Bulgària
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Съединението прави силата (búlgar: La unió fa la força) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Búlgar | ||||
| Capital | Sofia _ |
||||
| Ciutat més gran | Sofia | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
Democràcia parlamentària Georgi Parvanov Sergei Stanishev |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
110.910 km² (102) 0,3% |
||||
| Població - Estimació 2003 - Cens — - Densitat |
7.537.929 (88è) — 69,5 hab/km² (100è) |
||||
| Moneda | Lev (BGN) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
UTC+2 (UTC+2) - (UTC+3) |
||||
| Independència Declarada el 3 de març de 1878 |
de l'Imperi Otomà el 22 de setembre de 1908 |
||||
| Himne nacional | Mila Rodino | ||||
| Domini internet | .bg | ||||
| Codi telefònic | +359 |
||||
| Gentilici | búlgar, búlgara | ||||
Bulgària és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limítrof amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est. La seva capital és Sofia, i les ciutats principals són Plóvdiv, Varna, Burgas i Ruse.
L'any 1991 Bulgària va deixar de ser una república popular i es va aprovar una nova constitució democràtica. És de la Unió Europea des de l'1 de gener de l'any 2007, junt amb Romania.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La serralada dels Balcans o Stara Planina conforma l'espina dorsal del país, i n'ocupa la part central. Al nord es troba la vall del Danubi, riu que marca la frontera amb Romania, i al sud hi ha la plana de Tràcia –compartida amb Grècia i Turquia–, la conca de Sofia i les muntanyes de Rila –on s'alça el Musala, 2.925 m, la màxima altitud de Bulgària–, Pirin i Ròdope, aquestes darreres també frontereres amb Grècia.
[edita] Economia
Bulgària ha estat un dels països que més problemes econòmics ha tingut al temps de deslligar la seva economia de l'antiga URSS l'any 1989 amb la desfeta del COMECON, organització amb la qual mantenia un vincle de forta dependència econòmica, el qual ha minvat les seves possibilitats en relació amb altres països de l'àrea d'Europa central. El nivell de vida va patir un sotrac fins baixar un 40%, però cap al juny de 2004 ja havia recuperat els estàndards econòmics que mantenia abans de 1990. Els primers indicis de recuperació s'havien donat ja el 1994, quan el PNB va començar a pujar i la inflació a minvar. Durant l'any 1986, però, l'economia es va col·lapsar degut a la manca de suport econòmic internacional i l'inestabilitat del seu sistema fiscal. Des de 1997 els nivells de vida nacionals han anat pujant de nou, amb un creixement del PNB del 4-5%. El país esdevindrà membre de la Unió Europea l'any 2007.
Pel que fa a l'agricultura, dues terceres parts del sòl del país estan dedicats al cultiu de cereals, fonamentalment blat, dacsa, ordi, sègol i arròs. Els cultius industrials del tabac, el cotó i el girasol representen una part més rendible de l'organització agrícola. En el procés de privatització de la terra, ha patit una gran parcelació que no ha beneficiat a les explotacions.
[edita] Demografia
Tot i tenir una població majoritàriament eslava, té també importants minories turca i gitana. El búlgar és l'idioma oficial i gran part de la població declara pertànyer a l'església ortodoxa búlgara. Un 12% és seguidora de l'Islam.
[edita] Cultura
La música búlgara destaca pels seus ritmes irregulars i assimètrics. Els instruments tradicionals són els típics de la regió dels Balcans.
[edita] Divisió administrativa
Des de 1999 Bulgària es divideix en 28 províncies (oblasti, singular - oblast), després d'haver estat subdividida en 9 províncies des de 1987. Totes elles reben el nom de la capital provincial, menys la capital nacional que forma una provincia separada.
- Blagoevgrad
- Burgas
- Dobrich
- Gabrovo
- Haskovo
- Kardzhali
- Kyustendil
- Lovech
- Montana
- Pazardzhik
- Pernik
- Pleven
- Plovdiv
- Razgrad
|
- Ruse
- Shumen
- Silistra
- Sliven
- Smolyan
- Sofia
- Província de Sofia
- Stara Zagora
- Targovishte
- Varna
- Veliko Tarnovo
- Vidin
- Vratsa
- Yambol
|}
[edita] Vegeu també
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Croàcia |  Turquia |
||
 República de Macedònia (FYROM) |
||
 Albània |  Bòsnia i Hercegovina |  Kosovo |  Montenegro | .svg/20px-Flag_of_Serbia_(bordered).svg.png){kind=small} Sèrbia |
||
|
|
 |
|---|---|
Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 | .svg/20px-Flag_of_Belgium_(civil).svg.png){kind=small} Bèlgica |  Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | .svg/20px-Flag_of_Bulgaria_(bordered).svg.png){kind=small} Bulgària |  Ciutat del Vaticà | Croàcia |  Dinamarca | .svg/20px-Flag_of_Slovakia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovàquia | .svg/20px-Flag_of_Slovenia_(bordered).svg.png){kind=small} Eslovènia |  Espanya | .svg/20px-Flag_of_Estonia_(bordered).svg.png){kind=small} Estònia | .svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small} Finlàndia |  França | .svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small} Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 | Kosovo |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg | .svg/20px-Flag_of_Malta_(bordered).svg.png){kind=small} Malta |  Moldàvia | .svg/20px-Flag_of_Monaco_(bordered).svg.png){kind=small} Mònaco | Montenegro |  Noruega |  Països Baixos | .svg/20px-Flag_of_Poland_(bordered).svg.png){kind=small} Polònia |  Portugal | .svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png){kind=small} Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | .svg/20px-Flag_of_the_Czech_Republic_(bordered).svg.png){kind=small} República Txeca |  Romania | .svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small} Rússia1 |  San Marino | Sèrbia |  Suècia |  Suïssa | Turquia1 |  Ucraïna | .svg/20px-Flag_of_Cyprus_(bordered).svg.png){kind=small} Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
