Sègol
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Secale cereale M.Bieb. |
||||||||||||||
El sègol o segle (Secale cereale) és un cereal que es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.
[edita] Descripció botànica
Pertany a la família de les gramínies que actualment s'anomena Poaceae i al gènere Secale el qual compta amb 5 espècies esteses per les regions florístiques mediterrània, irano-turiana i de l'Àfrica del Sud.
D'aquestes 5 espècies Secale montanum és la única que es troba a la Península Ibèrica i va estar citada ,però no tornada a trobar, a l'Alta Cerdanya.
Secale cereale, el sègol, és una planta anual de 80 a 180 cm d'alçada, que floreix, de maig a juliol, fent una inflorescències en espiga d'uns 15 cm de llarg ( més llarga que la del blat),fulles de 5 a 10 mm d'amplada. Glumes de les espigues de 6 a 15 mm sense comptar les arestes;lemna (glumel·la inferior) de 7 a 15 mm, amb aresta normalment de 2 a 5'5 cm. El fruit com totes les gramínies és en forma de cariopsi.
Es considera que Iran és el país d'origen d'aquesta espècie.
[edita] Usos
El gra del sègol s'utilitza per fer farina, tant per al consum humà (pa de sègol) com per animals (pinsos) i per a la fabricació d'alguns whiskys i vodkas.
També es conrea per recollir el fong paràsit de les seves espigues Claviceps purpurea (sègol banyut en català, cornezuelo del centeno en espanyol i ergot del seigle en francès) i extreure'n els seus sis alcaloids: Ergotamina, ergosina, ergocristina, ergocriptina, ergocornina i ergobasina. S'utilitzen en medicina (obstretícia). Aquest fong era el responsable de moltes morts en temps passats, ja que si se n'acumula grans quantitats en la farina resulta tòxic.
A Espanya el conreu amb aquesta finalitat a partir de 1.942 va quedar intervingut per l'Estat.
La intoxicació del pa fet amb farina amb restes d'aquest fong explica les repetides epidemies anomenades del "foc sagrat" que assolaven Europa des de l'antiguitat i va ser el metge francès Thuillier cap a 1670 que va descobrir l'origen en el sègol banyut de la malaltia.
[edita] Conreu
És planta que necessita terres àcides i oligotròfiques.
Necessita menys calor que el blat per a fer el seu cicle productiu. En les terres de climes freds es sembra molt aviat durant el mes de setembre per tal que abans de l'arribada de les glaçades estigui en un estadi de desenvolupament que ja pugui resistir el fred.
És el més rústec dels cereals. Era tradicionalment conreat a l'alta muntanya catalana, on per les condicions ecològiques ja no prosperava el blat, però ara està en regressió. Actaulment és molt conreat al Canadà i als països bàltics, escandinaus i Rússia.
Les feines de conreu són les mateixes que la resta dels cereals, adobat, desherbat mecànic o químic i collita sempre mecanitzada actualment. El rendiment en quilos per hectàrea que s'obtè és molt menor que el del blat.
L'anomenat mestall és una sembra en la que es mesclen grans de sègol i grans de blat que actualment ha caigut en desús.
Modernament han estat produïts uns hibrids de blat i sègol anomenats triticale i com són més productius es conreen també en la terra baixa i amb més intensitat que el sègol.
El primer ús conegut del sègol es remunta a Abu Hureyra al nord de Síria, a la vall de l'Èufrates durant el Paleolític tardà.
