Noruega

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Alt for Norge (Tot per Noruega) (Lema reial del Rei Harald)
1814 Eidsvoll jurament: Enig og tro til Dovre faller (Units i lleials fins que les muntanyes de Dovre s'ensorrin)

Idiomes oficials Noruec (Bokmål i Nynorsk), a més llenguatges Sami en sis regions

Capital

Oslo

Ciutat més gran Oslo

Govern

Rei
Primer ministre

Monarquia consitucional
Harald V
Jens Stoltenberg

Superfície
- Total
- Aigua (%) 385.199¹ km² (61è)
6,00%

Població
- Estimació 2004
- Cens 2001
- Densitat 4.574.560 (115è)
4.520.947
14 hab/km² (201è)

Moneda Corona noruega (NOK)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Constitució
Independència
- Declareda
- Reconeguda 17 de maig 1814
(de Suècia)
7 de juny 1905
26 d'octubre 1905

Himne nacional Ja, vi elsker dette landet

Domini internet .no, .sj², .bv³

Codi telefònic +47

Gentilici Noruec, noruega

¹ Inclou Svalbard i Jan Mayen
² Domini per Svalbard i Jan Mayen (no usat)
³ Domini per Illa Bouvet (no usat)

Noruega és un dels països nòrdics, situat a la península d'Escandinàvia. Té una forma molt allargada amb una extensa costa a l'oceà Atlàntic (que pren el nom de mar de Noruega al nord i mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fiords. Limita a l'est amb Suècia i al nord-est amb Rússia i Finlàndia. L'Skagerrak la separa de Dinamarca al sud.

Les illes pròximes de Svalbard i Jan Mayen, pertanyen al Regne de Noruega, mentre que l'Illa de Bouvet al sud de l'oceà atlàntic i la de Pere I al sud de l'Oceà Pacífic són àrees dependents de Noruega, però no són considerades part del regne de Noruega. A més Noruega, considera com a pròpia la Terra de la Reina Maud a l'Antàrtida.

[edita] Història

Els romans la confonien amb una illa Nerigos. En temps dels víkings, Noruega fou un regne independent a partir del segle IX, amb decidida expansió i colonització de terres a ponent (Illes Fèroe, Islàndia, Illes Britàniques, Grenlàndia). Estroncada però la dinastia reial noruega el 1387, el regne s'acabà associant amb Dinamarca i Suècia en la Unió de Kalmar. En marxar-ne Suècia durant el segle XVI (arran de la tendència uniformadora danesa), Noruega restà reduïda a una mena de província perifèrica de Dinamarca, l'aïllament de la qual (respecte la resta d'Europa) s'accentuà amb l'adopció del Protestantisme, que estroncà el flux de pelegrins cap a la tomba de Sant Olaf a Nidaros. Derrotada per Napoleó, Dinamarca cedí Noruega a Suècia el 1814 (si bé no les seves antigues possessions atlàntiques, que seguiren sota control danès). Amb la seva pròpia constitució i el seu propi govern, la relació de Noruega amb Suècia es reduïa a una laxa unió personal (en el sobirà). Malgrat tot, el malestar polític l'acabà abocant a la completa independència el 1905.

Noruega romangué neutral durant la Primera Guerra Mundial i provà de repetir-ho a la Segona, però fou envaïda per Alemanya el 1940. Alliberat el 1945, el país, escèptic amb la neutralitat anterior, esdevingué un dels membres fundadors de l'OTAN i l'ONU (a qui forní el primer secretari general, Trygve Lie). Per contra, el país, esdevingut un dels més desenvolupats del món (apareix regularment entre els primers llocs de la llista de desenvolupament humà que elabora l'ONU, encapçalant-lo en les darreres 5 edicions i des dels anys 70 ric en petroli provinent del Mar del Nord, refusà en dues ocasions l'entrada a la Unió Europea (el 1972 i el 1994).

[edita] Política

Noruega és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern. Les funcions del rei són principalment cerimonials, però posseïx una influència com el símbol d'unió nacional. Encara que la constitució de 1814 garanteix poders executius importants al rei, aquests són executats en gairebé tot els casos pel consell d'estat en nom del rei (consell del rei). El consell d'estat o gabinet consta d'un primer ministre i el seu consell, nomenat pel rei. Des de 1884, el sistema parlamentari ha de garantir que el consell tingui aprovació del parlament, fet que provoca que els nomenaments realitzats pel rei siguin una simple formalitat.

Els 165 membres del parlament noruec, o Storting, són escollits des dels 19 comtats per períodes de quatre anys d'acord a la representació proporcional. Encara que sigui una legislatura unicameral, per a considerar o modificar la legislació, el parlament noruec tria una cambra dels seus membres per a formar una cambra alta o Lagting, mentre els altres membres constituïxen una cambra baixa o Odelsting.

[edita] Subdivisió administrativa

Noruega està dividida en 19 comtats (fylker). A la imatge de l'esquerra es mostren ordenats amb la corresponent numeració oficial (que no inclou el número 13), mentre que a la dreta estan ordenats alfabèticament:

A més, per sota seu, el país està també dividit en 433 municipis.

[edita] Geografia

Noruega és un país allargassat (1752 km de nord a sud, contra entre 430 i 6 d'est a oest) de terreny abrupte i muntanyós, profundament afectat pel modelatge glacial. La seva costa és molt irregular, carregada d'illes i fiords, amb més de 20.000 km en total. Una serralada muntanyosa hi corre paral·lela, coronada per geleres als pics més alts (màxima alçada: 2.469m al Galdhøpiggen). Només al sud-est i punts del nord del país hi ha una unitat geogràfica més a l'est, amb turons i relleus més ondulats.

El nord del país està situat per sobre del Cercle Polar Àrtic, de manera que a l'estiu s'hi dóna el sol de mitjanit i a l'hivern hi ha dies de foscor total.

El clima de Noruega és oceànic de tendència àrtica al nord. El Corrent del Golf en suavitza les temperatures, fins al punt que malgrat la seva alta latitud no és fins més enllà de les Lofoten que hom troba mitjanes negatives de gener a la costa. A més, el corrent hi porta molt d'aire humit, fent del sud-oest del país una de les regions amb més precipitacions del continent. L'interior coneix un clima de tendència més continental, amb hiverns més freds i estius més càlids, i menys precipitacions.

(vegeu també l'article principal sobre el clima de Noruega)

[edita] Economia

Economia
PIB (PPP)	$183.000 milions
PIB per càpita	$40.600
Creixement real PIB	3,3%
RNB per càpita	$52.030
Inflació anual	1,0%
Taxa d'atur	4,3%
Importacions	$76.640 milions
Exportacions	$45.960 milions
Font: CIA Factbook i el [1]

L'economia noruega és un pròsper bastió de capitalisme social, combinant el lliure mercat amb la intervenció governamental, centrada en àrees clau com ara el vital sector petrolífer (a través de grans empreses estatals). Aquest representa juntament amb el gas el 35% de les exportacions (només Aràbia Saudita i Rússia n'exporten més). Tot i això, Noruega no és membre de l'OPEP. Ultra el petroli, el país disposa d'altres recursos naturals amb abundància: energia hidràulica, pesca, boscs i minerals.

Tot i haver optat per romandre fora de la Unió Europea, el país participa en el seu mercat únic a través de l'Àrea Econòmica Europea juntament amb Islàndia i Liechtenstein.

Noruega brinda als seus habitants la que és probablement la qualitat de vida més alta del món. Per tal que aquesta envejable situació no es deteriori quan d'aquí dues dècades el petroli i el gas es comencin a esgotar (d'acord amb les previsions d'extracció previstes i càlculs de reserves existents), el govern ha estat estalviant els superàvits pressupostaris, tot invertint-los a l'estranger en un 'Fons de Petroli Governamental'. El tercer trimestre del 2004 estava valorat en 158.000 milions de dòlars nord-americans.

[edita] Demografia

Castell Reial d'Oslo

Les grans ciutats de Noruega són Oslo, Bergen, Trondheim, Stavanger i Tromsø.

La llengua noruega posseïx dues formes escrites, anomenades *Bokmål i *Nynorsk, que no són molt diferents. El Bokmål és el sistema utilitzat per la majoria dels noruecs. També es parlen i s'escriuen diverses llengües sami en les regions del nord, que a diferència del noruec no són d'arrel germànica ans ugrofineses.

La majoria dels noruecs (86%) pertanyen a l'església de Noruega luterana. Prop del 7% pertany a d'altres comunitats religioses, mentre que al voltant d'un 1,5% pertany a la unió ètica humana secular. El percentatge restant no pertany a cap agrupació.