Martinica
De Viquipèdia
| Martinica | |
|---|---|
 |
|
 |
|
| Informació | |
| Capital: | Fort-de-France |
| Població
|
|
| Superfície | 1.128 km² |
| Districtes | 4 |
| Cantons | 45 |
| Municipis | 34 |
| President del consell regional |
Alfred-Marie Jeanne (MIM) |
| Departaments | |
|
Martinica
|
|
| Localització | |
 |
|
La Martinica (en francès, Martinique, en crioll Matinik) és una illa que forma una regió i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francès. Situada a les Petites Antilles, entre el mar Carib a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, és separada de l'illa de Dominica, al nord, pel pas de la Martinica, i de Saint Lucia, al sud, pel canal de Saint Lucia. Es considera una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.
Té 1.128 km2 i 393.000 habitants (segons l'estimació del 2004). La capital és Fort-de-France.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
Orogràficament, l'illa fa part del massis del Carib, del qual procedeixen totes les illes dels voltants. El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna. Cal destacar els Pitons du Caribe, i entre els quals la Montagne Pelée (1.463 m), que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre, i els Pitons du Carbet (1.207 m).
També hi ha nombrosos rierols petits i cabalosos, entre els quals destaquen els Selée, Galion, Macouba, Lezarde, Lamestin, Monsieur i Madame. Els estanys no tenen gaire importància. El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l'exposició als alisis, entre els 1 000 i els 2 000 mm anuals. La vegetació va de boscs humits tropicals fins a la sabana.
[edita] Població
Racialment, el 91,4 % de l població és negra o mulata, procedent d'Àfrica, i que parla el creole, resultat del contacte del francès amb llengües africanes i caribes. El 5,1 % de la població són francesos criolls, anomenats békés i l'1,9 % són asiàtics (principalment hindus, xinesos i asiàtics). Pel que fa a les religions, el 85,3 % dels martiniquesos són catòlics romans, i dels altres el 3,1 % són adventistes del setè dia, el 0,6 % testimonis de Jehova i el 0,5 % baha’i, el 0,5 % són musulmans i un 0,5 % hinduistes.
[edita] Economia
L'agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca, economia de les antigues plantacions colonials. Hi ha indústries sucreres, de destil3lació de rom i de conserves de fruita, i també explotació forestal i pesquera. El turisme hi és la principal activitat econòmica.
La canya de sucre darrerament ha baixat a menys del 5 % en el valor de els exportacions martiniqueses, però més endavant continuada per l'ananàs i les bananes, a l'exportació de la qual es dediquen 8.500 hectàrees. Darrerament, però, s’ha intentat paliar l'excessiva dependència del sucre i del rom amb inversions industrials, sobretot en la refineria de petroli, i no fa gaire en el turisme, baldament no se n’hagin explotat totes les possibilitats.
El 73 % de la població activa treballa al sector terciari, mentre que un 17 % ho fa a l'industrial i només un 10 % al sector a grari. La comercialització i explotació de l'agricultura, dedicada completament a l'exportació, és un monopoli de la metròpoli. Darrerament es manté mercès a les ajudes de França i de la Unió Europea, ja que un 20 % dels productes importats són alimentaris. Tot i això, igual que a Guadeloupe, ha provocat una economia dependent amb una taxa de desocupació endèmica del 25 %, la qual cosa també ha provocat emigracions a la metròpoli, i que el creixement de la població entre el 1985 i el 1990 fos del 0,4 %, per bé que actualment sembla que hagi remuntat. L'illa també compta amb 882 kilòmetres de carreteres i un parc de 80.000 vehicles. No hi ha trens.
[edita] Política
L'illa té un estatut de Departament Autònom d'Ultramar des del 1982, i com a tal gaudeix d'un legislatiu format pel Conseil General de 45 membres, escollits per vot popular per sis anys, i un Conseil Regional de 41 membres, també per sis anys. Té força competències en educació primària i secundària, audiovisuals, comerç, govern local i desenvolupament, però no en defensa ni en moneda. A hores d'ara els independentistes, aplegats en el Moviment Independentista Martiniquès, han assolit un important pes electoral.
[edita] Història
L'illa, com altres del Carib, ja era habitada en el 6.000 aC, com revelen les restes de la cultura Casimiroide de sílex, trobada a Haití, que segons Irving Crouse i J. Cruixent, procedia de Centreamèrica. Tanmateix, a l'illa de la Martinica els poblaments procedien potser de l'Orinoco i de l'illa de Trinitat, amb una societat sense una especial divisió per tasques i sense cap jerarquia social desenvolupada, en comunitats agrupades en viles.
|
|
 |
|---|---|
 Belize |  Costa Rica |  El Salvador |  Guatemala | Hondures | Nicaragua |  Panamà |
|
| Països del Carib |  |
 Antigua i Barbuda | Bahames |  Barbados |  Cuba |  Dominica |  Grenada |  Haití Jamaica |  República Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines | Trinitat i Tobago
|
|
Dependències:  Anguilla |.svg/20px-Flag_of_the_Netherlands_Antilles_(bordered).svg.png){kind=small} Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos Illes Verges Britàniques| Illes Verges Nord-americanes |.svg/20px-Flag_of_Guadeloupe_(local).svg.png){kind=small} Guadeloupe | .svg/20px-Flag_of_Navassa_Island_(local).svg.png){kind=small} Illa Navassa | Martinica |  Montserrat | Puerto Rico |
|
|||
|
França metropolitana : Alsàcia · Alvèrnia · Aquitània · Borgonya · Bretanya · Centre · Còrsega · Franc Comtat · Illa de França · Llemosí · Llenguadoc-Rosselló · Lorena · Migdia-Pirineus · Nord – Pas-de-Calais · Baixa Normandia · Alta Normandia · País del Loira · Picardia · Poitou-Charentes · Provença – Alps – Costa Blava · Roine-Alps · Xampanya-Ardenes |
|||
|
Regions d'ultramar : Guadeloupe · Guaiana · Martinica · Reunió |
