Hawaii
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Estat de la Unió Americana | |||||
| País/Regió històrica |  Estats Units |
||||
| Capital | Honolulu | ||||
| Ciutat més gran | Honolulu | ||||
| Idioma oficial | Hawaià i anglès | ||||
| Superfície • Total • % d'aigua |
43è 28.337 km² 41,2 |
||||
| Longituds • Amplada: • Alçada: |
n/d km. 2.450 km. |
||||
| Altitud | 925 m (màx.:4.205 mín.:0) |
||||
| Població • Total (2000) • Densitat |
42è 1,211,537 hab.42,75 |
||||
| Coordenades • Nord: • Oest: |
18°55'N a 29°N 154°40'W a 162°W |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
2 d'agost de 1959 50è |
||||
| Sistema polític Govern estatal • Governador: |
Linda Lingle |
||||
| ISO 3166-2 | US-HI |
||||
| Fus horari | Hawaii: UTC-10 | ||||
| Abreviació postal | HI | ||||
| Web | |||||
Hawaii (en hawaià: Hawaiʻi) és l'arxipèlag de les illes Hawaii a l'Oceà Pacífic. Hawaii constitueix el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població de 1.211.537 habitants.
Honolulu és la ciutat més gran i la capital de l'estat.
[edita] Geografia
Vegeu l'article principal: illes Hawaii
L'arxipèlag de les illes Hawaii està format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pacífic Nord. Les illes principals són les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxipèlag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta són illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent.
Les illes són d'origen volcànic formades per un punt calent geològic. Un punt calent és una zona de la litosfera travessada per una columna de magma. Les erupcions de lava formen un con volcànic i una illa, però com que la placa tectònica es va desplaçant cap el nord-oest i el punt calent es manté fix, es van formant nous volcans. Això explica perquè els volcans actius són a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'última erupció fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El més jove és el volcà submarí Loʻihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii.
L'aïllament de les illes Hawaii al mig del Pacífic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als tròpics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna endèmica. L'activitat volcànica i la subsegüent erosió han creat unes característiques geològiques peculiars. Per exemple, el Mont Waiʻaleʻale de Kauai és el lloc més humit del món, amb una mitjana d'11.700 mm de precipitació anual.
El trasllat de la família reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i després a Oahu explica la formació de les ciutats. La ciutat principal és Honolulu a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situació en un port natural. Les altres ciutats principals són Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihuʻe, a Kauai.
[edita] Llengües
Vegeu l'article principal: Hawaià
L'estat de Hawaii té oficialment dues llengües: el hawaià i l'anglès. La Constitució de Hawaii del 1978 permet l'ús legal del hawaià en tot tipus de documents i promou l'ús oficial. La tercera i quarta llengua més parlada són, respectivament, el tagalog i el japonès.
Abans de l'arribada dels europeus, el hawaià era una llengua col·loquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos caràcters típics del hawaià són la pausa glotal, ʻokina, i el macró per les vocals llargues, kahakō. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawaià, porta els dos caràcters: Lānaʻi.
Avui el hawaià és una llengua minoritària. La majoria de parlants nadius són a l'illa Niihau, on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes formes, hi ha un creixent interès en la seva recuperació social i s'han engegat programes escolars d'immersió lingüística.
L'anglès hawaià és l'estàndard anglès utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'anglès americà excepte en els topònims i les paraules d'origen hawaià que s'escriuen i en pronuncien en hawaià, incloent la ʻokina i el kahakō. Un exemple paradigmàtic és el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en català. Aquest és el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i també de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawaiʻi amb pronunciació de «ve» labiodental i una pausa glotal semblant a una «g» sorda. Com a estàndard escrit, l'anglès hawaià és utilitzat en totes les publicacions estatals i àmpliament en els mitjans de comunicació escrits.
El pidgin, o crioll hawaià, és una llengua que va sorgir entre els immigrants treballadors de les plantacions durant el segle XIX. És una barreja de hawaià i d'anglès amb aportacions dels seus llocs d'origen: Xina, Japó, Corea, Filipines i Portugal. Avui és una llengua que es parla per tot l'estat i és un mitjà d'integració social de diferents ètnies i grups socioeconòmics.
| Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques |  |
|||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
.svg/20px-Flag_of_Georgia_(U.S._state).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Palmyra_Atoll_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Johnston_Atoll_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_the_Midway_Islands_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Navassa_Island_(local).svg.png){kind=small}
|
|
 |
|---|---|
 Austràlia |  Estats Federats de Micronèsia |  Timor Oriental |  Fiji |  Illes Marshall |  Illes Salomó |  Kiribati |  Nauru |
|
|
Dependències:  Guam |  Hawaii |  Illa de Pasqua |  Illes Cook |  Illes Mariannes Septentrionals | Illes Perifèriques Menors dels EUA |  Niue |  Norfolk |  Nova Caledònia |  Nova Guinea Occidental |  Pitcairn |  Polinèsia Francesa |  Samoa Nord-americana | .svg/20px-Flag_of_Tokelau_(local).svg.png){kind=small} Tokelau |  Wallis i Futuna |
|
 |
Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia. |
