ Fins el 2002 havia estat la dracma.

Temes indoeuropeus
Llengües indoeuropees
Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec Indoiranià (Indoari, Indoirànic) Itàlic extingides: Llengües anatòliques Paleobalcànic (Dàcic, Frigi, Traci) • Tokhari
Pobles indoeuropeus
Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) Celtes (Galàcia, Gals) • Germànics Ilírics • Indo-iranics (Tribus iraniques) Itàlics • Sàrmates • Tracis • Tocaris
Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu • Societat • Religió
Urheimat
Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT)
Estudis indoeuropeus

Grècia és una república del sud-est d'Europa, a l'extrem meridional de la península Balcànica. Limita al nord amb Albània, la República de Macedònia (coneguda per Grècia i en els fòrums internacionals com a Antiga República Iugoslava de Macedònia) i Bulgària, a l'est amb Turquia (amb qui manté unes tenses relacions geopolítiques) i amb la mar Egea, al sud-est i al sud amb la mar Mediterrània i a l'oest amb la mar Jònica. Considerada per molts el bressol de la civilització occidental, Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents.

La capital és Atenes, amb 700.000 habitants (i més de tres milions a l'aglomeració urbana, que inclou el port del Pireu), i les ciutats principals són Tessalònica (350.000 hab.), Patres (160.000 hab.), Iràklion (135.000 hab.) i Làrissa (130.000 hab).

[edita] Història

L'Antiga Grècia va néixer a les costes del mar Egeu, on es van desenvolupar les civilitzacions minoica (a Creta) i micènica, les primeres civilitzacions europees. Després d'aquestes, al voltant de l'any 800 aC, es va iniciar una nova era de civilització hel·lènica, la Grècia de les ciutats estat que van establir colònies arreu de la Mediterrània, van resistir les invasions perses i la cultura de la qual fou la base de la civilització hel·lenística que va seguir l'imperi del macedònic Alexandre el Gran.

Militarment, Grècia va entrar en decadència fins que fou conquerida pels romans a partir del 168 aC, tot i que la cultura grega va influir molt en la vida de Roma. Grècia va esdevenir una província de l'Imperi Romà fins a la seva partició en dos; la part oriental (l'Imperi Bizantí, amb seu a Constantinoble) va continuar sent de natura grega i se'n considerava l'hereva directa. Des del segle IV fins al segle XV l'Imperi Romà d'Orient va sobreviure onze segles als atacs d'occident i d'orient fins a la caiguda de Constantinoble (29 de maig de 1453) sota l'Imperi Otomà.

Els turcs van governar la major part de Grècia fins al primer quart del segle XIX. Algunes regions de Grècia mai van caure sota control otomà, com per exemple l'illa de Corfú o la tradicionalment rebel regió de Mani (a l'extrem sud del país), mentre que d'altres van tenir una mínima influència, com les illes del Mar Jònic (Cefalònia, per exemple, només va formar part de l'Imperi Otomà durant 11 anys). El 1821 els grecs es van rebel·lar i van declarar la independència, que no van aconseguir fins al 1829. Des de llavors les tensions i els conflictes territorials entre Grècia i Turquia han estat constants, i especialment greus en el cas de l'illa de Xipre, al darrer quart del segle XX. Després d'una efímera república, les potències occidentals que havien ajudat Grècia en la guerra d'alliberament van obligar a instaurar-hi la monarquia.

El 1912 Grècia lluita a la Primera Guerra Balcànica juntament amb altres països balcànics (Sèrbia, Montenegro i Bulgària) contra Turquia, que acaba essent derrotada i perdent la major part dels seus territoris a Europa. Un any més tard, degut a les desavinences sobre com repartir els territoris guanyats, Bulgària ataca Grècia, Sèrbia i Montenegro i comença la Segona Guerra Balcànica. Bulgària perd el conflicte i Grècia i Sèrbia es divideixen la regió de Macedònia, que era habitada tant per eslaus com per grecs i altres grups ètnics minoritaris.

Després de la Primera Guerra Mundial, el tractat de Sèvres atorga a l'Estat Grec la ciutat d'Esmirna (de població eminentment grega i que havia experimentat un auge econòmic important) i la regió circumdant, així com els territoris de Tràcia fins al límit amb la província turca de Constantinoble. El 1922, l'exèrcit grec, enlluernat pel vell somni d'una "Gran Grècia" (la anomenada "Megali Idea" - Gran Idea) i empesa per les potències occidentals (Anglaterra i França amb l'ajut d'Itàlia) envaeix Turquia. Després de dos anys de campanyes i quan els grecs es trobaven a les portes d'Ankara, els potencies occidentals van abandonar la guerra i van deixar desguarnida la rereguarda, que dóna lloc a la presa i destrucció d'Esmirna. La derrota dels grecs els obliga a signar l'intercanvi d'un milió i mig d'habitants d'ètnia grega d'Àsia Menor per 300.000 habitants turcs que fins llavors vivien a la regió més septentrional de Grècia. Desprès de la catàstrofe d'Àsia Menor es succeeixen nombrosos règims, molt inestables i esquitxats contínuament de cops d'estat. El govern que més estabilitat aporta és el d'Eleftherios Venizelos.

El 1936, el general Ioannis Metaxas estableix un règim de caràcter feixista. El període del Feixisme grec dura fins el 1941, any en què Metaxas mor i en què comença l'ocupació alemanya. Grècia pertanyeria al Tercer Reich fins el 1944, any en què els alemanys són expulsats per la Resistència grega i pel debilitament del Reich. Aquell mateix any comença una sagnant Guerra Civil, que duraria fins 1949.

A partir de la fi de la Guerra, Grècia entra a formar part del Bloc Occidental sota influència dels Estats Units, i ja el 1952 s'integra en l'OTAN. Hi segueix un període de prosperitat alimentada per l'èxit de la indústria naviliera i el turisme. El 1967 un grup de Coronels d'extrema dreta de l'exèrcit grec instaura per la força un règim autoritari anomenat "Junta dels Coronels" amb el suport dels Estats Units.

El 1973 se cel·lebra un referèndum en què els grecs aboleixen la monarquia. L'any següent, la nova república es dotava d'una constitució democràtica, encara en vigor. Grècia va entrar a la Comunitat Econòmica Europea el 1981 i va adoptar l'euro com a moneda el 2001.

[edita] Subdivisió administrativa

Grècia està formada per 13 regions administratives o περιφέρειες (perifèries), subdividides alhora en νομοί (nomoí), que es podria traduir per departaments, districtes o prefectures. A més a més hi ha una regió autònoma anomenada Mont Atos (Άγιο Όρος, Àgio Oros o "Muntanya Sagrada"), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n'és Kariès (Καριές).

Llista de regions gregues amb la capital corresponent:

Àtica (Αττική) — Atenes (Αθήνα)
Grècia Central (Στερεα Ελλαδα) — Lamia (Λαμία)
Macedònia Central (Κεντρική Μακεδονία) — Tessalònica (Θεσσαλονικη)
Creta (Κρήτη) — Iràklio (Ηράκλειο)
Macedònia Oriental i Tràcia (Ανατολική Μακεδονία και Θράκη) — Komotiní (Κομοτηνή)
Epir (Ήπειρος) — Ioànnina (Ιωάννινα)
Illes Jòniques (Ιόνια νησιά) — Corfú (Κέρκυρα)
Egeu Septentrional (Βόρειο Αιγαίο) — Mitilene (Μυτιλήνη)
Peloponès (Πελοπόννησος) — Trípoli (Τρίπολη)
Egeu Meridional (Νότιο Αιγαίο) — Ermoúpoli (Ερμούπολη)
Tessàlia (Θεσσαλία) — Làrissa (Λάρισα)
Grècia Occidental (Δυτική Ελλαδα) — Patres (Πάτρα)
Macedònia Occidental (Δυτική Μακεδονία) — Kozani (Κοζάνη)

[edita] Geografia

El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels Balcans; la península del Peloponès, separada del continent pel canal de l'istme de Corint; i un bon nombre d'illes, que inclouen, entre d'altres, Creta, Rodes, Eubea, Lesbos, Quios, Tassos, Samotràcia, Lemnos i els arxipèlags del Dodecanès, les Cíclades i les Espòrades, totes les quals a la mar Egea, i Corfú, Lèucada, Cefalònia i Zacint a la mar Jònica. Grècia té més de 14.880 km de costa i només 1.160 km de fronteres terrestres, amb una extensió total de 131.940 km2 i una població de 10.665.989 habitants (2004).

Un 80% de Grècia és muntanyós. La major part del país és sec i rocós, per la qual cosa només un 28% del terreny és cultivable. A la Grècia occidental hi ha llacs i aiguamolls. El Pindos, la serralada central, té una altitud mitjana de 2.650 m. El mont Olimp és el punt més elevat de Grècia, a 2.911 m sobre el nivell del mar.

El clima de Grècia és mediterrani i presenta hiverns suaus i humits i estius càlids i eixuts. Les temperatures rarament hi són extremes, tot i que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i ocasionalment fins i tot a Atenes.

Aproximadament en línea recta la distància que hi ha de Barcelona a la capital de Grècia, Atenes és de 1.869,77 kilòmetres

[edita] Economia

És una economia de mercat, on el sector terciari té el pes dominant, sobretot pel que fa al turisme. Rep ajudes dels fons de cohesió europeus. L'estat controla encara moltes empreses. La taxa d'atur és força elevada.

Juga un paper d'intermediari entre diversos mercats per la seva ubicació.

[edita] Demografia

Grècia té més d'11 milions d'habitants, dels quals la meitat viu en ciutats. L'especial orografia del país explica la seva distribució. Més d'un milió d'estrangers viuen al país, la major part immigrants d'Albània (les relacions amb aquesta comunitat no estan exemptes de tensions). La religió nacional és el cristianisme ortodox (l'església juga un paper força important en la identitat col·lectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monàstica (el mont Athos) que té una relativa independència.

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Grècia

Antiga Grècia

[edita] Enllaços externs

Web informativa (grec)(anglès)(portuguès)(castellà)(francès)(alemany)
Lloc web del Parlament grec (grec)(anglès)
Grècia al web de la Universitat de Barcelona (català)/(castellà)
Grecia Turismo (castellà)(anglès)(portuguès)(grec)

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia