Commonwealth
De Viquipèdia
El Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Comunitat de Nacions"), més conegut simplement com a Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per 53 estats independents que, excepte Moçambic, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal és la cooperació internacional en l'àmbit polític i econòmic i, des del 1950, ser-ne membre no implica cap mena de submissió envers la corona britànica. Amb l'entrada de Moçambic a l'organització s'ha afavorit el terme Commonwealth of Nations per subratllar-ne el caràcter internacionalista, tot i que la fórmula British Commonwealth ("Comunitat Britànica") es continua utilitzant per diferenciar-la d'altres organitzacions internacionals. La reina Elisabet II del Regne Unit és el cap de l'organització i, segons els seus principis, "símbol de la lliure associació dels seus membres".
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
L'organització té els seus orígens en la Conferència Imperial de 1920, quan el govern britànic va reconèixer certs drets d'autodeterminació de les seves colònies, i va començar a treballar en el que acabaria essent l'Estatut de Westminister el 1931, que va donar origen al Commonwealth (aleshores format per un grapat d'excolònies encara lleials a la monarquia). De cara endins és administrat per una Secretaria General amb seu a Londres i que actualment és ocupada per Donald C. McKinnon, exministre d'Afers Estrangers de Nova Zelanda. Altres organitzacions germanes que col·laboren amb els esforços de la Secretaria General són la Fundació del Commonwealth (o Commonwealth Foundation) i el Commonwealth de l'Aprenentatge (Commonwealth of Learning), amb seu la primera a Londres i la darrera a Vancouver (Canadà).
[edita] Actualitat
L'ingrés de Moçambic el 1995 va desencadenar una polèmica internacional, ja que l'antiga colònia portuguesa de l'Àfrica no tenia nexes amb la comunitat britànica i la maniobra es va qualificar com una mena de neoimperialisme cultural i econòmic en una regió sota el flagell de la pobresa. La secretaria general de l'organització ho va justificar adduint l'aparent cooperació de Moçambic en la croada del Commonwealth contra el racisme a l'Àfrica, particularment a Sud-àfrica i a Zimbabwe. Per evitar situacions similars, a partir de la cimera d'Edimburg, el 1997, l'organització va limitar la pertinença a l'organització només a aquells estats que posseeixin algun vincle constitucional amb els ja pertanyents al Commonwealth i que es comprometin a respectar les seves normes i convencions.
A hores d'ara el Commonwealth no té constitució de cap mena però els seus membres es comprometen a complir voluntàriament la Declaració de Principis del Commonwealth signada a Singapur el 1971 i ratificada en la Declaració de Harare vint anys més tard. En termes generals la Declaració reconeix la importància de la democràcia i el bon govern, el respecte als drets humans, la igualtat entre l'home i la dona, el respecte a les lleis i el desenvolupament socioeconòmic sostenible. El finançament de l'organització prové dels governs respectius, que hi participen amb una quota calculada a partir del producte interior brut i de la població de cada estat membre.
[edita] Estats membres
El Commonwealth of Nations té una presència important a tots cinc continents. Els 53 estats membres formen una comunitat de 1.700 milions de persones, gairebé la tercera part de la població mundial. Tot i amb això, durant la seva història hi ha hagut diversos incidents que han obligat la institució a suspendre la participació d'algun dels estats, generalment per violacions dels drets humans:
- El 1961 Sud-àfrica hi va renunciar voluntàriament arran de les pressions internacionals per la seva política d'apartheid, si bé hi fou readmesa el 1994 després de la victòria de Nelson Mandela.
- Nigèria hi fou suspesa el 1995 i readmesa el 1999.
- El Pakistan va renunciar a ser-ne membre el 1972 i va sol·licitar-ne la reincorporació el 1989, tot i que des del 1999 la seva admissió torna a estar suspesa.
- Fiji hi va renunciar el 1987 i hi va tornar el 1997.
D'altres estats l'han abandonat de manera definitiva, com la República d'Irlanda el 1949 i Zimbabwe el 2003.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial del Commonwealth (en anglès)
