Àustria

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Alemany (regionalment també el croat, l'eslovè i l'hongarès)

Capital Viena
48° 12' N, 16° 21' E

Ciutat més gran Viena

Govern

President
Canceller

República democràtica
Heinz Fischer
Alfred Gusenbauer

Superfície
- Total
- Aigua (%) 83.871 km² (113è)
1,3

Població
- Estimació 2005
- Cens 2001
- Densitat 8.206.524 (86è)
8.032.926
97 hab/km² (78è)

Moneda Euro (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)

Independència
Tractat de l'Estat d'Àustria 27 de juliol de 1955

Himne nacional

Land der Berge, Land am Strome

Domini internet .at

Codi telefònic +43

Gentilici Austríac, austríaca

¹ Abans del 2002 el xíling austríac.

Àustria (en alemany Österreich [ˈøːstɐraiç]) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea.

[edita] Història

Àustria és un dels estats més antics d'Europa. Els seus orígens són la cultura de Hallstatt i les terres cèltiques amb el regne de Norig (=Noricum en llatí; "Norig" ja significa "regne de l'est" = "Àustria"). A l'any 14 a.JC el territori va ser conquistat pels Romans i romanitzat.

Durant l'època medieval, la major part d'Àustria (això vol dir el terreny de parla alemanya i txeca) va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seva dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors del Sacre Imperi. Des del segle XVII la política austríaca es va dirigir més a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansió per terres hongareses. Les invasions napoleòniques van dur a terme al Sacre Imperi Romà i es va crear l'Imperi Austríac.

L'Imperi Austríac es va transformar en l'Imperi Austrohongarès en 1867, un conjunt multiètnic que va dirigir de 1848 fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapçalat per l'emperador Carles I, nebot-nét de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexionà Bòsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial.

L'Imperi Austrohongarès es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nàixer la República d'Àustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Àustria tornà a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Unió Europea després d'un referèndum que va ser favorable a l'adhesió.

[edita] Política

Àustria és una república federal i democràtica governada segons una constitució elaborada el 1920 que s'ha anat modificant posteriorment.

El poder executiu és exercit pel president d'Àustria, que s'escolleix per sufragi universal cada sis anys, i pel consell de Ministres que dirigeix un canceller, designat pel president per a un període no superior a quatre anys.

[edita] Subdivisió administrativa

Article principal: Organització territorial d'Àustria

Àustria es divideix en nou estats federals (en alemany, bundesländer), cadascun amb el seu propi parlament.

[edita] Geografia

Mapa d'Àustria (en castellà)

La major part del territori d'Àustria es troba dins de la secció oriental dels Alps que arriben a altures de més de 3.000 metres. La població es concentra en les valls dels rius entre els quals destaca el Danubi, que entra a Àustria per Passau, a la frontera amb Alemanya; passant per Linz i Viena, fins a Bratislava, a la frontera amb Eslovàquia. Per la frontera amb Alemanya arriba l'Inn, que passa per Innsbruck, i té com a afluent principal el Salzach, que passa per Salzburg.

El llac Constança és el mes gran del país i forma la frontera occidental amb Alemanya i Suïssa.

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Àustria

L'economia austríaca està definida pel seu caràcter social de mercat, amb empreses privades i públiques. Les activitats bàsiques s'han nacionalitzat després del final de la Segona Guerra Mundial. Àustria és un dels països més pròspers i desenvolupats d'Europa.

El principal soci comercial del país és Alemanya.

L'euro és la moneda oficial d'Àustria.

[edita] Demografia

Àustria té una població total de 8.150.835 habitants (97 hab/km²). Al voltant del 65% de la població és urbana.

El país es composa d'una barreja ètnica variada, llegat dels temps de l'Imperi Austrohongarès, que inclou un important nombre de eslovens, croats i magiars.

Després del final de la Segona Guerra Mundial, la immigració va tornar a esdevenir important, sobretot amb l'arribada de turcs.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Àustria

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia