Jordània
De Viquipèdia
|
|||||
Lema nacional: الله، الوطن، الملك (Allah, al-watan, al-malik) (Déu, Pàtria, Rei) الأردن أولاً (Al Urdun Awwalan) (Jordània el primer) |
|||||
Idiomes oficials | Àrab | ||||
Capital | Amman 31º 57' N, 35º 56' E |
||||
Ciutat més gran | Amman | ||||
Govern
Rei
Primer Ministre |
Monarquia constitucional Abdallah II Nader al-Dahabi |
||||
Superfície - Total - Aigua (%) |
92.300 km² (111è) 0,01% |
||||
Població - Estimació 2005 - Cens 2003 - Densitat |
5.729.732 (104è) 5.460.000 62 hab/km² (106è) |
||||
Moneda | Dinar jordà (JOD ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+2) (UTC+3) |
||||
Independència de la Societat de Nacions |
25 de maig del 1946 |
||||
Himne nacional | As-salam al-malaki al-urdoni | ||||
Domini internet | .jo | ||||
Codi telefònic | +962 |
||||
Gentilici | Jordà, jordana | ||||
Jordània (en àrab اردن /urdun/), es un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà. Té fronteres amb l'Iraq, l'Aràbia Saudita, Israel i Síria. Comparteix amb Israel les costes de la Mar Morta i amb l'Aràbia Saudita i l'Egipte el golf d'Aqaba.
[edita] Història
A la fi de l'Imperi Otomà, part dels dominis britànics de Palestina van rebre el nom de Transjordània, per estar més enllà del riu Jordà. El 1946 aquestes terres van passar a ser oficialment Jordània, sota la monarquia d'Abdulah I, proposat pels anglesos. Després de disputes fronteres amb Egipte i Israel, va acabar fixant el seu territori amb els límits actuals. La seva població ha augmentat dràsticament pels refugiats palestins.
[edita] Sistema de govern
Jordània és una monarquia constitucional dotada d'una Assamblea Nacional bicameral. El Rei i el Consell de Ministres representan el poder executiu, tot i que és el Rei qui sanciona les lleis. Tot i això, el seu poder de veto pot ser anul·lat per una majoria de 2/3 del Parlament.
El Rei nomena i destitueix als jutges mitjançant decret, aprova esmenes a la Constitució, declara la guerra i comanda les forçes armades. Les decisions del gabinet de ministres, les sentències judicials i l'emissió de moneda són realizats sota el seu nom. El Consell de Ministres és presidit pel Primer Ministre, i el Rei està obligat a destituïr a un membre específic del gabinet ministerial si el Primer Ministre ho sol·licita.
El Consell de Ministres respon a la Cambra dels Diputats en matèria de política general, i el gabinet ha de renunciar si l'organisme legislatiu mencionat li denega la confiança, amb un vot contrari de 2/3 de la cambra.
Les 12 governacions de Jordània són administrades pels seus respectius governadors, nomenats pel Rei.
A la Constitució es preveuen tres tipus de Corts: Civil, Religiosa i Especial.
A banda de les Forçes Armades, el Rei controla el Departament General d'Intel·ligència, què és l'agència d'intel·ligència jordana.
[edita] Subdivisió administrativa
Jordània està dividida en dotze districtes (muhafazah), amb un governador escollit pel rei a cadascun d'ells. Són les úniques autoritats per a tots els departaments de govern i per als projectes de desenvolupament a les seves àrees respectives.
|
|
|
Aquests districtes estan alhora dividits en unes cinquanta-dues nahia (unitats administratives).
|
|
---|---|
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2 | |
Dependències: Palestina | Tibet | |
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. |
Lliga Àrab | |
---|---|
Algèria | Aràbia Saudita | Bahrain | Comores | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Iemen | Iraq | Jordània | Kuwait | Líban | Líbia | Marroc | Mauritània | Oman | Palestina | Qatar | Síria | Somàlia | Sudan | Tunísia |
Organització de la Conferència Islàmica | |
---|---|
Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan | |
Aquest article sobre Àsia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant-ne la qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |