Llenguadoc-Rosselló

De Viquipèdia

Llenguadoc-Rosselló


Bandera	Escut

Localització

Informació

Capital

Montpeller

Superfície

23.376 km²

President del Consell Regional

Georges Frêche (PS)

Població (2004)
- Total
- Posició
- Densitat

2.462.000
10ª
90 hab./km²

Districtes

Cantons

186

Municipis

1.545

Departaments

Aude
Gard
Erau
Losera
Pirineus Orientals

Logotip

Pàgina web oficial

Llenguadoc-Rosselló és una regió administrativa al sud-est de França, anomenada en francès Languedoc-Roussillon, i Lengadòc-Rosselhon en occità. Formació artificial de construcció recent, és constituïda d'una part de la regió històrica occitana del Llenguadoc i de la Catalunya Nord (inclosa sota el nom Rosselló); la seva capital n'és Montpeller.

Taula de continguts

1 Història
2 Situació administrativa
3 La Casa de la Regió (L'Hôtel de Région)
4 Transport
5 El fracàs del nom Septimània
6 Enllaços externs

[edita] Història

La regió de Llenguadoc-Rosselló, com a col·lectivitat territorial, va ser creada quan es van establir les regions el 1986 arran de les lleis de descentralització aprovades pel govern socialista de François Mitterand. El centrista Jacques Blanc (aleshores membre de l'UDF) fou elegit president del consell regional aquell any i mantingué el càrrec durant 18 anys fins que el 2004 va ser substituït pel seu rival i acèrrim enemic polític, el socialista Georges Frêche. Al principi la bandera triada per a representar la regió consistia en una fusió dels símbols occità i català: la creu de Tolosa i la senyera. L'arribada del nou president socialista va suposar un canvi important de cara a la símbolica identitària ja que va decidir de canviar-la per una mena de logòtip figuratiu. Aquesta regió va formar part del projecte de Comunitat de Treball dels Pirineus creada el 1983 (juntament amb Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, les regions d'Aquitània, Migdia-Pirineus i a més Andorra) i després de l'Euroregió (dita també Euroregió mediterrània, creada el 1991) impulsada per aquesta mateixa regió, Migdia-Pirineus i Catalunya. Amb els canvis de governs del 2004, d'òptica socialista es creà una nova entitat dita Euroregió Pirineus Mediterrània amb els governs d'Aragó, de Catalunya, de les Illes Balears i de la regió Migdia-Pirineus.

[edita] Situació administrativa

A excepció d'un departament (Losera), la situació geogràfica d'aquesta entitat se situa a la vora del Mediterrani i cada capital (excepte Menda) de departament va ben comunicada a la resta mitjançant una xarxa prou important de ferrocarrils, carreteres i una autopista (l'A9 alhora "languedocienne" i "catalane"). La formen cinc departaments:

Aude (11)
Gard (30)
Erau (Hérault) (34)
Losera (Lozère) (48)
Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales) (66)

[edita] La Casa de la Regió (L'Hôtel de Région)

La seu d'aquesta regió es troba a Montpeller, a la vora de Port Marianne en un edifici dit Hôtel de Région (Casa de la Regió). Aquest edifici fou construït a principis de la creació sota la presidència de Jacques Blanc amb un cost prou elevat degut als equipaments (televisors a cada seient...) i conegué uns grans canvis estructurals amb l'arribada de G. Frêche que van ser criticats pel seu cost suposadament prohibitiu. Recentment s'han creat delegacions de la Regió dites Maison de la Région a les capitals departamentals

L'Hôtel de Région

[edita] Transport

La regió compta amb una sèrie d'eixos que la vertebren, de nord a sud i de l'oest a l'est. l'eix principal és l'A-9, que forma part de l'E-15 i travessa tot el territori vorejant la costa de Gard a la Catalunya Nord, i enllaçant al nord amb l'A-54 que va fins a Marsella. Dos eixos més enllaçen Narbona amb Tolosa (l'A-61) i Montpeller-Beziers amb Clarmont d'Alvèrnia (l'A-75). El TGV segueix aquest primers dos eixos a Tolosa i Marsella, i a més hi ha una sèrie de trens regionals i turístics que conecten les poblacions més petites amb es capitals de departament.

[edita] El fracàs del nom Septimània

El cap del nou govern socialista regional (Georges Frêche) es va mostrar aviat contrari al sentiment nacional occità o català com ho va demostrar en nombroses sessions de la regió descrivint el català i l'occità com uns "patois".

Un dels intents més palesos d'eradicació identitària va ser la tria de la designació Septimanie (Septimània) per a definir l'entitat artificial formada per occitans i catalans, recolzant-se en un efímer període històric per a justificar aquesta decisió. Alhora es va anar creant tot un conjunt d'actuacions per a imposar aquesta nova designació i colgar així els noms històrics Llenguadoc i Rosselló (publicitat, nou logòtip...) amb el reforç d'un pressupost colossal mediàtic. Aquest canvi va ser percebut molt negativament a la societat nord-catalana que es va manifestar palesament i vehement contra la creació de G. Frêche (emprant eslògans com Septicèmia en lloc de Septimània). L'ajuntament de Perpinyà va aprovar una moció en què rebutjava la denominació Septimània impulsada pel president del consell el 26 de setembre de 2005. Al dia següent, i davant la forta oposició popular, el president del consell, Georges Frêche, va desestimar el canvi oficial de nom, tot i que el nom Septimanie es manté com a marca comercial per una vintena d'empreses per indicar la procedència dels seus productes. El nou logòtip en canvi ha quedat acceptat esborrant així definitivament les referències a les banderes catalana i occitana.