Antigua i Barbuda

De Viquipèdia

Coordenades: 17° 03, N° 61

Antigua and Barbuda

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Each Endeavouring, All Achieving
Idiomes oficials	anglès
Capital	Saint John's
Ciutat més gran
Govern Reina Governador general Cap del govern	Democràcia Isabel II Sir James Carlisle Baldwin Spencer (Primer ministre)
Superfície  - Total  - Aigua (%)	442 km² (180è) negligible
Població  - Estimació 2002  - Cens  - Densitat	67.448 (184è) 152 hab/km² (47è)
Moneda	dòlar del Carib Oriental (XCD)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC-4) (UTC)
Independència	del Regne Unit l'1 de novembre de 1981
Himne nacional	Fair Antigua, We Salute Thee
Domini internet	.ag
Codi telefònic	+1-268
Gentilici	d'Antigua i Barbuda

Antigua i Barbuda és un estat insular de l'Amèrica Central, a l'oceà Atlàntic. Comprèn les illes d'Antigua, Barbuda i Redonda, grup d'illes de les Petites Antilles situat entre Saint-Barthélemy al nord-oest, Saint Kitts i Nevis i Montserrat a l'oest i Guadeloupe al sud. La capital és Saint John's.

Antiga colònia britànica, és independent des de 1981.

Taula de continguts 1 Història 2 Govern i política 3 Organització politicoadministrativa 4 Geografia 5 Economia 6 Demografia 7 Enllaços externs

[edita] Història

Els primers habitants de les illes d'Antigua i Barbuda van ser, el 2.400 aC, amerindis preceràmics. Més tard, les tribus ameríndies arawak i carib van poblar les illes. Originalment, el nom que els nadius donaven a l'illa d'Antigua era Wadadli . Cristòfor Colom va desembarcar-hi en el seu segon viatge a Amèrica el 1493 i va donar a l'illa el nom d'Antigua. Barbuda va rebre més tard aquest nom tan estrany per les "barbes" de líquens que penjaven de les palmeres.

Als primers colonitzadors espanyols i francesos els van succeir els anglesos, que el 1667 van formar una colònia amb l'establiment de catòlics irlandesos a Antigua. L'esclavitud, establerta per dirigir les plantacions de sucre, va ser abolida oficialment el 1838 a totes les colònies britàniques, però a Antigua i Barbuda va persistir fins a l'adveniment dels sindicats el 1939. Vere Bird va ser el fundador del Partit Laborista d'Antigua (PLA), primer partit polític creat al país, i també el primer líder sindical de la nació. Després de dècades de lluita, va aconseguir guanyar les eleccions de 1960 i convertir-se en Primer Ministre.

El 1960 es va promulgar una constitució segons la qual Antigua i Barbuda començava a autogovernar-se mitjançant un parlament escollit democràticament, però el poder ocult d'Anglaterra quedava evidenciat en el fet que Londres exercia els ministeris de Relacions Exteriors i de Defensa del país.

Les illes es van convertir en un estat associat a la corona britànica el 1967, quan Vere va ser reelegit. Llavors va començar un llarg període en el qual la família d'aquest polític va entrar i va sortir del govern. La primera derrota electoral de Vere va ser el 1971 davant de George Walter, però va tornar al poder després de les eleccions del 1976.

El país va obtenir l'estatus de membre independent de la Commonwealth l'1 de novembre de 1981, quan Vere Bird es va convertir en el primer ministre per enèsima vegada. Com a país sobirà, unitari i democràtic, Antigua i Barbuda va ser admès al CARICOM i a la ONU. Malgrat l'oposició, que no reconeixia el caràcter de lluitador social de Bird i l'acusava amb diversos presumptes episodis de corrupció, el dirigent va aconseguir mantenir-se al poder i fins i tot ser reelegit el 1984.

Un any abans, Antigua i Barbuda va signar una aliança amb Estats Units, mitjançant la qual a aquest últim se li permet usar el territori nacional amb finalitats militars a canvi del pagament d'un cànon anual d'arrendament. Durant la invasió de Granada del 1983, les tropes antiguanas van acompanyar les nord-americanes.

Si bé les boniques platges del país l'han convertit en un dels més pròspers de la regió, la seva indústria sucrera (que hagués de ser la primordial) ha estat intermitent durant tota la seva història. Els últims anys s'ha acusat Antigua i Barbuda de ser un dels majors paradisos mundials per a narcotraficants i balnquejadors de diners.

[edita] Govern i política

Antigua i Barbuda és membre de la Commonwealth, per la qual cosa el cap d'estat és la reina Isabel II del Regne Unit (des de 1952). El representant de la reina al país és un governador general (James B. Carslyle des de juny de 1993).

El poder executiu està a les mans del primer ministre, que és també el cap de govern. El primer ministre normalment és el líder del partit vencedor de les eleccions a la Cambra de Representants (17 membres elegits), celebrades cada cinc anys. L'altra cambra del parlament, el Senat, té 17 membres que són nomenats pel governador general.

Actualment el primer ministre és Baldwin Spencer, que acaba de derrotar el candidat laborista Lester Bird. Les pròximes eleccions seran legislatives i se celebraran el març de 2009.

[edita] Organització politicoadministrativa

L'illa d'Antigua es divideix en sis parishes o parròquies:

1 Saint George (4,473) 2 Saint John (14,121) 3 Saint Mary (5,303)

4 Saint Paul (6,117) 5 Saint Peter (3,622) 6 Saint Philip (2,964)

Tant l'illa de Barbuda com l'illa deshabitada de Redonda gaudeixen cada una d'estatus de dependència.

[edita] Geografia

El país està format per diverses illes. Antigua, la més gran i la més poblada, té una extensió de 280 km²; Barbuda té 160,5 km² i està situada al nord d'Antigua, i Redonda, al sud-oest del país, ocupa 1,5 km². Tant Antigua com Barbuda pertanyen al grup de les Illes de Sotavent.

Les illes són majoritàriament de terres baixes. El punt més alt és Boggy Peak, de 470 metres, ubicat a Antigua. El nucli de població principal és Saint John's, la capital, a Antigua. El nucli més poblat de Barbuda és Codrington.

Antigua és calcària i sorrenca, amb platges meravelloses que atreuen el turisme internacional. Barbuda, anomenada Dulcina pels antics conquistadors espanyols, es troba situada a 40 km al nord de l'anterior. S'ha constituït en una gran reserva de cacera habitada per cérvols, senglars i una gran varietat d'aus, com coloms i ànecs. L'illa de Redonda és rocosa i està deshabitada, però té jaciments de fosfats.

Els rius són molt escassos a Antigua, i a Barbuda i Redonda no n'hi ha cap. El clima és tropical, amb poca oscil·lació tèrmica. Entre els mesos de febrer i maig el clima és fresc i sec.

[edita] Economia

L'economia depèn majorment del turisme. També és important la producció agrícola de canya de sucre, cotó i fruites, així com el refinament de petroli i les manufactures tèxtils, d'ebenisteria i de producció de rom. La producció de cervesa, roba, ciment, artesanies locals i mobiliari és escassa.

Entre els productes agropecuaris, a més dels anomenats més amunt, hi ha les papaies, guaiabes, taronges, ananàs, llimones i pastanagues. El bestiar és, fonamentalment, boví i de llana.

La moneda oficial és el dòlar del Carib Oriental, amb una paritat de 2,69:1 amb el dòlar dels EUA (2005). El producte brut intern era de 11.000 dòlars per capita el 2003 i la taxa d'inflació anual és molt baixa (0,4% el 2000). El país tenia un deute extern de 231 milions de dòlars el 2002 i una taxa de desocupació moderada de l'11% el 2001.

Antigua i Barbuda exporta derivats del petroli, maquinària, equips de transport i aliments a l'Organització d'Estats del Carib Oriental (16%), Barbados (15%), Guyana (4%), Trinitat i Tobago (2%) i els Estats Units (0,3%) (2000).

Importa principalment d'Estats Units (27%), el Regne Unit (16%), Canadà (4%), la OECO (3%) i altres països (50%) productes agrícoles i derivats del petroli.

[edita] Demografia

Antigua i Barbuda compta amb una població de 68.722 (2005), la tercera part dels quals viu a la ciutat major, Saint John’s.

La majoria de la població és descendent dels esclaus que treballaven a les plantacions de sucre, però també hi ha grups d'europeus, principalment irlandesos, britànics i portuguesos. Encara que l'idioma oficial és l'anglès, la majoria dels locals parla patois, una forma dialectal de l'anglès.

Gairebé tots els antiguans són cristians, i la confessió anglicana (al voltant del 50%) és la que té més fidels. Hi ha molts de catòlics i també creients en religions animistes o locals.

La població alfabetitzada és de gairebé el 90%. Ètnicament es distribueix entre africans (82,4%), blancs no anglesos (12%), mulats (3,5%), anglesos (1,3%) i altres (0,8%).

El 68% de la població està econòmicament activa i té una edat que oscil·la entre els 15 i els 64 anys (2003).

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web oficial d'Antigua i Barbuda

Països de l'Amèrica Central
Belize | Costa Rica | El Salvador | Guatemala | Hondures | Nicaragua | Panamà
Països del Carib
Antigua i Barbuda | Bahames | Barbados | Cuba | Dominica | Grenada | Haití Jamaica | República Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines |Trinitat i Tobago
Dependències: Anguilla | Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos Illes Verges Britàniques| Illes Verges Nord-americanes | Guadeloupe | Illa Navassa | Martinica | Montserrat | Puerto Rico

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antigua i Barbuda