Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Hindi - Viquipèdia

Hindi

De Viquipèdia

Hindi
हिन्दी
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: Hindi-urdú o hindustaní
Parlat a: Índia, Sudàfrica (~900.000), illa Maurici (~700.000), Bangladesh (~350.000) i parlants dispersos en altres països
Regió: el Sud d'Àsia
Parlants: 480 milions (182 milons nadius)
Rànquing: 5
Classificació genètica: Indoeuropea

  Indoiraniana
   Indoària
    Subgrup central
     Hindi oriental
        Hindi-Urdú Hindi

estatus oficial
Llengua oficial de: Índia
Regulat per: Central Hindi Directorate
codis de la llengua
ISO 639-1 hi
ISO 639-2 hin
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL hin
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'hindi (हिन्दी) és un idioma parlat en molts estats del nord i el centre de l'Índia. És una llengua indoeuropea, de la família Indoiraniana. Va evolucionar a partir dels idiomes prakrit de l'Edat Mitjana (indoarià mijtà) i, indirectament, del sànscrit, del qual pren gran part del vocabulari tècnic, religiós i jurídic. Arran de la influència musulmana al nord de l'Índia, existeix també un gran nombre de préstecs del persa, l'àrab i el turc.

L'hindi és el segon idioma més parlat en el món, després del mandarí. Vora 500 milions de persones parlen hindi i el nombre total de persones que l'entenen pot superar els 800 milions.

Per raons de rivalitat políticoreligiosa entre l'Índia i el Pakistan, se'l considera com un idioma diferent de l'urdú (que és l'idioma oficial de Pakistan). Però en la seua forma parlada col·loquial ambdós són mútuament intel·ligibles, sent des d'un punt de vista lingüístic varietats d'un mateix idioma. Les seues diferències es redueixen al sistema d'escriptura, que en el cas de l'hindi és l'alfabet devanagari, mentre que l'urdú empra l'alfabet àrab. Aquests dos idiomes també es diferencien en la seua terminologia culta, que en hindi es pren generalment del sànscrit (ja que els indis que el parlen són majoritàriament hindús), mentre que en urdú els cultismes són majorment d'origen persa-àrab (ja que la major part dels seus parlants són musulmans).

Abans de la partició de l'Índia en l'Índia i Pakistan, l'hindi i l'urdú parlats eren considerats el mateix idioma, l'hindi-urdú. Des de la partició, el "hindi estàndard" s'ha desenvolupat reemplaçant molts mots de l'àrab i del persa per paraules del sànscrit.

L'hindi i l'urdú tenen hui en dia quatre formes literàries: Hindi Estàndard, urdú, dakkhini (dakhini), i rehkta. El dakhini és un dialecte de l'urdú en la regió de Deccan de la part Sudcentral de l'Índia, majorment a Hyderabad, que utilitza menys préstecs perses i aràbics. El rehkta és una forma d'urdú que s'utilitza principalment per a la poesia.

L'alfabet devanagari utilitzat en l'hindi amb la seua pronunciació
L'alfabet devanagari utilitzat en l'hindi amb la seua pronunciació

[edita] Dialectes

Encara que pròpiament són idiomes distintes, les llengües del grup Hindi Occidental (i fins i tot alguns d'altres grups de la Zona Central) es consideren com a dialectes d'Hindi/Hindi-Urdú segons la constitució de l'Índia.

  • Khadiboli, Khariboli o Sarhindi és el dialecte usat com l'idioma nacional d'Índia, ensenyat a les escoles i en el govern. Prové del nord de Uttar Pradesh.
  • Urdú és el dialecte usat com l'idioma nacional de Pakistan.
  • Brajbhasha va ser el dialecte literari durant el període bhakti, parlat en Uttar Pradesh oriental.
  • Awadhi o Avadhi es parla en Uttar Pradesh central.
  • Bambaiya o Mumbaiyya es parla en Bombai.
  • Kanauji es parla a la regió entre Awadh i Braj en Uttar Pradesh.
  • Bundeli es parla a la regió Bundelkhand de Madhya Pradesh.
  • Bagheli es parla al nord-est de Madhya Pradesh.
  • Chhattisgarhi, Lahariya o Khalwahi es parla en Chhattisgharh.
  • Hariyanvi, Bangaru o Jatu es parla en Haryana.
  • Bhaya es parla en el sud de Pakistan.
  • Chamari, parlat pels dalit de Uttar Pradesh i Madhya Pradesh.
  • Gowli es parla en Madhya Pradesh y en el districte Amravati de Maharashtra.
Viquipèdia
Existeix una edició en hindi de la Viquipèdia
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com