Kirguizistan
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: no en té cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Kirguís, rus | ||||
| Capital | Bixkek 4º 52' N; 74º 36' E |
||||
| Ciutat més gran | Bixkek | ||||
| Govern
President
Primer ministre |
República Kurmanbek Bakíev Igor Vitalyevich Chudinov |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
198.500 km² (86è) 3.6 |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens - - Densitat |
5,146,281 (111è) - 26 hab/km² (147è) |
||||
| Moneda | Som (KGS) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+5) (UTC+5) |
||||
| Independència |
de la Unió Soviètica el 31 d'agost de 1991 |
||||
| Himne nacional | himne de la República del Kirguizistan | ||||
| Domini internet | .kg | ||||
| Codi telefònic | +996 |
||||
| Gentilici | Kirguís (masculí i femení) | ||||
El Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан) és un país de l'Àsia central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l'est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l'Uzbekistan a l'oest. La capital és Bixkek.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els primers pobladors van assentar-se a la regió cap al 200 aC, eren descendents dels mongols. L'Islam va arribar el segle XII i es va imposar amb rapidesa al país. El 1876 l'imperi rus es va annexionar la zona, focus de contínues revoltes. Molts kirguesos van optar per emigrar a les muntanyes d'Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada república de l'URSS sota el nom de República Socialista Soviètica del Kirguizistan, de qui va assolir la independència el 1991. No obstant aquesta independència, els lligams amb Rússia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referèndums.
Romangué raonablement estable la major part dels anys 90, sota la direcció de l'antic president Askar Akàiev. La jove democràcia es mostrava com la més prometedora entre els estats de la regió (per exemple, pel que feia a la llibertat de premsa), però els darrers anys el règim ha estat acusat d'evolucionar cap a l'autocràcia i l'autoritarisme. A la primavera del 2005 una sobtada revolta forçà la sortida del país del president, i la seva renúncia, el 4 d'abril del 2005. S'obre una nova etapa política sota la direcció 'provisional' de Kurmanbek Bakíev.
Els kirguesos forjarien la seva identitat sota la influència dels kazaks, dels quals es diferenciarien, entre altres coses, perquè els kirguesos practicaven tradicionalment una ramaderia de muntanya, amb desplaçaments de ramats molt més curts que els que feien els kazaks a les estepes.
[edita] Política
La constitució de 1993 defineix la forma de govern com una república democràtica. La branca executiva inclou a un president i a un primer ministre. El parlament actualment és bicameral. La branca judicial comprèn una cort suprema, una cort constitucional, corts locals, i un procurador general.
El govern interí està creant una nova estructura de govern per al país, i treballa per a resoldre els problemes pendents de la constitució.
[edita] Subdivisió administrativa
El Kirguizistan es divideix en set províncies (singular: óblast (область), plural: oblasttar (областтар)) que són administrades pels respectius governadors. La capital és Bixkek i s'administra com a ciutat independent (shaar).
 |
[edita] Geografia
Té set províncies, anomenades oblast. La majoria del territori està cobert per muntanyes (algunes de més de 7000 m d'alçada). Té el segon llac de muntanya més gran del món, el Issyk Kul.
El clima varia força segons les regions, anant des del subtropical fins el continental però amb predomini de les baixes temperatures. Les grans inundacions de cada primavera fruit del desgel es cobren regularment vides humanes i modifiquen el paisatge del país.
Només les zones del nord són aptes per a l'agricultura. El Kirguizistan té en canvi dipòsits de minerals valuosos, com l'or, a més de reserves de gas i petroli.
La piràmide de població és relativament jove. La gent es concentra en petits nuclis rurals, i encara sobreviuen bastants grups seminòmades. Les principals minories ètniques són els russos i els uzbecs.
[edita] Economia
És un país amb un pobre desenvolupament econòmic, que precisa de l'ajuda externa. S'està produint una lenta transició a l'economia de mercat, procés molt marcat per l'evolució política. Va ser el primer país de l'antiga URSS admès a l'Organització Mundial del Comerç. La seva moneda es diu som.
La indústria es basa en processar productes agrícoles. La metalúrgia és un sector en expansió gràcies a l'abundància de minerals. Té uns bons recursos d'aigua, cosa que permet una energia hidroelèctrica barata per a les fàbriques i l'exportació dels excedents. Importa sobretot maquinària i productes químics.
[edita] Demografia
El país compta amb una població d'una mica més de 4,8 milions d'habitants distribuïts en 198.500 km². La població es concentra a la capital Bixkek i les zones banyades pel riu Naryn i els seus afluents.
Des del punt de vista ètnic, el 65% són kirguisos, el 13% uzbeks i el 12% russos amb alguna minoria tadjika i xinesa al sud i l'est.
[edita] Cultura
La religió majoritària és l'islam, tot i que hi ha presència del cristianisme ortodox per la influència russa.
El poema èpic nacional es diu Manas, una obra de prop de mig milió de versos que narren les aventures del heroi homònim. Podria haver estat creat cap al segle VII, tot i que la tardana fixació per escrit fa que no es pugui assegurar amb certesa. La música tradicional està lligada a la recitació d'aquest poema. Malgrat que la islamització de la component ètnica kirguís, no es completa fins el S. XIX, aquest heroi és un heroi musulmà que combat els infidels calmucs [1].
Hi ha dos idiomes oficials, el kirguís i el rus. L'alfabetització ha augmentat espectacularment en els darrers anys.
La festa nacional és el 31 d'agost, quan se celebra la independència.
[edita] Enllaços externs
- (català) Mapa de Peters Dades del Kirguizistan
[edita] Referències
- ↑ FOURNIA, VINCENT. 1994. “Histoire de l’Asie Centrale”. Le point des connaissances actuelles. Presses Universitaires de France. Paris.
|
|
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|---|---|
_transparent_background.png/90px-State_Coat_of_Arms_of_the_USSR_(1958-1991_version)_transparent_background.png){kind=spacer} |
|
|
|
 |
|---|---|
|
|
|
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita |  Armènia2 |  Azerbaidjan1 | .svg/20px-Flag_of_Bahrain_(bordered).svg.png){kind=small} Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord | .svg/20px-Flag_of_South_Korea_(bordered).svg.png){kind=small} Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines | .svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small} Geòrgia1 |  Iemen |  Índia | .svg/20px-Flag_of_Indonesia_(bordered).svg.png){kind=small} Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel | .svg/20px-Flag_of_Japan_(bordered).svg.png){kind=small} Japó |  Jordània |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Myanmar |  Nepal |  Oman | .svg/20px-Flag_of_Pakistan_(bordered).svg.png){kind=small} Pakistan | .svg/20px-Flag_of_Qatar_(bordered).svg.png){kind=small} Qatar | .svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small} Rússia1 | .svg/20px-Flag_of_Singapore_(bordered).svg.png){kind=small} Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina | .svg/20px-Flag_of_Cyprus_(bordered).svg.png){kind=small} Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
| Organització de la Conferència Islàmica |  |
|---|---|
Afganistan |  Albània | Aràbia Saudita |  Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh |  Benín | Brunei |  Burkina Faso |  Camerun |  Comores |  Costa d'Ivori |  Djibouti |  Egipte | Emirats Àrabs Units |  Gabon |  Gàmbia |  Guinea |  Guinea Bissau |  Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban |  Líbia | Malàisia |  Malawi | Maldives |  Mali |  Marroc |  Moçambic |  Níger |  Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar |  Senegal |  Sierra Leona | Síria |  Somàlia |  Sudan |  Surinam | Tadjikistan |  Togo |  Tunísia | Turkmenistan | Turquia |  Txad |  Uganda | Uzbekistan | |
|
