Turc

De Viquipèdia

Turc 'Türkçe'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	Türk dili
Parlat a:	Turquia, Xipre, Alemanya, Grècia, Bèlgica, França, Bulgària, Azerbaidjan, Iraq, Kirguizistan
Regió:	Europa, Àsia
Parlants:	Possiblement 80 milions a tot el món
Rànquing:	22
Classificació genètica:	Altaica (hi ha debat respecte a això) Turquesa Meridional Turca Turc
estatus oficial
Llengua oficial de:	Turquia, Xipre
Regulat per:	Türk Dil Kurumu (Institució de la Llengua Turca)
codis de la llengua
ISO 639-1	tr
ISO 639-2	tur, ota
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	tur
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El turc (Türkçe o Türk dili) és una llengua turquesa parlada per uns 61.000.000 de persones per tot el món, 46.300.000 de les quals a Turquia i 180.000 a Xipre; en tots dos països és llengua oficial. També és parlada pel 9% dels habitants de Bulgària i hi existeixen comunitats importants a Romania, Macedònia, Grècia, l'Uzbekistan i Alemanya. El turc s'escriu amb l'alfabet llatí des del segle XX. La majoria de la població és musulmana.

[edita] Sistema de sons i escriptura

El turc actual fa servir un alfabet de 29 lletres, 8 vocals i 21 consonants:

a b c ç d e f g ğ h ı i j k l m n o ö p r s ş t u ü v y z

Aquestes consonants sonen com en català: b d f m n p t z

c sona com tj en català central o j en anglès
ç sona com tx en català
g sempre oclusiva velar com a gat en català, palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
ğ (caràcter g amb caron), actualment gairebé no sona i allarga les vocals contigües, històricament una fricativa velar sonora
h sona com h en alemany o com j en castellà
j sona com j en català central o en francès, no pas com tj en català o j en anglès
k palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
l velaritzada com en català en contacte amb vocals posteriors
r sempre suau, com a pera, com la r italiana
s sona sempre com ss en català
ş (caràcter s amb cedilla) sona com xeix en català, com sh angles, com sch en alemany
v diferent de b, fricativa labiodental sonora, com v en anglès, francès o en la pronúncia valenciana.
y sona com i consonàntica en català, com a iogurt

Les vocals poden ser anteriors (eiöü) o posteriors (aıou), altes (iıuü) o baixes (aeoö), i arrodonides (ouöü) o no arrodonides (aıei).

La vocal o representa la vocal baixa posterior arrodonida (com la o tancada catalana).
La vocal u representa la vocal alta posterior arrodonida (com la u catalana).
La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya).
La vocal ü representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya).
La vocal e representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana).
La vocal i (caràcter i amb punt, majúscula İ) representa la vocal alta anterior no arrodonida (com la i catalana).
La vocal a representa la vocal baixa posterior no arrodonida (com la u a la paraula anglesa sun).
La vocal ı (caràcter i sense punt, majúscula I) representa la vocal alta posterior no arrodonida.

[edita] Harmonia vocàlica

La fonologia turca segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de la major part de sufixos segons el tipus de vocals de l'arrel.

La principal regla és que una paraula només pot contenir o bé vocals anteriors (eiöü) o bé vocals posteriors (aıou). Per això, molts sufixos gramaticals tenen una forma amb vocal anterior i una altra amb vocal posterior (per exemple Türkiyede "a Turquia" però kapıda "a la porta").

A més, una regla secundària fa que les vocals altes (i&#305) tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (üu) quan estan precedides d'una vocal arrodonida (ouöü). Per això, alguns sufixos gramaticals encara tenen dues formes més amb vocals arrodonides (per exemple Türkiyedir "és Turquia", kapıdır "és la porta", però gündür "és el dia", paltodur "és l'abric").

Hi ha nombroses excepcions. Cada una de les parts de les paraules compostes funcionen independentment pel que fa a l'harmonia vocàlica (per exemple, formes com bugün "avui", literalment "aquest dia"). Alguns sufixos gramaticals són invariables (com -iyor). I hi ha unes poques paraules turques que no segueixen aquestes regles (com anne "mare"). En aquests casos, els sufixos harmonitzen amb la vocal final de la paraula.

[edita] Exemples

Exemple de turc amb traducció al català:

Madde 1 Bütün insanlar hür, haysiyet ve haklar bakımından eşit doğarlar. Akıl ve vicdana sahiptirler ve birbirlerine karşı kardeşlik zihniyeti ile hareket etmelidirler.

Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

v • d • e Llengües turqueses
Túrquic Occidental
Bolgar	Bolgar† \| Húnic† \| Khàzar† \| Txuvaix
Txagatai	Aini² \| Ili Turki \| Lop\| Txagatai† \| Uigur \| Uzbek
Kiptxak	Baraba \| Baixkir \| Cumà† \| Karatxai-Balkar \| Karaim \| Karakalpak \| Kazakh \| Kiptxak† \| Krymtxak \| Kumyk \| Nogai \| Tàtar Tàtar de Crimea¹ \| \| Urum¹
Oghuz	Afshar \| Àzeri \| Gagaús\| Petxeneg† \| Qashqai \| Salar \| Tàtar de Crimea¹ \| Turc \| Turc de Khorasan \| Turc otomà† \| Turcman \| Urum¹
Túrquic Oriental
Khalaj	Khalaj
Kirguís-Kiptxak	Altai \| Kirguís
Uigur	Altai septentrional \| Chulym \| Dolgan \| Fuyü Gïrgïs\| Sakha / iacut \| Khakàs \| Shor \| Tofa \| Tuvinià \| Yugur Oriental
Turc antic†
Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida