ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Bulgària - Viquipèdia

Bulgària

De Viquipèdia

Република България
(Repúblika Balgàriya)
Bandera de Bulgària Escut de Bulgària
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Съединението прави силата
(búlgar: La unió fa la força)
Localització de Bulgària
Idiomes oficials Búlgar
Capital Sofia
_
Ciutat més gran Sofia
Govern
President
Primer Ministre
Democràcia parlamentària
Georgi Parvanov
Sergei Stanishev
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

110.910 km² (102)
0,3%
Població
 - Estimació 2003
 - Cens —
 - Densitat

7.537.929 (88è)

69,5 hab/km² (100è)
Moneda Lev (BGN)
Fus horari
 - Estiu (DST)
UTC+2 (UTC+2)
- (UTC+3)
Independència
Declarada el
3 de març de 1878
de l'Imperi Otomà el
22 de setembre de 1908
Himne nacional Mila Rodino
Domini internet .bg
Codi telefònic +359
Gentilici búlgar, búlgara

Bulgària és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limítrof amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est. La seva capital és Sofia, i les ciutats principals són Plóvdiv, Varna, Burgas i Ruse.

L'any 1991 Bulgària va deixar de ser una república popular i es va aprovar una nova constitució democràtica. És de la Unió Europea des de l'1 de gener de l'any 2007, junt amb Romania.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Mapa de Bulgària
Mapa de Bulgària

La serralada dels Balcans o Stara Planina conforma l'espina dorsal del país, i n'ocupa la part central. Al nord es troba la vall del Danubi, riu que marca la frontera amb Romania, i al sud hi ha la plana de Tràcia –compartida amb Grècia i Turquia–, la conca de Sofia i les muntanyes de Rila –on s'alça el Musala, 2.925 m, la màxima altitud de Bulgària–, Pirin i Ròdope, aquestes darreres també frontereres amb Grècia.

[edita] Economia

Bulgària ha estat un dels països que més problemes econòmics ha tingut al temps de deslligar la seva economia de l'antiga URSS l'any 1989 amb la desfeta del COMECON, organització amb la qual mantenia un vincle de forta dependència econòmica, el qual ha minvat les seves possibilitats en relació amb altres països de l'àrea d'Europa central. El nivell de vida va patir un sotrac fins baixar un 40%, però cap al juny de 2004 ja havia recuperat els estàndards econòmics que mantenia abans de 1990. Els primers indicis de recuperació s'havien donat ja el 1994, quan el PNB va començar a pujar i la inflació a minvar. Durant l'any 1986, però, l'economia es va col·lapsar degut a la manca de suport econòmic internacional i l'inestabilitat del seu sistema fiscal. Des de 1997 els nivells de vida nacionals han anat pujant de nou, amb un creixement del PNB del 4-5%. El país esdevindrà membre de la Unió Europea l'any 2007.

Pel que fa a l'agricultura, dues terceres parts del sòl del país estan dedicats al cultiu de cereals, fonamentalment blat, dacsa, ordi, sègol i arròs. Els cultius industrials del tabac, el cotó i el girasol representen una part més rendible de l'organització agrícola. En el procés de privatització de la terra, ha patit una gran parcelació que no ha beneficiat a les explotacions.

[edita] Demografia

Tot i tenir una població majoritàriament eslava, té també importants minories turca i gitana. El búlgar és l'idioma oficial i gran part de la població declara pertànyer a l'església ortodoxa búlgara. Un 12% és seguidora de l'Islam.

[edita] Cultura

La música búlgara destaca pels seus ritmes irregulars i assimètrics. Els instruments tradicionals són els típics de la regió dels Balcans.

[edita] Divisió administrativa

Article principal: Províncies de Bulgària


Des de 1999 Bulgària es divideix en 28 províncies (oblasti, singular - oblast), després d'haver estat subdividida en 9 províncies des de 1987. Totes elles reben el nom de la capital provincial, menys la capital nacional que forma una provincia separada.

|

|}

[edita] Vegeu també



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bulgària


Portal UE Unió Europea (UE) Unió Europea

Estats membre: Alemanya Alemanya | Àustria Àustria | Bèlgica Bèlgica | Bulgària Bulgària | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Itàlia Itàlia | Letònia Letònia | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Romania Romania | Suècia Suècia | Txèquia República Txeca | Xipre Xipre

Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia Croàcia | Turquia Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Macedònia República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània Albània | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Kosovo Kosovo | Montenegro Montenegro | Sèrbia Sèrbia


 
Estats d'Europa
Albània Albània | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Armènia Armènia2 | Àustria Àustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bèlgica Bèlgica | Bielorússia Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Bulgària Bulgària | Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà | Croàcia Croàcia | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Geòrgia Geòrgia1 | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Islàndia Islàndia | Itàlia Itàlia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kosovo Kosovo | Letònia Letònia | Liechtenstein Liechtenstein | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Moldàvia Moldàvia | Mònaco Mònaco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Macedònia República de Macedònia (FYROM) | Txèquia República Txeca | Romania Romania | Rússia Rússia1 | San Marino San Marino | Sèrbia Sèrbia | Suècia Suècia | Suïssa Suïssa | Turquia Turquia1 | Ucraïna Ucraïna | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

En altres llengües


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -