Vietnam

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Independència, llibertat, felicitat (Độc lập, tự do, hạnh phúc)''

Idiomes oficials vietnamita

Capital

Hanoi

Ciutat més gran Ho Chi Minh (l'antiga Saigon)

Govern

Secretari General
President
Primer Ministre

República Socialista
Nông Đức Mạnh
Nguyễn Minh Triết
Nguyễn Tấn Dũng

Superfície
- Total
- Aigua (%) 329.560 km² (65è)
1,3%

Població
- Estimació 2002
- Cens
- Densitat 81.098.416 habitants (14è)

264 hab/km² (31è)

Moneda Dong (VND)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+7)
(UTC)

Independència
Declarada
Reconeguda de França
el 2 de setembre de 1945
1954

Himne nacional Tien quan ca (Les tropes avancen)

Domini internet .vn

Codi telefònic +84

Gentilici vietnamita (masculí i femení)

Mapa del Vietnam

Vietnam, o el Vietnam^[1] (nom complet República socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic a l'Indoxina. La seva capital és Hanoi. Té frontera amb Xina, Laos, Cambodja i el Golf de Tonquín.

[edita] Història

El 258 aC An Duong Vuong va fundar el Regne d'Au Lac, al Vietnam del nord, però va ser derrotat per un general xinès el 208 aC i es va fer amb el control del país en nom de Xina, però al caure la dinastia Quin (substituïda per la Han), el general va adoptar el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.

La família de Trieu Da va governar del 196 al 111 aC, quant el país va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi

Vu Vuong 196-137 aC
Van Vuong 137-125 aC
Minh Vuong 125-113 aC
Ap Vuong 113-111 aC
Duong Vuong 111 aC

L'any 40 es van revoltar els vietnamesos sota la direcció de les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi. Derrotades es van suïcidar (42). La dominació xinesa (el país es va dir An Nam) va continuar fins el 939 quant Ngo Quyen va derrotar als xinesos al riu Bach Dang. Fins el 944 Ngo va governar però després va venir l'anarquia que va durar fins el 968, amb successors dèbils enfrontats al dotze caps militars, que conformen la dinastia Ngo. Des llavors el país va ser conegut com Dai Viet

Ngo Quyen 939-944
Duong Tam Kha 944-951
Xuong Ngap 951-954
Xuong Van 951-965

El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Dinh, fins el 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins el 1009.

Dinh Tiên Hoàng (Dinh Bo Linh) 968-979
Dinh De Toan 979-981

Le Hoan 981-1005
Trung Ton 1005-1009

El 1010 es va establir la dinastia Ly per part de Lý Công Uẩn, que després va tenir el nom de Ly Thai To

Ly Thai To 1010-1028
Ly Thai Ton 1028-1054
Ly Thanh Ton I 1054-1072
Ly Nhan Ton 1072-1127
Ly Thanh Ton II 1127-1138
Ly Cao Ton 1175-1210
Ly Hue Ton 1210-1224
Ly Chieu Hoang 1224-1225

La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.

Tran Thai Ton 1225-1258
Tran Thanh Ton 1258-1277
Tran Nhan Ton 1278-1293
Tran Anh Ton 1293-1314
Tran Minh Ton 1314-1329
Tran Hien Ton 1329-1341
Tran Du Ton 1341-1369
Tran Nghe Ton 1370-1372
Tran Due Ton 1372-1377
Tran De Hien 1377-1388
Tran Thuan Ton 1372-1398
Tran Thieu De 1398-1400

El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que només va durar 7 anys.

Le Qui Ly 1400-1401
Han Thuong (fill de Le Qui Li) 1401-1407

El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van col·locar dos reis de la dinastia Ming i després governadors.

Gian Dinh De 1407-1409
Hau Tran 1409-1413
Governadors 1413-1428

L'anomenada segona dinastia Le va restablir d'independència el 1428

Nam tien (1069-1757)(anglès)

Le Thai To 1428-1433
Le Thai Ton 1433-1442
Le Nhan Ton 1442-1459
Le Thanh Ton 1460-1497
Le Hien Ton 1497-1504
Le Uy Muc 1504-1509
Le Tuong Duc 1509-1516
Le Thieu Ton 1516-1522
Le Cung Hoang 1522-1527

El 1527 Mac Dang Dung es va fer amb el poder al Nord i va establir allí la dinastia Mac, que des el 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de shoguns Trinh que finalment va assumir tot el poder el 1677.

Mac Dang Dung 1527-1532
interregne 1532-1533
Dinastia Mac de Tonkín 1533-1592
Dinastia Mac de Caobang 1592-1677

Dinastia Trinh 1533-1772

El 1772 els germans Tay Son, de la família Nguyen del sud, es van revoltar i es van fer amb el poder entenent-se cap al sud. El cap n'era Nguyen Hue (mes tard anomenat Quang Trung) que va combatre contra el príncep dels Nguyen i va unificar el país. un príncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh va obtenir l'ajuda francesa el 1778. Un membre de la dinastia Le, Le Chieu Thong, va demanar a Xina que l'instal·les com a rei i els xinesos van enviar un fort exercit però van ser derrotats per Nguyen Hue prop de Hanoi. Però després va morir i els seus dos germans successors no van tenir la seva capacitat.

Mentrestant al Sud del país, a l'Annam, es va fer amb el poder la dinastia Nguyen el 1533 i va governar fins el 1778 quant els Tay Son del nord van ocupar el poder, però poc després, amb ajuda francesa, l'últim príncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh, va aconseguir derrotar als Tay Son. Els dos germans Nguyen que van succeir a Nguyen Anh van resistir al nord fins el 1802.

Kim 1533-1545
Guerra civil 1545-1558
Hoang 1558-1613
Phuc Nguyen 1613-1635
Phuc Lan 1635-1648
Phuc Tan 1648-1687
Phuc Tran 1687-1691
Phuc Chu I 1691-1725
Phuc Chu II 1725-1738
Phuc Khoat 1738-1765
Phuc Thuan 1765-1777
Nguyen Anh 1777-1802 (des 1802 Emperador Gia Long)

El 1802 el país va ser reanomenat Viet Nam i encara que després va canviar a Nam Viet, al final Viet Nam va prevaler. Des aquell any la dinastia Nguyen (d'una rama col·lateral) es converteix en dinastia imperial i durarà fins al 1954 quant els comunistes van guanyar la guerra a França.

Gia Long 1802-1820
Minh Mang (Migmemouge) 1820-1841
Thieu Tri 1841-1848
Tu Duc 1848-1883
Duc Duc 1883
Hiep Hoa 1883
Kien Phuoc 1883-1884
Ham Nghi 1884-1885
Dong Khanh (Dong Don) 1885-1889
Thanh Thai 1885-1907
Duy Tan 1907-1916
Khai Dinh 1916-1925
Bao-Dai 1925-1954

La història desprès de la guerra és molt complexa però, a grans trets, els comunistes es van rebel·lar i van guanyar la Guerra d'Indoxina el 1954, desprès de guanyar a la Batalla de Dien Bien Phu i se'ls va reconèixer el nord del país. El sud va quedar sota influència francesa. Es va proclamar la república al sud i els americans van substituir els francesos, incompliment els acords de pau de la Conferència de Ginebra (subscrits per França, però no pels Estats Units) i reprimint l'oposició, que es va rebel·lar, ajudada per les forces del nord i van desfer als americans i als seus protegits de la República del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam) i van reunificar el país sota un règim comunista.

[edita] Presidents de la República

Com a Presidents de la República del Vietnam hi van ser:

República Democràtica de Vietnam (Vietnam del Nord, 1945-1976)
- Hồ Chí Minh (2 de setembre de 1945 - 2 de setembre de 1969)
- Tôn Đức Thắng (3 de setembre de 1969 - 2 de juliol de 1976) (actiu cap al 23 de setembre de 1969)
Republica de Vietnam del Sud (1955-1976)
- Ngô Dinh Diem (1955-1963)
- Nguyen Van Thieu (1963-1975) fugit de Saigó al 1975, poc abans de l'ofensiva damunt de la capital.
República Socialista de Vietnam (Reunificat) (1976-1981)
- Tôn Đức Thắng (2 de juliol de 1976 - 30 de març de 1980)
- Nguyễn Hữu Thọ (30 de març de 1980 - 4 de juliol de 1981) (actiu)
Consell d'Estat de la República Socialista de Vietnam (1981-1992)
- Trường Chinh (4 de juliol de 1981 - 18 de juny de 1987)
- Võ Chí Công (18 de juny 1987 - 22 de setembre de 1992)
República Socialista de Vietnam (1992-Present)
- Lê Đức Anh (23 de setembre de 1992 - 24 de setembre de 1997)
- Trần Đức Lương (24 de setembre 1997 - 27 juny de 2006)
- Nguyễn Minh Triết (27 de junyde 2006 - Present)

[edita] Referències

↑ Dintre d'un context pot anar amb article o sense: publicació de l'Idescat

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Vietnam

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.