Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Cantó francès - Viquipèdia

Cantó francès

De Viquipèdia

A França, un cantó és una divisió administrativa. El nombre de cantons varia a cada departament. El nombre total de cantons existents a França és de 4.039 (2004), dels quals 156 estan situats als departaments d'ultramar.

[edita] Funció i administració dels cantons

La funció principal dels cantons és la de servir com a circumscripció electoral. A les eleccions cantonals, cada cantó escull un conseller general, que el representarà al Consell General del departament del qual formi part el cantó.

El cantó pot estar compost bé per diversos municipis, o bé per només un. En el cas de les grans ciutats, els cantons poden estar composts per diversos barris d'aquestes. El cantó porta el nom del seu chef-lieu, que en la majoria d'ocasions és la ciutat més important.

Els consellers generals són escollits per un mandat de 6 anys. Ara bé, no tots els cantons celebren eleccions alhora, sinó que es celebren per meitats cada 3 anys. Així, cada 3 anys, es renoven parcialment tots els consells generals de França.

L'escrutini es fa seguint el mateix sistema que regeix per a les eleccions legislatives: majoritari uninominal a dues voltes. Per a poder passar a la segona volta, cal obtenir el vot del 10% dels inscrits. Un candidat podrà sortir elegit conseller general des de la primera volta si hi aconsegueix la majoria absoluta dels vots emesos i com a mínim el vot del 25% dels inscrits al cens electoral.

L'únic departament que no està dividit en cantons i que per tant no té consell general és París (75). En aquest cas és el Consell de la Ciutat de París qui exerceix les competències pròpies dels consells generals.

En canvi, l'illa de Mayotte, que no és un departament sinó una col·lectivitat departamental, sí està dividida en cantons, concretament 19.

[edita] Història

Els cantons van ser creats l'any 1790, al mateix temps que els departaments. En el moment de llur creació, el nombre de cantons era més elevat que en l'actualitat (entre 40 i 60 depenent del departament). Posteriorment, aquest elevat nombre va ser reduït per la Llei del 8 de pluviós de l'any IX (28 de gener de 1801), anomenada «loi portant réduction du nombre de justices de paix». Els primers prefectes nomenats pel govern van rebre l'encàrrec de procedir a la divisió dels seus respectius departaments en cantons. Aquesta divisió constitueix la base de la divisió administrativa francesa en vigor actualment.

Ara bé, aquesta divisió de principis del segle XIX ha sofert algunes modificacions al llarg dels anys. Cantons poc poblats han estat suprimits mentre que nous cantons s'han creat a zones on la població ha augmentat, principalment en àrees urbanes. Així, fins arribar a la xifra de 4.039 cantons en el moment de celebrar-se les darreres eleccions cantonals l'any 2004.

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com