Papua Nova Guinea
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Unity in Diversity (Unitat en la diversitat) | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Anglès, tok pisin i hiri motu | ||||
| Capital | Port Moresby 9° 30' S, 147° 07' E |
||||
| Ciutat més gran | Port Moresby | ||||
| Govern | Monarquia constitucional Elisabet II Paulias Matane Michael Somare |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
462.840 km² (53è) 2% |
||||
| Població - Estimació 2000 - Cens - Densitat |
4.927.000 (108è) - 11 hab/km² (108è) |
||||
| Moneda | Kina (PGK) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
AEST (UTC+10) AEST (UTC+10) |
||||
| Independència - Autogovern - Independència |
d'Austràlia 1 de desembre del 1973 16 de setembre del 1975 |
||||
| Himne nacional | O Arise, All You Sons | ||||
| Domini internet | .pg | ||||
| Codi telefònic | +675 |
||||
| Gentilici | Papú (masculí i femení) | ||||
| * Membre del Commonwealth l'ONU i l'APEC. | |||||
Papua Nova Guinea és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de les illes Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.
[edita] Història
A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica.
La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea.
El país va aconseguir la independència el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997.
[edita] Geografia
Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m) i cobert de selva tropical; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns.
La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda i Nova Bretanya, ambdues de l'arxipèlag Bismarck, i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants.
|
|
 |
|---|---|
 Austràlia |  Estats Federats de Micronèsia |  Timor Oriental |  Fiji |  Illes Marshall |  Illes Salomó |  Kiribati |  Nauru |
|
|
Dependències:  Guam |  Hawaii |  Illa de Pasqua |  Illes Cook |  Illes Mariannes Septentrionals |  Illes Perifèriques Menors dels EUA |  Niue |  Norfolk |  Nova Caledònia |  Nova Guinea Occidental |  Pitcairn |  Polinèsia Francesa |  Samoa Nord-americana | .svg/20px-Flag_of_Tokelau_(local).svg.png){kind=small} Tokelau |  Wallis i Futuna |
|
