Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Bhutan - Viquipèdia

Bhutan

De Viquipèdia

Druk Yul
Bandera de Bhutan Escut de Bhutan
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització de Bhutan
Idiomes oficials Dzongkha
Capital Thimphu
28°28′, N 89°35′ E
Ciutat més gran Thimphu
Govern
Rei
Primer Ministre
Monarquia constitucional
Jigme Khesar Namgyal Wangchuck
Jigme Thinley
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

47.000 km² (128è)
Despreciable
Població
 - Estimació 2005
 - Cens 2002
 - Densitat

2.232.291 (139è)
2.094.175
47,5 hab/km² (-)
Moneda Ngultrum (BTN)
Fus horari
 - Estiu (DST)
(UTC+6)
(UTC)
Independència
Reconeguda
de l'Índia
el 8 d'agost de 1949
Himne nacional Druk tsendhen
Domini internet .bt
Codi telefònic +975
Gentilici Bhutanès, bhutanesa

Bhutan és un regne de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que limita al nord amb la regió autònoma xinesa del Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia. La capital és Thimbu (o Thimphu).

Segons es diu, el nom de Bhutan ve del sànscrit Bhotant, que vol dir "el final del Tibet", o de Bhu-uttan, amb el significat de "terra alta". Històricament els bhutanesos s'han referit al seu país com a Druk Yul, "la terra del drac del tro". Aquest drac és el símbol del país, i es troba tant a la bandera com a l'escut. Els bhutanesos es refereixen a ells mateixos com els drukpa.

Fotografia per satèl·lit a l'abril del 2002
Fotografia per satèl·lit a l'abril del 2002

Taula de continguts

[edita] Història

S'han trobat restes humanes que daten del 2000 aC, però la història primerenca és molt poc coneguda.

Des del segle XVII es va establir una teocràcia budista fortament descentralitzada. Aprofitant l'anarquia que va seguir a la mort dels líders religiosos, el Tibet el va envair. Al segle XIX va començar el domini (pactat) de Gran Bretanya. Des del 1947, l'Índia ha assumit una espècie de rol tutelar sobre el país.

La dinastia Wangchuck, de l'ètnia drukpa, governa Bhutan des del 1907. Jigme Dorji Wangchuck (1952-1972), va fer algunes reformes com la creació d'una Assemblea Nacional, el Consell assessor i el Consell de Ministres. Del 1990 al 1993 el poble conegut per lotshampa es va revoltar al sud del país.

[edita] Geografia

La part nord és una zona muntanyosa amb cims de més de 7000 m i un clima extremadament fred. El cim més alt de Bhutan és el Gangkhar Puensum, que alhora és la muntanya més alta del món que encara no ha estat escalada mai. Al centre del país destaquen les Muntanyes Negres amb valls fèrtils inundades per rius. Aquí és on es concentra la major part de la població. Al sud, l'altitud de les elevacions baixa fins al 1500 m de mitjana i es troben boscos de clima temperat. Es distingeixen cinc estacions, incloent la del monsó.

Mapa (en anglès)
Mapa (en anglès)

[edita] Economia

És una de les economies més febles del món, amb un fort deute extern. Es basa en el sector primari i la venda d'energia elèctrica a l'Índia. Als darrers anys hi ha hagut un augment del turisme, centrat en l'alpinisme i en seguir els passos del budisme. Cal remarcar que el govern limita la presència estrangera a unes poques zones del país.

La manca d'infrastructures, a causa de l'orografia, i la manca d'accés al mar han llastrat el desenvolupament del país. La divisa nacional, el nglultrum, depén totalment de la rupia índia, gairebé cooficial.

La balança comercial és negativa. Importa sobretot combustible i productes industrials. Gairebé un 90% dels intercanvis es fan amb l'Índia. Els següents socis en importància són Bangladesh i Filipines. D'Europa, el país amb més relacions és Àustria.

[edita] Cultura

Un 75% de la població és budista (de la tendència lamaista), un 25% segueix l'hinduisme i un 5% es declara musulmana.

L'idioma oficial és el dzongkha, juntament amb l'anglès per a les relacions internacionals. La classe més culta acostuma a ser bilingüe en hindi. Una minoria parla nepalí. L'alfabetisme no assoleix la meitat de la població adulta.

El govern preserva per llei moltes tradicions locals (des de 1989 impera un estricte "codi de conducta"). L'esport amb més èxit és el tir a l'arc, seguit del futbol. Els balls de màscares i les músiques antigues predominen a les celebracions nacionals.

[edita] Articles relacionats

[edita] Links

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bhutan


 
Estats de l'Àsia
Afganistan Afganistan | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Armènia Armènia2 | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bahrain Bahrain | Bangla Desh Bangla Desh | Bhutan Bhutan | Brunei Brunei | Cambodja Cambodja | Corea del Nord Corea del Nord | Corea del Sud Corea del Sud | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Filipines Filipines | Geòrgia Geòrgia1 | Iemen Iemen | Índia Índia | Indonèsia Indonèsia | Iran Iran | Iraq Iraq | Israel Israel | Japó Japó | Jordània Jordània | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kirguizistan Kirguizistan | Kuwait Kuwait | Laos Laos | Líban Líban | Malàisia Malàisia | Maldives Maldives | Mongòlia Mongòlia | Myanmar Myanmar | Nepal Nepal | Oman Oman | Pakistan Pakistan | Qatar Qatar | Rússia Rússia1 | Singapur Singapur | Síria Síria | Sri Lanka Sri Lanka | Tadjikistan Tadjikistan | Tailàndia Tailàndia | Taiwan Taiwan | Timor Oriental Timor Oriental | Turkmenistan Turkmenistan | Turquia Turquia1 | Uzbekistan Uzbekistan | Vietnam Vietnam | Xina Xina | Xipre Xipre2
Dependències: Palestina Palestina | Tibet Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com