Fiji

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Rerevaka na Kalou ka Doka na Tui
(en fijià: Déu de la Por i honor a la Reina)

Idiomes oficials Anglès, fijià i hindustànic (hindi/urdú)

Capital Suva
18° 10' S, 178° 27' E

Ciutat més gran Suva

Govern

Executiu
Primer ministre
President del
Consell de Ministres
Cap del
Consell de Ministres

Cop d'estat
Josaia Voreqe Bainimarama
Jona Senilagakali

Ratu Ovini Bokini

Reina Elisabet II†

Superfície
- Total
- Aigua (%) 18.270 km² (151è)
—

Població
- Estimació 2001
- Cens
- Densitat 844.330 (152è)
—
48 hab/km² (122è)

Moneda Dòlar fijià (FJD)

Fus horari
- Estiu (DST) d'abril a octubre (UTC+12)
d'octubre a abril (UTC+13)

Sobirania
del Regne Unit 10 d'octubre del 1970

Himne nacional Que Déu beneeixi Fiji

Domini internet .fj

Codi telefònic +679

Gentilici Fijià, fijiana

† Reconeguda i no repudiada pel Consell de Ministres.

La República de les illes Fiji és un estat insular d'Oceania que ocupa tot un arxipèlag del Pacífic Sud, a la Melanèsia, situat a l'est de Vanuatu, a l'oest de Tonga i al sud de Tuvalu.

[edita] Història

Els primers habitants de les Fiji van arribar del sud-est d'Àsia molt abans que les illes fossin descobertes per exploradors europeus al segle XVII, l'holandès Abel Tasman el 1643 i els anglesos James Cook (1774) i William Bligh (1789). No fou fins al segle XIX, però, que hi van arribar els europeus per establir-s'hi de manera permanent. Les illes van esdevenir una colònia britànica el 1874. El 1937 les Fiji obtingueren l'autonomia i el 1966 el govern britànic promulgà una constitució que introduïa el sufragi universal. El multiètnic Alliance Party (AP) de Ratu Kamisese Mara, que es mantingué en el poder fins el 1987, cercà un equilibri entre ambdues comunitats per tal de constituir un estat independent.

Van aconseguir la independència el 1970. El govern democràtic fou interromput per dos cops militars el 1987, a causa de problemes entre la comunitat indo-fijiana i la nadiua melanèsia. Això ha aprovocat alguns intents separatistes, com el de l'illa de Rotuma.

[edita] Política

Les Fiji són un estat independent des del 1970, es regeix per una constitució promulgada a l'agost del 1990, després del cop d'estat del 1987. Els càrrecs més alts de l'estat són reservats a la població melanèsia, com també ho són la majoria dels escons de la Cambra dels Diputats i del Senat. Les Fiji són membres són membres de l'ONU i de la Comissió del Sud del Pacífic.

[edita] Geografia

Mapa de les illes Fiji (anglès)

L'arxipèlag de les Fiji (també conegut de vegades sota la forma Fidji) consta de 322 illes amb 18.270 $km 2$ , un terç de les quals, aproximadament, està habitat. Les dues illes més importants són Viti Levu i Vanua Levu. A Viti Levu s'hi troba la capital, Suva, i també les tres quartes parts de la població, d'uns 850.000 habitants en total. Les illes són muntanyoses, formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb pics que sobrepassen els 1.200 m, i amb el sedimentari detrític i coral·lí, als sectors més baixos, i estan cobertes de boscos tropicals. L'illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius. Hi abunden els esculls barrera. El clima hi és tropical humit.

[edita] Economia

Article principal: Economia de Fiji

[edita] Demografia

Les dues ètnies predominants són l'índia i la indígena melanèsia, cadascuna de les quals representa prop del 50 % de la població total. L'índex de creixement natural és elevat (21,8 ‰), tot i que la natalitat, també elevada (26,8 ‰), és en ràpida disminució a causa de les campanyes de planificació familiar. La població és urbana en un 38,7%. L'idioma oficial és l'anglès. Prop del 53 % de la població és cristiana, el 38 % hindú i gairebé un 8 % musulmana. L'analfabetisme és del 13 %.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Fiji

Estats d'Oceania
Austràlia \| Estats Federats de Micronèsia \| Timor Oriental \| Fiji \| Illes Marshall \| Illes Salomó \| Kiribati \| Nauru \| Nova Zelanda \| Palau \| Papua Nova Guinea \| Samoa \| Tonga \| Tuvalu \| Vanuatu
Dependències: Guam \| Hawaii \| Illa de Pasqua \| Illes Cook \| Illes Mariannes Septentrionals \| Illes Perifèriques Menors dels EUA \| Niue \| Norfolk \| Nova Caledònia \| Nova Guinea Occidental \| Pitcairn \| Polinèsia Francesa \| Samoa Nord-americana \| Tokelau \| Wallis i Futuna