República d'Irlanda

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials irlandès i anglès

Capital Dublín
53º 20' N, 6º 16' O

Ciutat més gran Dublín

Govern

President
Taoiseach

República
Mary McAleese
Brian Cowen

Superfície
- Total
- Aigua (%) 70.273 km² (117è)
2%

Població
- Estimació 2005
- Cens 2002
- Densitat 4.130.000 (122è)
3.917.203
57 hab/km² (142è)

Moneda Euro¹ (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) GMT (UTC)
IST (UTC+1)

Independència
- Declarada
- Reconeguda del Regne Unit
21 de gener del 1919
6 de desembre del 1921

Himne nacional

Amhrán na bhFiann

Domini internet .ie (també .eu com a membre de la UE)

Codi telefònic +353

Gentilici Irlandès, irlandesa

¹ Fins el 2002 la lliura irlandesa.

Irlanda (en irlandès: Éire, en anglès: Ireland) és un estat que abasta aproximadament cinc sisenes parts de l'illa d'Irlanda, enfront de la costa nord-est d'Europa. La seva capital és Dublín. És l'estat més a l'oest de la Unió Europea. L'altre tros de l'illa d'Irlanda és conegut com Irlanda del Nord i és una de les nacions constituents del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord. L'Acta de la República d'Irlanda, del 1949 (amb el qual s'hi establiria la forma republicana de govern i l'Estat sortiria oficialment del Reialme del Commonwealth) declara que el títol República d'Irlanda (irlandès: Poblacht na hÉireann) és la "descripció oficial de l'Estat" però no pas el seu nom. Col·loquialment, de vegades s'anomena Irlanda amb l'epítet poètic d'Illa Maragda, que fa referència a l'intens color verd dels camps irlandesos.

L'illa d'Irlanda ha estat tradicionalment dividida en quatre grans regions o províncies que es corresponen amb antics regnes: Leinster (irlandès:Laighin), Ulster (irlandès:Cúige Uladh), Connacht (irlandès:Connachta) i Munster (irlandès:An Mhumhain).

Taula de continguts

1 Història
2 Política
3 Subdivisió administrativa
4 Geografia
5 Economia
6 Demografia
- 6.1 Etnografia i immigració
- 6.2 Llengua
7 Cultura
- 7.1 Tradicions
- 7.2 Art
8 Enllaços externs

[edita] Història

Des de l'1 de gener de 1801 fins al 6 de desembre de 1922, l'illa va formar part del que era el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Des de l'any 1874, i especialment a partir de l'any 1880 sota el lideratge ideològic de Charles Stewart Parnell els irlandesos intentaren d'aconseguir el retorn dels seus poders polítics a travès del Partit Parlamentari Irlandès, que hagués dotat a l'illa d'autonomia política sense haver de prendre el dràstic pas d'independitzar-se del Regne Unit. Va començar a semblar una opció viable el 1911 quan la Cambra dels Lords va deixar de ser vetada i John Redmond signà la tercera llei d'autonomia. Tot i això, els protestants irlandesos del creixent moviment unionista varen témer ésser discriminats i perdre els seus privilegis si els catòlics (majoria a Irlanda) assolissin una situació de poder real. Tot i que l'unionisme existia a tota Irlanda, des de finals del segle XIX que aquest era més prominent a la regió de l'Ulster, on la industrialització es trobava en un estat molt més avançat que en la resta d'Irlanda, més semblant a un medi agrari. Els unionistes temien especialment que les mesures de taxació proteccionista fossin perilloses per a l'economia de les regions industrialitzades del nord de l'illa. Amb el lideratge del dublinès Sir Edward Cradson i de Sir James Craig, nascut a l'Ulster es va consolidar un protestantisme de caire més militant.

El 1914, per tal d'evitar una rebel·lió a l'Ulster, el Primer Ministre britànic, Herbert Asquith va introduir una clàusula per l'autonomia de 26 dels 32 comptats d'Irlanda, deixant fora una part de l'Ulster en la qual encara s'havia de trobar una solució plausible. Tot i ser acceptada per la monarquia britànica, aquesta llei no es va posar en pràctica fins a les acaballes de la Gran Guerra.

Arribat el gener de 1919, després de les eleccions generals de 1918, 73 dels 106 parlamentaris que havien estat votats eren membres de la formació política Sinn Féin, que es negaren a prendre els escons a la Cambra dels Comuns britànica. En lloc d'això varen crear un parlament irlandès propi, no reconegut per la jurisdicció anomenat Dáil Éireann. Aquest parlament es va donar pressa en signar un document de "Declaració d'independència unilateral" per a la República Irlandesa que no suscità cap reconeixement internacional fora de la República Russa de Lenin. Amb tot, el Ministeri va enviar a la Conferència de la Pau de París, 1919, una delegació representada per Sean T. O'Kelly, que no fou admesa. Després de la duríssima Guerra per la independència d'Irlanda o Guerra Anglo-Irlandesa, que acabà el 1921, els insurgents irlandesos i el govern britànic signaren un tractat segons el qual el Regne Unit reconeixia la independència d'Irlanda, però amb la figura del monarca britànic encara amb poder sobre l'illa, i amb el nom d'Estat Lliure Irlandès (Saorstát Éireann, en irlandès). Per la seva banda el Parlament irlandès (Dáil) acceptà les condicions.

Aquest tractat, si més no, no fou completament com s'esperava i ni els irlandesos ni els anglesos no n'estaven satisfets ja que la república s'havia acabat constituint finalment en una monarquia constitucional però que al mateix temps donava més poder als irlandesos del que s'havia pensat en primera instància, i a més, els sis comptats d'Irlanda del Nord tenien en les seves mans l'opció de formar part del nou estat, o no. La Guerra Civil Irlandesa fou la conseqüència directa de la creació d'aquest estat. Les forces contràries al tractat, liderades per Eamon de Valera s'oposaven al fet que aquest estat hagués abolit la República d'Irlanda per aquesta nova forma de govern que encara formava part de la Commonwealth britànica i part de la seva esfera política on els diputats parlamentaris haurien de jurar lleialtat al rei Jordi V de la Casa de Windsor. Michael Collins, líder pro-tractat en canvi digué que aquest tractat no atorgava el poder que totes les nacions aspiren a aconseguir per desenvolupar-se, però sí la llibertat per poder assolir-lo. Ja al començament del conflicte, l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) es va dividir entre els que s'oposaven al tractat i els que hi estaven d'acord. Després del conflicte i la derrota dels que s'oposaven al tractat, prop de 4000 homes van perdre la vida i l'economia de l'Estat Lliure Irlandès va patir un cop brutal.

El 29 de desembre de 1937, una nova constitució anomenada Constitució d'Irlanda es va posar en pràctica. Aquesta modificava el nom de l'estat senzillament pel d'Irlanda i retirava la figura del rei per la del President de la República. L'1 d'agost de 1939 el president de la república va ser investit amb els poder propis del rei durant el període immediatament anterior. Aquesta nova encarnació de la república va seguir formant part de l'esfera de la Commonwealth britànica fins l'any 1949. Això sí, tot i deixar la membresia dins d'aquesta, alguns dels seus beneficis varen romandre implícits, com el dret a la ciutadania britànica per als irlandesos residents al Regne Unit.

La República d'Irlanda va entrar dins de l'ONU com a membre l'any 1955 i la Comunitat Econòmica Europea (avui en dia anomenada Unió Europea) el 1973. Els successius governs irlandesos han cooperat amb el govern del Regne Unit per tal d'acabar amb el violent conflicte amb la IRA Provisional a Irlanda del Nord

[edita] Política

Irlanda és una república amb un sistema parlamentari de govern. El President d'Irlanda n'és el cap d'estat, elegit per un període de set anys amb la possibilitat d'una sola reelecció. El president és una figura cerimonial encara que conserva alguns poders constitucionals i funcions que pot utilitzar amb el suport del Consell d'Estat. El taoiseach (primer ministre) és anomenat pel parlament i designat pel president. El taoiseach és el líder del partit polític o coalició que hagi obtingut la majoria dels escons en les eleccions nacionals.

El parlament, conegut com a Oireachtas, és bicameral, conformat pel Senat, Seanad Éireann, i una cambra baixa, la Dáil Éireann. El Senat està integrat per seixanta membres; onze anomenats pel taoiseach, sis elegits per dues universitats i 43 elegits per representants públics dels panells dels candidats establerts segons la seva vocació. El Dáil té 166 membres, coneguts com Teachtaí Dála, elegits per representar les circumscripcions electorals d'acord al sistema de representació proporcional per mitjà del vot únic transferible (vegeu: sistemes electorals). Sota la constitució, les eleccions parlamentàries s'han de realitzar, com a mínim, cada set anys, encara que es pot establir un límit menor per llei estatutària. La duració estatutària actual és de cinc anys.

l'exercici executiu del govern és limitat constitucionalment a quinze membres. No més de dos membres poden ser seleccionats del Senat; el taoiseach, el tánaiste (primer ministre diputat) i el Ministre de Finances han de ser membres del Dáil. El govern actual està conformat per una coalició de dos partits; Fianna Fáil, sota el taoiseach Bertie Ahern, i els Demòcrates Progressistes sota la tánaiste Mary Harney. L'oposició principal està conformada pels partits Fine Gael i el Partit del Treball. Existeixen altres partits polítics com ara el Partit Verd, el Sinn Féin i el Partit Socialista.

[edita] Subdivisió administrativa

La República d'Irlanda se subdivideix en 26 comtats. Aquestes divisions són utilitzades en contextos polítics, culturals i esportius. Les circumscripcions del Dáil han de sotmetre's a les fronteres dels comtats, i per tant, els comtats amb més població tenen més circumscripcions electorals, però, les circumscripcions no han de creuar les fronteres comtals.

República d'Irlanda

Irlanda del Nord (del Regne Unit):

[edita] Geografia

L'illa dI'Irlanda té una superfície de 84.421 km² dels quals el 83% corresponen a la República (70.280 km²) i la resta a Irlanda del Nord). Està limitat a l'oest per l'oceà Atlàntic, al nord-est pel Canal del Nord, a l'est pel mar Irlandès que es connecta a l'oecà per mitjà del canal de Saint George i del Mar Celta. El relleu d'Irlanda és suaument accidentat per diversos monts. El punt més alt és Carrauntoohil, amb 1.041 m).

[edita] Economia

Article principal: Economia de la República d'Irlanda

L'economia d'Irlanda s'ha transformat en anys recents d'una economia agrícola a una depenent del comerç, la indústria i la inversió. El creixement mitjà d'Irlanda en el pe´riode de 1995-2000 va ser del 10% anual, i 7% de 2001-2004. La indústria, que representa el 46% del Producte interior brut, el 80% de les exportacions i el 29% de la força laboral, ha pres el lloc de l'agricultura com el principal sector de l'economia. Durant el primer període de creixement, Irlanda seria coneguda com el Tigre Celta. Encara que l'economia ha estat afectada per la desacceleració mundial, les taxes de creixement encara són molt elevades: 6% durant el 2001 i 2002, 4% el 2004 i 4,7% el 2005. El creixement, però, ha estat acompanyat per inflació, especialment al voltant de la capital, Dublín, on viu el 30% de la població de l'Estat.

Les exportacions han tingut un paper molt important en el creixement de l'Estat, però, l'economia també s'ha beneficiat d'un increment en la despesa del consumidor, en les construccions i en les inversions de negocis. Irlanda és el major exportador de béns i serveis relacionats amb programari.

El 2005 el PIB per càpita d'Irlanda era el quart més alt del món (en paritat de poder adquisitiu) darrera de Luxemburg, Noruega i els Estats Units. Ocupa la vuitena posició mundial de l'Índex de Desenvolupament Humà del món, elaborat per les Nacions Unides, i la primera posició de l'Índex de Qualitat de Vida elaborat per la Unitat d'Intel·ligència de la revista britànica The Economist.

[edita] Demografia

[edita] Etnografia i immigració

La majoria del poble irlandès és d'orígen celta, amb minories víking i anglo-normanda, així com escosesa i gaèlica. Irlanda ha experimentat un influx sorprenent d'immigrants dels nous estats de la Unió Europea. S'estima que 210.000 immigrants han arribat de Polònia, Lituània, Letònia i Estònia. La comunitat asiàtica ha estat estimada en 22.000 persones i la nigeriana en 9.000.

[edita] Llengua

L'irlandès, una llengua de la branca goidèlica de les llengües cèltiques, era l'únic idioma parlat a l'illa fins la imposició de l'anglès en els àmbits oficials i la pèrdua de prestigi del gaèlic, convertit en una parla popular. Avui en dia, des de la proclamació de la República, és cooficial amb l'anglès en tot el territori, i segueix sent la llengua majoritària a aquells territoris coneguts com a Gaeltachtaí, plural de Gaeltacht, encara que es troba en situació de retrocés i davallada, tot i els esforços del govern per fomentar-la. A les altres àrees, el nivell de coneixement varia enormement segons les estadístiques, però en general es pot parlar que l'anglès és majoritari a gairebé tot arreu de l'illa. L'aprenentatge de l'irlandès és obligatori en l'educació primària i secundària de l'Estat.

[edita] Cultura

[edita] Tradicions

La festa nacional és el 17 de març, en honor del patró d'Irlanda; Sant Patrici (Saint Patrick), que va fomentar el cristianisme a l'illa. Sovint es fa servir la metàfora de l'expulsió de les serps de l'illa per part del sant per parlar de l'expulsió dels pagans. L'arpa, que apareix a l'escut de la província de Leinster i el trèvol de quatre fulles, també són símbols amb els quals s'identifiquen els irlandesos. També es podria parlar del color verd com a senyal identificadora dels irlandesos i immigrants arreu del món provinents d'Irlanda.

El dia després de Nadal, el 26 de desembre, es celebra Sant Esteve. L'1 de febrer és la festa catòlica de l'Imbolc, Candlemas en anglès, o purificació de la Verge i presentació de l'infant Jesús al temple. Altres celebracions pre-cristianes conserven els seus noms pagans en irlandès i ara són el nom d'alguns dels mesos de l'any: Bealtaine (Maig), Lúnasa (Agost) o Samhain (Novembre). Aquesta última, una mena d'equivalent pre-cristià de Tots Sants, encara és celebrada popularment, tot i que amb el nom de Halloween.

[edita] Art

Irlanda ha estat el lloc de naixement o procedència d'un bon nombre de personatges mundialment reconeguts relacionats amb diferents branques de les arts, especialment la literatura i la música. Escriptors com ara James Joyce, George Bernard Shaw, Oscar Wilde, William Butler Yeats, Samuel Beckett, Jonathan Swift o Bram Stoker hi varen néixer i viure.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
República d'Irlanda

(català) Lloc web no-oficial de turisme d'Irlanda
(anglès) (gaèlic irlandès) Presidència de la República d'Irlanda
(anglès) Guia turistica d'Irlanda

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia